Champú

El champú (de l'anglés shampoo /ʃæmˈpuː/, del hindi चाँपो chāmpo /tʃãːpoː/) és un producte que s'utilisa per a la neteja i conte del pèl o cabell. L'objectiu d'utilisar el champú és eliminar l'acumulació no desijada de séu per a fer el pèl manejable.

Etimologia

La paraula champú deriva de l'anglés shampoo, paraula que data de 1762, i significava "masajear". Esta paraula és un préstam del Anglo-Indi shampoo, i esta a la seua volta del Hindi chāmpo (चाँपो [tʃãːpoː]), imperatiu de champna, "pressionar, amasar els músculs, masajear".

La forma híbrida "shampú" és incorrecta ya que el dígraf "sh" i el seu respectiu fonema és alié al sistema grafofonólogico de l'espanyol.

Història

El terme i el servici varen ser introduïts en el Regne Unit per Sake Dean Mahomed, immigrent de l'Índia, que va obrir uns banys de "shampoo" coneguts com Mahomed's Indian Vapour Baths (Banys Indis de Vapor de Mahomed) en Brighton en 1759. Estos banys eren similars als banys turcs, pero els clients rebien un tractament indi de champú (massage capilar terapèutic). Els seus servicis eren molt apreciats, i Mahomed va rebre l'alt honor de ser nomenat "Cirugià de champú" per als reis Jorge IV i Guillermo IV.

En els primers temps els peluquers anglesos hervir sabó en aigua i afegien herbes aromàtiques per a donar lluentor i fragància al pèl. Kasey Hebert va ser el primer fabricant conegut de champú, i el seu orige encara s'atribuïx ad ell. Hebert va vendre el seu primer champú, en el nom de Shaempoo en els carrers de Londres.

Originalment, el sabó i el champú eren productes molt similars; abdós estaven composts per sals de àcit grassos el tipo de tensoactivo més usat en l'antiguetat. Més tart, les sals de sodi i potassi dels àcit grassos que constituïxen els sabons, varen ser substituïts per detergents sínteticos. El champú modern, tal com li'l coneix en l'actualitat, va ser introduït per primera volta en la década de 1930 en "Drene", el primer champú sintètic (no jabonoso).

Des del passat fins a l'actualitat, els hindús han usat diferents fòrmules de champús, usant herbes com neem, shikakai o nuezjabón, henna, bael, brahmi, fenogreco, aloe, sèrum de manteca, amla i armela en combinació en alguns components aromàtics com a fusta de sàndal, jazmín, cúrcuma, rosa i almesc.

Funció

El champú neteja separant el séu del cabell. El séu és un oli segregat per les glàndules sebáceas, que a la seua volta és expulsat a l'exterior per mig dels folículs pilosos (invaginació en la dermis). El séu és fàcilment absorbit pels cabells formant una capa protectora. El séu protegix de danys externs l'estructura proteínica del cabell, pero té un cost associat: el séu tendix a atrapar la brutea, les escames del cuiro cabellut (caspa) i els productes que se solen afegir al cabell (perfums, fijadores, geles, etc). Els surfactantes del champú separen el séu dels cabells, arrastrant la brutea en ell.

Encara que tant el sabó com el champú contenen surfactantes, el sabó es mescla en el greix en massa afinitat, de manera que si s'usa per a llavar el cabell elimina massa séu. El champú usa surfactantes més equilibrats per a no eliminar massa séu.

El mecanisme químic que fa funcionar el champú és el mateix que el del sabó. El cabell sà té una superfície hidrofòbica a la que s'adherixen els lípits, pero que repelix l'aigua. El greix no és arrastrada per l'aigua, per lo que no es pot llavar el cabell sol en aigua. Quan s'aplica champú al cabell humit, és absorbit en la superfície entre el cabell i el séu. Els surfactantes anióicos reduïxen la tensió de superfície i favorixen la separació del séu del cabell. La matèria grassa (apolar) es emulsiona en el champú i l'aigua, i és arrastrada en l'aclarit.

Composició

Les formulació de champú busquen maximizar les següents qualitats:

• Fàcil enjuague
• Bon acabament despuix del llavat del cabell
• Irritament mínima de pell/ulls
• No danyar el cabell
• Baixa toxicitat
• Bona biodegradabilidad
• pH llaugerament àcit, ya que un ambient bàsic debilita el cabell trencant els enllaços de disulfur de la queratina del cabell. Este efecte es conseguix afegint menudes escames de diversos materials, per eixemple, diestearato de glicol (una cera).

Tensoactivos

Els tensoactivos -també coneguts com surfactantes- disminuïxen la tensió superficial d'un líquit, permetent escampar-ho més fàcilment o combinar-ho en composts en els que nos és compatible. El cas més comú és l'aigua, que en l'ajuda de tensoactivos pot suspendre olis formant emulsions. En el cas del champú, els tensoactivos que conté permeten emulsionar els greixos del cuiro cabellut en l'aigua del bany. La paraula surfactante és un anglicisme de la paraula surfactant que a la seua volta prové de "Surface active agent" (agent actiu superficial).

Els principals tensoactivos usats en l'elaboració de champú, són:

Demandes de l'ingredient

En Estats Units, l'Administració d'Aliments i Medicaments (FDA) ordena que els contenidors de champú enlisten exactament els ingredients. El govern regula qué fabricants de champús poden i no poden demandar com un benefici associat qualsevol. A sovint els fabricants de champú usen estes regulacions per a combatre les demandes de comercialisació fetes pels seus competidors, ajudant a reforçar estes regulacions. Mentres les demandes poden ser verificades no obstant, els métodos de prova i els detalls de tals demandes no són tan directes. Per eixemple, molts productes pretenen protegir el cabell del dany donat per la radiació ultravioleta, mentres que els ingredients responsables de bloquejar la radiació no estan presents en una alta concentració com per a ser lo suficientment efectius.

Vitamines

L'efectivitat de les vitamines, els aminoàcits i de les provitaminas en el champú és alguna cosa molt controvertit. Les vitamines i els aminoàcits són els components bàsics de les proteïnes i de les enzimes del nostre cos. Són substàncies que el nostre cos és incapaç de sintetisar des d'atres substàncies. Mentres que les vitamines podrien ingressar a les cèlules a través de la pell, els aminoàcits i les proteïnes són molècules massa grans com per a ingressar a les cèlules des de fòra de la corrent sanguínea i ademés no poden tindre efecte sobre el teixit mort. Les proteïnes es construïxen en aminoàcits seguint les indicacions del RNA dins de la cèlula. Un bri de cabell és una cadena de llargues proteïnes que s'agreguen contínuament en la raïl del bri. L'única forma en que un aminoàcit siga d'utilitat és que es lligue a atres aminoàcits en una forma específica dins d'una cèlula viva. El cabell no està viu i per lo tant no hi ha possibilitat de que un aminoàcit o una proteïna tinguen un efecte permanent sobre la salut del bri de cabell.

El cas de les vitamines no es comprén del tot. Alguns han demostrat una efectivitat moderada en millorar la salut de la pell , pero la millora del cabell és conseqüència de la millora de la pell provocat per l'efecte de les vitamines sobre les cèlules vives baix de la epidermis. Com a conseqüència les vitamines i minerals que milloren la pell podrien millorar la salut del cabell en millorar el creiximent del nou cabell, pero el benefici al cabell existent és insubstancial. No obstant les propietats físiques de certes vitamines (com l'oli de vitamina I o pantenol) podrien tindre un efecte cosmètic sobre la massa de cabell pero sense cap tipo de bioactividad.

Champús específics

Anticaspa

Les companyies de cosmètics han desenrollat champús per ad aquells que tenen caspa. Estos contenen fungicides com piritiona de zinc i sulfito de seleni que ajuden a reduir la caspa Malassezia furfur. L'alquitrà i l'aalicilato i els seus derivats són usats també a sovint. Un atre agent actiu ho constituïx el ketoconazol, poderós antimicótico.

Completament naturals

Algunes companyies usen els térmens de «naturals», «orgànics» o «botànics» per a tots o alguns dels seus ingredients (com a extractes de plantes i minerals), la majoria de les voltes mesclant-los en un surfactante comuna. Són fàcils i econòmics de fer. Hi ha diferents vídeos sobre cóm fer un champú caser, i en la seua gran majoria són fabricats en ingredients bàsics i fàcils de trobar.

Neutres o d'ús diari

Estos champús tenen un valor en l'escala de pH de 5'5, el mateix que la pell, per això no són tan agressius com els demés i poden utilisar-se diàriament.

Per a bebés

El champú per a bebés està formulat per a que siga menys irritante per als ulls. Molts d'ells no contenen lauret sulfat de sodi i/o lauril sulfat de sodi, el surfactante més suau de la família dels sulfat. Alternativament, el champú per a bebés podria formular-se usant atres classes de surfactantes, especialment els no iònics, els quals són molt més suaus que qualsevol dels anióicos usats.

Per a animals

El champú per a animals (com per eixemple els gossos o gats) deu estar especialment formulat per ad ells, ya que la seua pell té menys capes de cèlules que la pell humana. La pell de gats té 2 o 3 capes, mentres que la de gossos té de 3 a 5 capes. La pell humana, en contrast, té de 10 a 15 capes. Est és un clar eixemple de perqué mai es deuria usar champú de beus en gats o gossos.

El champú per a animals podria contindre insecticida o atres components per al manteniment i tractament de la pell contra paràsits com la puça o sarna. És important recordar que encara que molts champús per a persones són apropiats para use animal, aquells productes que continguen ingredients actius com zinc en els anticaspa, són potencialment tòxics quan són ingerits en grans cantitats per animals i caldria ser especialment cuidadosos i evitar l'ús d'estos productes en animals.

Sòlit

Crema de enjuague (esquerra) i champú (dreta) sòlits.

El champú està també disponible en forma sòlida (pastilla), lo que permet fregar-ho sobre el cabell. Açò té la ventaja de que siga més fàcil d'aplicar en menys despesa de producte, Açò sumat a que no necessita un empaque de plàstic ho ha tornat una alternativa sustentable.

La majoria dels champús en les seues etiquetes especifiquen per a cada tipo de cabell:

• Humectantes per a cabell sec.

En microesponjas absorbents per a cabell gras. Balancejat per a cabell normal

Enllaços externs

• «champú». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).