Notice: Unexpected clearActionName after getActionName already called in /var/www/lenciclopedia.org/w/includes/context/RequestContext.php on line 318
Sicyos edulis - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià Anar al contingut

Sicyos edulis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Chayotera»)
chayotera (Sicyos edulis)
Per a atres usos d'este terme vore Chuchú.


La chayotera (Sechium edule) és una cucurbitácea que el seu frut, conegut com chayote,[nota 1] té un ampli us com hortaliça. No obstant el frut no és l'única part comestible d'esta planta. En moltes cultures d'Amèrica Llatina es mengen també les puntes tendres de la planta.[2] Per eixemple, en Oaxaca, Mèxic, es cuinen les guies de chayote per a fer sopa de guies. Este també és cridat com "Medixc Wawa" en Sant Miguel. En països de Centroamérica, com El Salvador, Hondures i Guatemala, és conegut per "Güisquil", "Chaya" i "Pataxte".

El chayote va formar part de la dieta mesoamericana d'época precolombina. L'investigació botànica indica el sur de Mèxic i Guatemala l'àrea en major reconte de varietats, i per lo tant el seu provable lloc d'orige.[4] Va ser introduït en les Antilles i en Sudamérica entre els sigles xviii i xix.[4]


Classificació i descripció

[editar | editar còdic]

L'espècie Sechium edule és una planta trepadora perenne, monoica i vivípara de tallos aristados i plans, fins a de 15 m de llarc, molt ramificats. Els tallos tenen cordoneres de fibres llargues i fortes, els bejucos creixen d'un cep permanent i duren d'un a dos anys. D'un nuc del talle brota un zarcillo, de base llarga i forta, que termina en tres o quatre ramillas, una d'elles més grossa i llarga que les atres. Del costat opost del nuc brota un full, de l'aixella del qual ixen #inflorescència o branques vegetatives. Els fulls tenen el peciol curt i generalment curve. La làmina palmeada, en la base profundament retallada, té de cinc a sèt llops obtusos i apiculados, el marge en dents menudes, clars i espayats. Hi ha cinc nervis principals que ixen del peciol, afonats en el costat superior i prominents en el revers de la làmina. Les flors són unisexuales, abdós són semblants i posseïxen dèu nectáreos en forma de poros ubicats en la base del cáliz, es produïxen en etapes successives en el talle i en cada nuc es troben les #inflorescència pistiladas i estaminadas, estan espayades i s'òbrin successivament, encara que moltes d'elles no alcancen obrir puix se sequen i desprenen La corola fins a de dos centímetros de diàmetro, es forma de cinc pétals units solament en la base, groguencs i en estrías verdosas. El frut és una baya solitària o en parells sobre un mateix pedúncul, vivípara, carnosa, indehiscente, en diferents formes tamanys i en un creiximent sigmoide. El exocarpo, és pla o finamente pubescente, o en espines que varien en número i tamany, en presència o absència de regates i en tonalitats verda obscur, vert clar i blanc. El mesocarpo és carnoso sec o suau, color verdoso a blanc, format per un parènquima d'almagasenament que és ric en nutrients i en fibres que formen una ret al voltant de l'endocarpi. La llavor, és única, gran, ovoide, esclafada, plana, suau i formada per dos cotiledones grans.[5][6]

La planta de chayote posseïx un sistema de raïls fibrosas i algunes de les quals registren un procés de tuberización en la seua part terminal durant l'época freda de l'any, setembre a març. La raïl tuberizada tendix a desaparéixer al moment que la planta ha emés nous tallos i es troben desenrollats; primer pert turgencia i posteriorment entra en estat de putrefacció.[7][8]

Frut

[editar | editar còdic]

Té un color que va del vert obscur al vert clar o groc clar casi blanc. Quan està tendre presenta un clafoll lustrosa i consistència dura. Pot estar cobert per espines o no. El chayote sense espines té una apariència més plana i pot presentar menys clavills que el chayote en espines.

Cada chayote té una llavor àmplia i chata, cridada pepita, que és comestible ademés de la polpa. Comunament els chayotes pesen entorn als 500 grams, encara que alguns apleguen a pesar fins a 2 quilograms.

Clafoll

[editar | editar còdic]

El clafoll no és apta per a conservació.[9]

Varietats

[editar | editar còdic]

Una varietat molt menuda de color groc o vert de chayote es coneix en Costa Rica en el nom de cocoro.


En Guatemala i en Hondures, una varietat de color groguenc es coneix com perulero. El perulero és blanc per dins i groc per fòra. La seua consistència és més suau i sucosa que el chayote tradicional que el seu exterior és de color vert. Es planta en els mesos d'octubre i novembre. A pesar de lo mencionat anteriorment, si es pot establir que existixquen ceps diferenciats del frut estudiat.

Cultius

[editar | editar còdic]

Els cultius són 'Broad Green', 'Long White', 'Oval Green', 'Pointed Green', 'Round White'. Varen ser cultivares estudiats en Puerto Rico en 1901.[10]


Distribució

[editar | editar còdic]

El chayote és una espècie que sense dubte es va domesticar dins de l'àrea cultural de Mesoamérica, principalment en Guatemala i en la regió compresa entre el sur de Mèxic, Guatemala i Hondures.[6] El seu cultiu està àmpliament difòs en Mesoamérica. La seua introducció en les Antilles i Amèrica del Sur es va portar a terme entre els sigles XVIII i XIX. En esta mateixa época, es va introduir en Europa, des d'a on va ser dut a Àfrica, Àsia i Austràlia, mentres que la seua introducció en els Estats Units data de fins de el XIX.[8]

En l'actualitat, la comercialisació a gran escala tant nacional com a internacional recau en un tipo cridat vert pla. Els principals països productors de chayote són Mèxic, República Dominicana, Costa Rica, Guatemala, El Salvador, Brasil, Estats Units d'Amèrica, Argèlia, Índia, Nova Zelanda i Austràlia. En Mèxic, són sis els estats que tenen una producció important de chayote per al mercat: Chiapas, Michoacán, l'estat de Mèxic, Nayarit, Jalisco i Veracruz.[11]

Ambient

[editar | editar còdic]

El chayote es cultiva de manera tradicional en moltes regions del món, preferentment entre els 400 i 1 800 m d'altitut. No obstant, en moltes regions existixen variants adaptades al cultiu a nivell de la mar (en Riu de Janeiro i Yucatán); en unes atres es dona per damunt dels 2 000 m (en Bolívia, Colòmbia i en Mèxic, en Oaxaca i Chihuahua). Les taxes selvades més propenques a S. edule presenten una distribució d'altituts similar, ya que creixen entre els 50 i 2100 m. En térmens generals, este vegetal posseïx la tendència d'habitar en àrees completament abruptes i casi inaccessibles, en a on les condicions del sol resulten desfavorables per a eixercir algun tipo d'agricultura i ganaderia. Les condicions del mig físic a on prospera el chayote selvat, generalment interactuen en el Bosc Mesófilo de Montanya o Bosc de Boira, i en les parts més baixes se li troba en zones, entre la Selva Mijana i Selva Alta Subperennifolia. Requerix de sols humits i en abundant matèria orgànica o humus. Moltes colectas depositades en els principals herbarios del país (MEXU, XAL, CHAPA), han segut reportades prop de rius, arroyuelos o caigudes d'aigua, en a on les plantes poden trobar-se formant diverses i enormes agrupacions.[12]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

Mèxic és un dels centres de major diversitat biològica. Veracruz, Chiapas i Oaxaca són els estats en els que s'han ubicat les àrees en major diversitat. Els registres d'exploracions coincidixen que la major variació es troba entre el sur de Mèxic i Guatemala. La distribució geogràfica dels parents selvats de S. edule també confirma l'orige mesoamericano d'este cultiu.[8]


En el cas de les espècies S. edule, l'ambient en el qual s'ha desenrollat i evolucionat s'han vist alterats per les activitats humanes, de tal forma que molts dels llocs naturals de dispersió s'han perdut.[11] Açò sugerix que la seua distribució geogràfica en el passat haja segut molt més àmplia que la que coneixem actualment. No obstant el canvi d'us del sol ha significat el seu desplaçament i fins a la seua extinció en varis punts geogràfics de l'entitat, ya que en estes condicions es comportaria com maleza indesijable per als agricultors.

Sobre l'espècie S. edule existix poca informació sobre cóm millorar la seua conservació, la diversitat de la qual està en risc per la pèrdua de la biodiversitat, per tales en àrees boscoses que han anat erosionant la biodiversitat d'esta espècie i aun cuando el chayote representa importància econòmica, social, cultural i ambiental, la seua conservació no ha segut degudament abordada en un procés d'investigació integral. Per a açò és necessari realisar estudis sobre els recursos genètics d'esta espècie que ajuden al desenroll de pràctiques sobre la conservació del germoplasma de S. edule per a mantindre l'equilibri de la biodiversitat no només en Mèxic sino en tota la seua àrea de dispersió.[13]

Terminologia

[editar | editar còdic]

El nom que es dona al frut, i per extensió a la planta, és: chayote en náhuatl (chayotli) vol dir carabassa espinosa,[14] nom en que es coneix en Mèxic, Panamà, Nicaragua, Cuba, Equador, Puerto Rico i Costa Rica. En El Salvador és cridat hüisayote ademés de huisquil. També cridat cidrayota, tayota (en República Dominicana), güisquil (en Guatemala), i guatilla chuchu, o xuxú o yuyu Brasil, papapobre o papa de pobre, Choko o guatila o caihua en Chile, carabassa chinenca o carabassa chilena o calabacita chinenca o caigua chilena en Perú,[15][16][17] papa de l'aire en Argentina, cidra, papa del moro, cidra papa, pataste. Chayota en Veneçola. Güisquil en Guatemala i El Salvador. Pataste en Hondures i en la regió nortenya de Nicaragua. En Colòmbia: guatila o papa de pobre (en el interior), beyota (en alguns municipis de Cundinamarca) o cidra (en el Eix cafetero i Antioquia), yota (en el departament de Santander) i en Brasil se li crida chuchu. En Espanya es cultiva este frut i es comercialisa com chayota o creïlla chinenca.[18] En Argentina, Uruguay i Paraguay com a papa de l'aire o chu-chu,[19] perque les llavors germinen quan el frut encara penja de la planta i les raïls la travessen cap a l'ambient extern. En Filipines rep el nom de sayote i es cultiva en les zones montanyoses del país, com La Cordillera.


La raïl, comestible, en l'estat de Michoacán de Mèxic se li coneix com huarás, en Chiapas com cuesa, en Oaxaca com Chayocamote, en Pobla i Veracruz se li crida Chayoteste. En atres parts de Mèxic se li crida chinchayote o simplement chayote. Segons el INCAP, la raïl del chayote es coneix com ichintal en Guatemala (tant ichintal com güisquil són paraules que provenen d'alguna de les llengües mayas que en tal país es parlen), chinta o chintla en El Salvador, echinta o patastilla en Hondures, raïl de chayote en Panamà i Tayota en la República Dominicana.

  • Nota*: algunes semblances han fet que els noms donats a la Sechium edule tractada en el present artícul siguen molt semblants als que rep Cucurbita ficifolia que rep també el nom de chilacayote o chiverre, de la que s'obté el dolç cridat cabell d'àngel o dolç de chiverre.

En Kènia va ser introduït per membres de la comunitat mexicana (misionero i misionero) i és conegut com shushu. Se sap que és cuit i mòlt per a combinar-ho en un platillo de l'oest de Kènia conegut com "Mukimo" (pronunciat: mokimó). Si be es ven en els mercats kenians, no és molt popular degut a que la població desconeix les propietats benèfiques del chayote i les diferents formes de cuinar-se.

Usos

[editar | editar còdic]

Gastronomia

[editar | editar còdic]

El frut del chayote o güisquil és àmpliament consumit en tota Amèrica Llatina. S'usa a modo similar que la carabassa, tallant-se en daus i incloent-ho en sopes i guisos.


La raïl o tubèrcul, cridat huarás, chayotextle o ichintal, també és comestible i presenten semblança en les papes. Té una apariència tosca i suau sabor. En Mèxic i en particular en l'estat de Michoacán, es fan molts guisats en esta raïl. En Colòmbia, en general s'usa com qualsevol tubèrcul reemplaçant a la papa, en algunes parts no és usat com a comestible per a humans pero sí per als animals domèstics com a ganado o porcs. Algunes de les preparacions inclouen pastes, sopes (sancocho), coques, verdura en #acompanyament i sucs.[20]

En algunes zones del centre i sur de Mèxic és possible trobar guies de chayote, que són els brots o tallos tendres d'esta planta, considerats comestibles.[21] Es cuinen en diferents guisos, com el caldo de guies.

#Artesania

[editar | editar còdic]

Els tallos, per la seua flexibilitat i resistència, s'utilisen per a la fabricació artesanal de cestería i capells.[20]

Medicinals

[editar | editar còdic]
La decocció de fulls i tallos s'usa oralment per a tractar càlculs renals, arteroesclerosis, hipertensió,[22][23][24] afeccions respiratòries (bronquitis, catarro, tós),[25][26] còlic,[27] dolor d'oïts, febra, mal d'ull, pany en la cara.[nota 2][26]
La raïl s'usa per a afeccions respiratòries i urinàries.[22][25] El frut s'usa en cataplasma per a inflamació de la pell[22] i cremades;[28] l'epicarpi o llacor del frut s'apliquen tópicamente en ferides i llagues sense deixar cicatriu.[22][26][27] Una emulsió de llavors s'utilisa per a aliviar l'inflamació intestinal.[22]


A fulls i raïls se li atribuïx propietat diurética,i expectorante;[25] i al frut, cicatrizal i emoliente.[22]






Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Flora Argentina. Cucurbitaceae. http://www.floraargentina.edu.ar/publicaciones%5CCUCURBITACEAE-1.pdf
  2. ↑ 2,0 2,1 «Propietats del Chayote o Güisquil». Fundació per al Desenroll Socioeconòmic i Restauració Ambiental. Archivat des d'el original, el 17 d'agost de 2017. Consultat el 18 de maig de 2017.
  3. ↑ Montes, Consol i Astrid A. Gómez (2011) "Valoració de la cidra papa (Sechium edule) com a alternativa d'alimentació i recuperació dels vínculs en el camp"; Biotecnología en el Sector Agropecuario i Agroindustrial 9(2): 198-209.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Potencial nutricional de la cidra (sechium edule) per a l'alimentació animal sostenible» (ebook). Universitat Nacional Oberta i A Distància. Consultat el 2021-11-17.
  5. ↑ Gamboa, W. 2005. Producció agroecológica, una opció per al desenroll del chayote [Sechium edule(Jacq.) Sw.]. Editorial de l'Universitat de Costa Rica. Costa Rica. 166-168 pp
  6. ↑ 6,0 6,1 #León, J. 2000. Botànica dels cultius tropicals. IICA. Costa Rica. 166-168 pp
  7. ↑ Cruz-#León, A., M.T.J. López Roda. 2005. Dinàmica de la formació de la raïl tuberizada del chayote (Sechium edule Sw.) en el seu primer any de cultiu. Revista Chapingo. Serie Horticultura 11:13-19.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Hernández Bermejo J. I. i J. #León. 1992. Cultius Marginats, una atra perspectiva de 1492. Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació. Roma. 345 p.
  9. ↑ Long, Janet (2003). [1] (en és), UNAM, p. 208. ISBN 978-970-32-0852-4.
  10. ↑ D Decker Walters (editora). Vegetable Cultivar Descriptions for North America, Gourd - Sechium, Lists 1-26 Combined En: Cucurbit Breeding. Horticultural Science.
  11. ↑ 11,0 11,1 SINAREFI. Sistema Nacional de Recursos Fotogenéticos per a l'alimentació i l'Agricultura. 2007. Ret Chayote.
  12. ↑ Becerra Zavaleta J. 2013. Un parent selvat oblidat en Veracruz: el Chayote. Fundació Produïx. A.C.
  13. ↑ Reis-Hernández, I. C. 2012. Estudi del Chayote (Sechium edule).Monografia. Tesis de llicenciatura. Universitat Veracruzana. Mèxic. pp 36.
  14. ↑ Dies Roig (1979). , primera edició, Mèxic: El Colege de Mèxic, p. 152. ISBN 968-12-0049-7.
  15. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 28 d'abril de 2014. Consultat el 23 d'abril de 2014.
  16. ↑ http://cocina-chifa.weebly.com/verduras.html
  17. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 27 de maig de 2020.
  18. ↑ Segons el INCAP (Institut de Nutrició de Centre Amèrica i Panamà)
  19. ↑ Llesta de cultius d'hortalices en Argentina en els seus noms comuns.
  20. ↑ 20,0 20,1 Long, Janet (2003). [2] (en és), UNAM. ISBN 978-970-32-0852-4.
  21. ↑ R. Muñoz. «Guies». Larousse Cuina. Consultat el 21 d'octubre 2020.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 22,5 (Morton FJ.), 1981. Pág. 894.
  23. ↑ (Martínez M.), 1992. Pág. 410.
  24. ↑ (Díaz JL.), 1976. Pág. 109.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 (Núñez I.), 1986. Pág. 149.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 (IIN), 1978. Guatemala Indígena 13:40, 66, 72, 87, 269.
  27. ↑ 27,0 27,1 (Mejía JV.), 1927. Pág. 148.
  28. ↑ (Orellana SL.), 1987. Pág. 238.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  2. Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  3. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistats Floríst. Mèxic 1: 1–123.
  4. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2009. Cucurbitaceae a Polemoniaceae. 4(1): 1–855. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic.
  5. Dieterle, J. V. A. 1976. Cucurbitaceae. In Nash, D.L. (Ed.), Flora of Guatemala - Part X, Number 4. Fieldiana, Bot. 24(11/4): 306–395.
  6. Dodson, C.H., A.H. Gentry & F.M. Valverde Badillo. 1985. Fl. Jauneche 1–512. Banc Central de l'Equador, Quito.
  7. Flora of China Editorial Committee. 2011. Flora of China (Curcurbitaceae through Valerianaceae with Annonaceae and Berberidaceae). 19: 1–884. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  8. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
  9. González Ramírez, J. & L. J. Poveda Álvarez. 2010. Cucurbitaceae. En: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 5. B.I. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 119: 137–181.
  10. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
  11. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sicyos_edulis&oldid=609530»