Chabestán

Un chabestán, shabestán o shabistán (en persa: شبستان ; persa antic xšapā.stāna) és un espai subterràneu que pot trobar-se generalment en l'arquitectura tradicional de mesquites, cases o escoles en l'antic Iran.

Chabestán

Chabestán de Yama Masyid de Tabriz: com Tabriz no té un clima càlit, el chabestán ací no es va construir baix terra.

Tals espais eren usats generalment durant els estius i podien ser ventilats per captadores de vents o viages d'aigua.

Durant l'Imperi Sasánida i els subsegüents periodos islàmics, el terme "chabestán" es referia també a les habitacions internes dels sahs, en a on residien els seus concubinas. Posteriorment, estes estructures varen rebre el nom de zanāneh (زنانه; residència femenina), andaruni (اندرونی; zona privada interior) i haram (حرم; de l'àrap harem).

Refredat

Torre eòlica i viage d'aigua utilisats per al refredat.

Un chabestán pot gelar-se usant un viage d'aigua en conjunt en un captador de vent. El captador de vent és una estructura similar a un fumeral que es coloca sobre les cases; té quatre obertures, de les quals l'oposta a la direcció del vent s'obri per a traure l'aire de la casa. L'aire que entra és extret d'un viage d'aigua baix la casa. El fluix d'aire per mig de l'obertura en l'eix vertical crea una pressió més baixa (vore efecte Bernoulli) i hala aire fret des del túnel del viage d'aigua baix de la casa. L'aire del viage d'aigua és introduït en el túnel a certa distància i es gela pel contacte en les parets fredes del túnel o en l'aigua freda, aixina com per la lliberació del calor latent de l'evaporament a mida que l'aigua s'evapora en la corrent d'aire. En climes desérticos secs, açò pot resultar en una reducció de més de 15 °C de la temperatura de l'aire procedent del viage d'aigua. Els captadores de vent i el refredat per viage d'aigua han segut utilisat en climes desérticos durant més de 1000 anys.

Vore també

• Arquitectura d'Iran