Chenin blanc
La Chenin blanc (també coneguda com pineau de la Loire entre atres noms) és un raïm blanc de vi del vall del Loira, França. La seua alta acidea la fa útil per a la producció de vins espumosos i vins de darreria equilibrats, encara que pot produir vins molt blans i neutrals si no es controla el vigor de la vinya
Fòra del Loira es troba en vàries regions del Nou Món. És la varietat més plantada en Suràfrica, a on també és coneguda com steen. Va poder haver segut cultivada per Jan van Riebeeck en 1655, lo que la convertiria en la primera vinya plantada en eixe país.[1] També va poder haver segut duta a Suràfrica pels hugonotes que varen deixar França despuix de la revocació del edicte de Nantes, en 1685.
La Chenin blanc va estar present durant molt temps en Austràlia sense identificar-se la seua varietat, per lo que no és fàcil elaborar el història d'eixe raïm en aquell país. Podria haver segut introduïda en la colecció de vinyes que va dur James Busby en 1832. C. Waterhouse va plantar steen des de 1862 en Highercombe, Houghton, Austràlia Meridional.[2]
El sabor dels seus vins està condicionat per les característiques del terruño, la collita i els diversos métodos de vinificaació.[3]
En les àrees fredes, el suc és dolç pero molt àcit i en cos. En els imprevisibles estius del nort de França, l'acidea dels raïms madurs s'emmaixquera en la chaptalizaació en resultats poc satisfactoris, encara que els raïms menys madurs s'usen per a vins espumosos molt populars com el Crémant de Loire. Els vins blancs de la AOC Anjou són potser la millor expressió dels vins secs de Chenin. Tenen sabors a codonyer i poma. En la propenca AOC Vouvray es desenrollen vins semisecos, que en la criança desenrollen notes a mel i característiques florals. En les millors collites, els raïms poden deixar-se en les vinyes per a desenrollar la podrimenta noble, en la que es produïx un vi de darreria viscosa i intens que pot millorar considerablement en la criança.[4]
Història
El ampelógrafo francés Pierre Galet teorizó que la Chenin blanc s'havia originat en la regió d'Anjou en el IX i, des d'ahí, es va estendre a Turena a finals del XV.[4][5]
El raïm podria haver segut un raïm que es trobava en dos realengos i que va ser descrita per Carlos el Calvo en el 845. Esta descripció està en els archius de l'abadia Saint-Maur de Glanfeuil. Segons pareix creixia en el bancal esquerre del riu Loira, en les vinyes dos individus cridats Soulangé i Bessé.[6]
Quan Thomas Bohier va comprar les vinyes de les afores de Chenoceau el 3 de giner de 1496 es varen dur vàries varietats de raïms de Beaune, en Borgoña, d'Arbois, en el Jura, d'Orleans i d'Anjou. Una d'estes varietats era un raïm conegut com plant d'Anjou. Entre 1520 i 1535 esta varietat va ser plantada en el propenc lloc de Mont Chenin, en Turina, pel senyor del castell de Chenonceau i pel seu cunyat, Denis Briçonnet, l'abad de Cormery. Els ampelógrafos creuen que la plant d'Anjou era la Chenin blanc, i que va prendre este nom de Mont Chenin.[6]
L'escritor francés François Rabelais (1494–1553) va escriure sobre els vins blancs de Anjoy, i va mencionar les qualitats medicinals este raïm al final del capítul XXV de Gargantua:[7]
El raïm es va estendre a Suràfrica des de França. Va poder haver estat entre els esqueixos enviats a Jan van Riebeeck a la colónia de Ciutat del Cap per la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals En el XX es va descobrir una subvarietat de Chenin en el Loira, que incorporava característiques del raïm verdelho, que no està permesa en les regulacions de les AOCs del Loira.[3]
Relació en atres raïms
En 1999 l'anàlisis de ADN va demostrar que la Chenin blanc té una relació filial en el raïm del Jura savagnin. Ademés, l'evidència de ADN demostra que la Chenin blanc és mig-germana de la trousseau i de la sauvignon blanc (abdós en una relació filial en la savagnin) lo que sugerix que la Chenin blanc és la descendència i que la savagnin és la varietat pare. Encara que la Chenin és mig-germana de la sauvignon blanc, el raïm té una relació tia/neboda en la varietat de Bordeus cridada cabernet sauvignon, que és descendent de la sauvignon blanc i de la cabernet franc.[6]
Atres investigacions del ADN demostrar que un creuament entre la Chenin i raïm huna gouais blanc va produir algunes varietats, entre les quals estan la Balzac blanc, la colombard i la Meslier-saint-François. En Suràfrica, el raïm va ser creuat en el raïm italià de vi trebbiano per a produir la weldra i la chenel.[6]
A lo llarc dels aós, la Chenin blanc s'ha confudido freqüentment en atres varietats en les que no manté una relació genètica propenca. Entre estes està el raïm portugués verdelho, que creix en Madeira i en les Azores, aixina com el raïm espanyol albillo, que va ser confosa en la Chenin blanc en Austràlia.[6]
Viticultura
El raïm Chenin blanc brota pronte i madura de forma mija o tardana pel que fa al temps de la collita.[6] No obstant, en els anys càlits, l'equilibri entre el clima marginal del Loira i la calor necessària per a que el raïm alcance la seua madurea total dona al raïm el potencial de produir vins en certa profunditat, profunditat i finura. L'edat de la vinya pot influir en la calitat del vi. Les vinyes més antigues produïxen rendiments baixos de forma natural. Quan el raïm és infectat en la pudrició noble, també disminuïxen els rendiments i es intesifican certs sabors. En estos casos el vi desenrollen menys aromes florals pero afig notes més profundes i en més facetes.[3]
S'han desenrollat noves varietats clíniques que retarden la brotaació i que incrementen el desenroll de sucre dels raïms durant la fase de maduració. Sis d'estos nous clons han segut aprovats pel govern francés.[4] La vinya creix de forma semi-recta i té fulls en de 3 a 5 lòbuls. Tendix a tindre brotacions primerenques, i produïx arracades còniques de raïms groc-verdosas de maduració tardana.[2] Els raïms tenen 16 mm de llarc per 14,2 mm d'ample, en un pes mig d'1,79 g.[8]
El clima de la regió determina si la Chenin blanc es va a vinificar sobretot de forma seca o dolça, mentres que el terruño sol influir en l'estil del vi.[6] Els sols arcillosos, combinats en el clima correcte, són favorables al desenroll de vins de darreria pesats i botrizados que necessiten un temps de criança i maduració. Els sols en bon drenage i en poca matèria orgànica, a on predomina l'arena, tendixen a produir vins més llaugers que maduren més corrents. La Chenin blanc plantada en terruños en una gran cantitat de sílex produïxen vins en notes minerals distintives, mentres que els terruños en molta calcàrea produïxen vins més àcits. En Vouvray el terruño és sobretot árgilo-calcáreos o arcillosos i calcáreos, i produïxen vins redons en acidea i pes. En els terruños de esquisto, la Chenin blanc madura més primerenc que en els terruños arcillosos.[3] Entre els riscs viticulturales, la Chenin és susceptible de sofrir botritis en condicions poc adequades. També pot supondre un risc en el seu cultiu la gelada de primavera, el míldiu i malalties fúngiques que afecten a l'estructura del raïm. Alguns d'eixos riscs poden resoldre's en el maneig integrat de plagues i en la selecció de plantones.[6][9]
Rendiments i collita
La calitat del vi de Chenin blanc està lligada al recapte de la vinya. Si els raïms són collits molt pronte, ans que estiguen madures, la gran acidea del vi resultant (segons l'expert Oz Clarke) "un dels vins més desagradables possibles". Si els raïms són collits en vinyes que han donat rendiments molt alts, els raïms no retindran les notes característiques de la varietat Chenin blanc.[3]
En el Loira, les regulacions franceses indiquen que els rendiments es deuen mantindre per baix de les 40-50 hl/ha. En estos nivells, els monovarietales de Chenin blanc tenen uns característics aromes florals i amermelados. Quan el raïm és collit en rendiments alts, com és el cas de la Vall Central de Califòrnia, a on es cull un promig de 175 hl/ha, els sabors del vi de Chenin són més blans i neutrals.[4] La vinya és una varietat naturalment vigorosa i propoensa a desenrollar molts brots si no es controlen els seus rendiments. En alguns els sols fèrtils, com els de algunes parts de Suràfrica, la Chenin blanc pot produir 240 hl/ha. Per a controlar els rendiments, els productors seleccionen esqueixos de les vinyes Chenin menys vigorosas, com la vitis riparia o la vitis rupestris. Durant l'estació de creiximent, també es realisa la collita en vert, en el que es lleva l'excés d'arracades.[3]
La prioritat dels productors és que la Chenin blanc madure de forma òptima, en un equilibri entre l'acidea i el nivell de sucre. Molts agricultors (com els de la vall del Loira) cullen els raïms en vàries fases successives a lo llarc de les vinyes. Durant estes fases solament es cullen les arracades més madures o els raïms més madurs a mà. Es fa sis voltes a lo llarc de quatre a sis semanes. Per a la producció de vins dolços botrizados, els cosechadores prenen els raïms que tenen la cantitat necessària de pudrició noble. La pudrició noble no té lloc en els anys càlits i secs. En eixos casos, els cosechadores deixen els raïms més madurs en la vinya fins que s'arruguen (passerillé) i siguen afectades posteriorment per la pudrició noble. En les àrees que experimenten gran variació entre les afiggues, els productors poden optar per fer vins distints en funció de la collita. Alguns productors de Vouvray fan sis passades per a collir i destinen els raïms de les primeres passades per la vinya per a fer vins espumosos i secs, mentres que ampren els raïms arreplegats despuix per a la producció de vins dolços.[3]
Referències
- ↑ «Cultivating in Good Hope». National Library of South Africa. Archivat des de l'original, el 8 de juny de 2007. Consultat el 8 de juny de 2007.
- ↑ 2,0 2,1 Rosemary Radden. «Grapes and Wines of the World». The State Library of South Austràlia, GPO Box 419, Adelaide SA 5001. Archivat des de l'original, el 7 d'agost de 2007. Consultat el 17 de juny de 2007.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Oz Clarke Encyclopedia of Grapes pg 75-83 Harcourt Books 2001 ISBN 0-15-100714-4
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Jancis Robinson (2006). The Oxford Companion to Wine, Tercera edició, Oxford University Press, p. 160–161.
- ↑ Pierre Galet: Dictionnaire encyclopédique dones cépages Hachette Livre, 1.ª edició 2000 ISBN 2-01-236331-8
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 J. Robinson, J. Harding and J. Vouillamoz Wine Grapes - A complete guide to 1,368 vaig vindre varieties, including their origins and flavours pgs 82, 236-238 Allen Lane 2012 ISBN 978-1-846-14446-2
- ↑ Gustave Doré (1894). Proyecte Gutenberg Traduït del francés.
- ↑ E. Maul i R. Eibach (Juny de 1999). «Vitis International Variety Catalogue». Information and Coordination Centre for Biological Diversity (IBV) of the Federal Agency for Agriculture and Food (BLE), Deichmanns Aue 29, 53179 Bonn, Alemània. Archivat des de l'original, el 14 d'abril de 2012. Consultat el 17 de juny de 2007.
- ↑ J.H.S. Ferreira "Effect of Rootstock on the Incidence of Dying Arm of Chenin blanc vines
- Archivat el 4 de març de 2016 archivat en Wayback Machine." Viticultural and Oenological Research Institute, Stellenbosch, Republic of South Africa. Març de 1985
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chenin blanc» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.