Cesarolita
La cesarolita és un mineral hidròxit de plom i manganeso la composició del qual és PbMn4+3O6(OH)2. Descrit per primera volta en 1920 per Henri Jean Francois Buttgenbach i C. Gillet, deu el seu nom al professor de mineralogia italo-belga Giuseppe Raimondo Pio Cesàro (1849-1939).[1][2]
Propietats
La cesarolita és un mineral opac de color gris o gris acer en lluentor submetálico. És fràgil, té una durea de 4,5 en l'escala de Mohs —entre la de la fluorita i la del apatito— i una densitat de 5,29 g/cm³.[2]
El sistema en el que cristaliza no és ben conegut: unes fonts l'inclouen en el sistema hexagonal,[3][4] mentres que unes atres ho fan en el trigonal.[2] Els seus continguts aproximats de plom i manganeso són del 41% i del 33% respectivament; com a impurees pot contindre alumini i ferro.[2][3] Aixina mateix, guarda una estrela relació química en la coronadita (Pb(Mn4+,Mn2+)8O16).[1]
Morfologia i formació
En la naturalea, la cesarolita es presenta com a corfes botrioidals o com a masses semblants al coque,[3] en forma de material friable débilment cohesivo que forma grànuls en els dits.[2]
Este mineral s'ha trobat en cavitats dins de galena. Ademés de la galena, la cesarolita apareix associada a la coronadita.[3]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cesarolita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.