Cianotoxinas
Les cianotoxinas són toxines produïdes per un grup de bactèries denominades cianobacterias (abans denominades algues verdeazuladas). Estes cianobacterias es troben en casi tots els llocs, des de deserts fins a aigües gelades, pero es desenrollen especialment en llac d'aigua dolça i oceans en els que, baix certes condicions d'eutrofización, es reproduïxen exponencialment formant grans floració algales. Estes floració de cianobacterias poden produir cianotoxinas en concentracions elevades, sent perjudicials per a molts organismes aquàtics, animals domèstics i salvages i també sers humans. L'intoxicació per les cianotoxinas pot ocórrer ingerint les cianobacterias o ben bevent l'aigua contaminada per les toxines que produïxen.[1]
Les cianobacterias poden produir un ampli ranc de substàncies químiques poc comunes, vàries d'elles úniques d'este tall, que s'utilisen en l'indústria alimentària, la cosmètica, l'agricultura i l'energia. No obstant, Espècies i ceps d'a lo manco vint gèneros de cianobacterias produïxen tòxics potents que danyen òrguens i afecten la funció de varis sistemes biològics. Les cianotoxinas que han provocat morts en humans, ganado i animals domèstics i salvages han segut objecte d'investigacions multidisciplinario des de mediats de el XX.[1][2]La detecció de cianotoxinas es realisa per espectrometria de masses coplada a cromatografía liquida (LC-MS) i ELISA, pero pel canvi climàtic i la seua inclusió en la Directiva Europea de l'Aigua (UE) 2020/2184,[3] diferents nous métodos de detecció (entre ells, biosensores) s'estan desenrollant per a poder monitorizar de manera in situ, ràpida, barata, fiable eixes cyanotoxinas en l'aigua o aliments.[4]
Les diferents toxines inclouen potents neurotoxinas, hepatotoxinas, toxines gastrointestinals, dermatológicas, citotoxinas (generals) i lipopolisacáridos.[5]
L'exposició recreativa davant cianobacterias pot produir síntomes gastrointestinals, febra del Fenaç o erupció cutànees pruriginosas.[5]
Existix ademés un interés militar en el potencial de certes toxines com les cianotoxinas que "han adquirit cada volta més importància com a candidats potencials per a usar-los com a armes".(Dixit et al., 2005).
Història
[editar | editar còdic]Els efectes tòxics de les cianobacterias s'han reconegut des de fa més de 2 000 anys, tal com ho evidencien les poblacions indígenes d'Amèrica, Àfrica i Austràlia, els qui des d'eixa antiguetat han estat previnguts de la naturalea venenosa de les aigües contaminades.[5]
El primer informe científic publicat sobre els efectes letals que les cianobacterias poden provocar, va aparéixer en la revista Nature, en 1878. George Francis va descriure les floració d'algues en l'estuari del riu Murray en Austràlia com "una espessa bromera, com una pintura aceitosa verda, d'al voltant de dos a sis polzades de gruixa." Els animals que varen beure de l'aigua varen morir de forma ràpida i terrible. Va identificar l'organisme causal com Nodularia spumigena.[5]
Des de 1850, el llac Alexandrina del sur d'Austràlia, que rep les aigües del riu Murray, era reconegut pels aborigen de la zona com a venenós, en vàries centenars de morts d'animals associades al consum de les seues aigües durant la segona mitat de el XIX.[5]
La majoria dels informes sobre enverinament per toxines de microalgas indiquen que varen ocórrer en ambients d'aigua dolça, pero són cada volta més comunes i es donen en àrees més extenses. Per eixemple, mils d'ànets i oques varen morir a causa de beure aigua contaminada en el mediooeste d'Estats Units. En 2010 es varen documentar per primera volta casos de morts de mamífers marins per l'ingesta de cianotoxinas. (Miller et al., 2010)
Cianobacterias
[editar | editar còdic]- Artícul principal → cianobacteria.
Les cianotoxinas són produïdes per les cianobacterias, un tall de bactèries que obtenen la seua energia a través de la fotosíntesis. El prefix cian prové del grec κύανoς que significa "substància de color blau obscur", i normalment es referix a qualsevol color en la gama blava/vert de l'espectre. Comunament les cianobacterias són cridades cianofíceas o algues verdeazuladas. Tradicionalment es pensava que les cianobacterias eren un tipo d'alga, i aixina es referien a elles en els llibres. No obstant les fonts modernes consideren esta classificació obsoleta, per lo que ara es considera que estan més relacionades en les bactèries , i el terme d'alga es restringix únicament a les algues eucariota. De la mateixa manera que estes últimes, les cianobacterias són fotosintéticas per lo que contenen pigments fotosintéticos, raó per la qual posseïxen un color verdenc o blavenc.(Guiry et al., 2007)(Nabors & Murray, 2004)(Allaby, 1992)
Les cianobacterias habiten en casi totes parts; en oceans, llac, rius aixina com en terra ferma. Creixen en llac àrtics i antàrtics, en fonts termals i en els tractaments de les aigües residuals. Habiten inclús en el pelage dels orsos polars als quals els dona un to verdoso.(Karp, 2009)(Vasconcelos & Pereira, 2001)(Skulberg, 1996)(Castenholz, 1973)
Les cianobacterias produïxen tòxics potents, pero també sintetisen composts bioactivos útils, incloent substàncies antitumorals, antivirales, anticancerígenas, antibióticas, antifúngicas, protectores de la radiació ultravioleta i inhibidors específics de certes enzimes. (Herrero & Flores, 2008) (Sinonen & Jones, 1999)
| Gènero cianobacteria | Tipo de toxina |
|---|---|
| Anabaena | Microcistinas, saxitoxinas, anatoxina, BMAA |
| Anabaenopsis | |
| Aphanizomenon | Saxitoxinas, anatoxina, cilindroespermopsina, lipopolisacárido |
| Aphanocapsa | Microcistinas |
| Coelosphaerium | |
| Cylindrospermopsis | Saxitoxinas, cilindroespermopsina, BMAA |
| Gloeotrichia | |
| Gomphosphaeria | |
| Lyngbya | Saxitoxinas, lingbyatoxinas |
| Microcystis | Microcistinas, BMAA |
| Nodularia | Nodularina |
| Nostoc | Microcistina, BMAA |
| Oscillatoria | Microcistinas, anatoxina, lipopolisacárido, BMAA |
| Phormidium | |
| Planktothrix | Microcistinas, anatoxina, lipopolisacárido, BMAA |
| Pseudanabaena | |
| Synechocystis | |
| Synechococcus |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaRastogi2015 - ↑ Stewart, Ian (2011). «Toxic cyanobacteria», Water and Sanitation Related Diseases and the Environment: Challenges, Interventions and Preventive Measures (en anglés), John Wiley & Sons. ISBN 1118148606.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Advanced Sensor Research.5(6)
- i70174.ISSN 2751-1219.doi:10.1002/adsr.70174.Consultat el 2026-07-05.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaStewart2006
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cianotoxinas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.