Cerber (satélit)


Cerber (anteriorment conegut pel nom provisional S/2011 P 1 i informalment com P4) és un chicotet satèlit natural de Plutó. Va ser descobert pel telescopi espacial Hubble el 28 de juny de 2011 i tornat a fotografiar els dies 3 i 18 de juliol de 2011, verificant-se el seu estatus de nou satèlit el 20 de juliol de 2011.[1] En un diàmetro aproximat d'entre 13 i 34 km, és el segon satèlit conegut de Plutó de menors dimensions despuix del satèlit Estigia,[2][3] del que s'estima té un diàmetro d'entre 10 i 25 quilòmetros. Cerber té una òrbita circular i equatorial d'aproximadament 59 000 km.[1] El satèlit orbita en la regió entre Nix i Hydra i efectua una òrbita completa de Plutó cada casi 31 dies terrestres.[4]
El satèlit no va ser descobert en les anteriors fotos de 2005 junt a Hidra i Nix per la seua tènue magnitut aparent (+26,1), per lo que va caldre utilisar la cambra més potent del Hubble (faint objects), aixina es va captar als quatre satèlits.
Nom
La convenció per a nomenar satèlits plutonianos és la de triar noms relacionats en el deu Plutó i l'inframón de la mitologia clàssica. L'equip del descobriment devia propondre a l'Unió Astronòmica Internacional un nom formal per a S/2011 P 1, per lo que el cap de l'equip Mark Showalter i l'Institut SETI varen realisar en 2013, en nom de l'equip que va descobrir els satèlits P4 i P5, una enquesta web no vinculant per a que el públic poguera triar els seus noms preferits. Els participants podien triar un nom d'una llista de noms mitològics relacionats en el deu Plutó o be propondre atres noms.[5]
Despuix de l'anunci inicial, William Shatner, l'actor que interpreta al Capità James T. Kirk en la franquícia Star Trek, va propondre els noms Vulcano i Rómulo, en referència al deu del fòc Vulcan (en anglés, un nebot de Plutó) i a Romulus (en llatí, el fundador de Roma, pero també als planetes ficticis Vulcano i Rómulo de l'univers de Star Trek.[6][7] El nom de Rómulo va ser rebujat per l'existència d'un satèlit asteroidal en eixe nom.[8]
Vulcano va ser el nom que més vots va conseguir en acabant de que Shatner tuiteara sobre ell, mentres que Kerberos (el gos que guarda el inframón de Plutó) va quedar segon i Styx (la deesa del riu del mateix nom de l'inframón) va quedar tercer. Es varen enviar els noms guanyadors a l'Unió Astronòmica Internacional.[7] No obstant, la UAI va rebujar el nom de Vulcano per no ser un deu de l'inframón i perque eixe nom ya havia segut triat per a designar un planeta hipotètic situat en l'interior de l'òrbita de Mercurio, ademés dels asteroides vulcanoides.[6][9]
El 2 de juliol de 2013 la UAI va anunciar l'aprovació dels noms Estigia para P5 i Cerber per a P4.[10][11] Cerber va ser nomenat en honor del monstruoso gos tricéfalo del seu nom referit, Cerber, fill de Tifó i Equidna, germà de l'Hidra de Lerna i vigilant de la porta de l'Inframón.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Pluto Has Another Moon, Hubble Photos Reveal | Dwarf Planet Pluto | Pluto's Moons | Space.com». Archivat des de l'original, el 23 de juliol de 2011. Consultat el 20 de juliol de 2011.
- ↑ «NASA's Hubble Discovers Another Moon Around Pluto». Consultat el 20 de juliol de 2011.
- ↑ «Tiny fourth moon discovered in Pluto's orbit». CNN. Consultat el 20 de juliol de 2011.
- ↑ Cosmic Log - Scientists espot Pluto's fourth moon
- ↑ «Ground Rules». Archivat des de l'original, el 31 de maig de 2013. Consultat el 12 de maig de 2013.
- ↑ 6,0 6,1 Marcia Dunn. «Capt. Kirk's Vulcan entry wins Pluto moons contest», Associated Press, Sant Francisco Chronicle, 25 de febrer de 2013. Consultat el 25 de febrer de 2013.
- ↑ 7,0 7,1 «Nature».
- ↑ «'Vulcan' tops poll for moon name», 3 News NZ, 26 de febrer de 2013. Consultat el 4 de juliol de 2013.
- ↑ Miriam Krame (25 de febrer de 2013). «'Vulcan' and 'Cerberus' Win Pluto Moon Naming Poll». SPACE.com. Consultat el 25 de febrer de 2013.
- ↑ «Names for New Pluto Moons Accepted by the IAU After Public Vote». IAU (2 de juliol de 2013). Consultat el 2 de juliol de 2013.
- ↑ «Pluto's Smallest Moons Receive Their Official Names». SETI Institute (2 de juliol de 2013). Archivat des de l'original, el 5 de juliol de 2013. Consultat el 2 de juliol de 2013.