Cent llarc

El cent llarc, també conegut com a gran cent o centena llarga (originalment en anglés: long hundred, great hundred o twelfty),^[1] és el número 120 (en el sistema de numeració decimal en sifres aràbigues) al que es fa referència com cent en les llengües germàniques abans de el XV, i ara es coneix com cent vint o sis vintenes (six score en anglés). El número es denominava simplement com cent i es va traduir al llatí en els països de parla germànica com centum (el número romà C), pero ara s'agrega el calificador "llarc" perque l'idioma anglés actual usa la paraula "cent" ("hundred") exclusivament per a referir-se al número de cinc vintenes (100) en el seu lloc.

La centena llarga era 120, encara que el mil llarc es contava decimalmente com 10 centenes llargues (1200).

Unitat anglesa

El hundred (en latín: centena) era una unitat de conteo anglesa utilisada en la producció, venda i imposts de varis artículs en el regne d'Anglaterra medieval. El valor a sovint "no" era igual a les 100 unitats, principalment per l'us medieval continuat en les llengües germàniques dels centenars llarcs de 120 unitats. L'us de l'unitat com a mida de pes ara es descriu com long hundredweight.

L'edició llatina del Jurat de Pesos i Mides, un dels estatuts de data incerta d'al voltant de l'any 1300, descriu centenars llarcs per a parlar de cantitats de (ret) herring (peixos fumats), cera estampada, sucre, pebre, cominos i alum ("¹³⁄₁ stones, cada una contenint 8 lliures " o 108 Tower lbs.), lli gros i teixit, lona de cànem (una centena llarga de 120 colzes) i cantitats de ferro, ferradures o chelins (una centena curta de 100 peces).^[2] Les versions posteriors del text varen utilisar els pesos troy o les lliures en els seus càlculs i varen incloure centenars de peixos frescs (centenes curtes de 100 peixos), canella, anou moscada (pedra ¹³⁄₁ de 8 lb) i alls ("15 trenes de 15 caps" o 225 caps).^[3]

Història

L'existència d'una base no decimal en els primers rastres de les llengües germàniques està atestada per la presència de glosses contenint anotacions en les que es fa menció a "dèu-sabio" o "conte de dèu" ("tenty-wise" o "tingues-count"), lo que denota que certs números devien entendre's com a part del sistema de numeració decimal. Tals glosses no s'esperarien a on el conteo decimal fora lo habitual. En les bíblies gòtiques,^[4] algunes marginalia (anotacions al marge) glossen cinccents (fimf hundram) en el text com si s'entenguera com taihuntewjam ("de dèu en dèu"). Es coneixen paraules similars en moltes atres llengües germàniques. En el nòrdic antic els números grans es contaven en dotzenes de decenes, en les expressions una centena i huitanta que significava 200, dos centenes que significava 240 i mil que significava 1200.^[5] El seu us en l'Edat Mija en Anglaterra i Escòcia està documentat per Stevenson^[6] i Goodare, encara que Goodare senyala que a voltes s'evitava usant números com sèt vintenes.^[7] En el mencionat Jurat de Pesos i Mides, un text procedent del Regne d'Anglaterra datat cap a l'any 1300, apareixen tant tant el cent curt com el cent llarc en ocasions mesclats entre sí: el centenar de peixos fumats està format per sis vintenes de peixos i els centenars de mides de lona de cànem i de teixit de lli estan formats per sis vintenes de colzes; mentres que el centenar de lliures utilisat en la medició de productes a granel és cinc vintenes.^[3] Dins del text original llatí, el numeral c. s'usava per a denominar a un valor de 120: Et quodlibet c. continet vaig vore. xx. ("I cada 'cent' conté sis vintenes")^[2]

El còmput utilisant centenes llargues va disminuir quan les sifres aràbigues (que requerix una base 10 uniforme) es va estendre per tota Europa durant i despuix de el XIV.

En els temps moderns, l'us de J. R. R. Tolkien del sistema de centenes llargues dins de El Senyor dels Anells va ajudar a popularisar la paraula eleventy, que en anglés modern s'utilisa principalment com una paraula coloquial per a fer referència a un número indefinidament gran.

Vore també

Referències

↑ Zupko, Ronald Edward (1985). A dictionary of Weights and Measures of the British Isles, Philadelphia: American Philosophy Society, pp. 109. ISBN 978-0-87169-168-2.
↑ ^2,0 ^2,1 «The Statutes at Large».Mark Basket for the Crown.London: I: From Magna Charta to the End of the Reign of King Henry the Sixth. To which is prefixed, A Table of the Titles of all the Publick and Private Statutes during that Clave. (en) & (la) & (nrf)
↑ ^3,0 ^3,1 «Statutes of the Realm».G. Eyre & A. Strahan.London: I
↑ I Cor. 15:6
↑ Gordon, I V (1957). Introduction to Old Norse, Oxford: Clarendon Press, pp. 292–293.
↑ Stevenson, W. H.. “The long hundred and its use in England”. The Archaeological Review 4 (5): 313–327. doi:10.2307/44243858.
↑ Goodare, Julian (1993). “The Long Hundred in medieval and early modern Scotland”. Proceedings of the Society of Antiquaries of Scotland 123: 395–418.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Cien largo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Zupko, Ronald Edward (1985). A dictionary of Weights and Measures of the British Isles, Philadelphia: American Philosophy Society, pp. 109. ISBN 978-0-87169-168-2.

[tract-2] 2,0 ^2,1 «The Statutes at Large».Mark Basket for the Crown.London: I: From Magna Charta to the End of the Reign of King Henry the Sixth. To which is prefixed, A Table of the Titles of all the Publick and Private Statutes during that Clave. (en) & (la) & (nrf)

[Sense_nom-1_6Wq-1-3] 3,0 ^3,1 «Statutes of the Realm».G. Eyre & A. Strahan.London: I

[4] I Cor. 15:6

[5] Gordon, I V (1957). Introduction to Old Norse, Oxford: Clarendon Press, pp. 292–293.

[6] Stevenson, W. H.. “The long hundred and its use in England”. The Archaeological Review 4 (5): 313–327. doi:10.2307/44243858.

[Goodare-7] Goodare, Julian (1993). “The Long Hundred in medieval and early modern Scotland”. Proceedings of the Society of Antiquaries of Scotland 123: 395–418.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]