Ceneo

Segons el Tanaj (Antic Testament), els ceneos o kenitas (en hebreu, sing. קני Qⁱny; pl. קינים Qynym, en grec, Κενί/Κιναῖος Kení/Kinaios, en llatí, Ceni/Cinaeus) va ser el nom colectiu d'una tribu de la península del Sinaí que va conviure armónicamente en els israelitas en Canaán. Narrat des del periodo dels Juges, varen alcançar el seu major protagonisme en l'época monàrquica d'Israel i Judá, principalment en el temps previ a la caiguda del Primer Temple, fins que el seu rastre desapareix de la narrativa bíblica despuix de la tornada dels judeus del exili babilònic. Aparentment, els ceneos varen compartir l'exili en Babilonia i la restauració, pero ya no apareixen més com una tribu distinta, provablement varen ser assimilats pels judeus.

Un dels ceneos més reconeguts és Jetró, sogre de Moisés, qui va anar pastor i sacerdot en la terra de Madián. La Bíblia indica que els ceneos i els israelitas varen entrar junts a Canaán després de que Moisés els invitara a compartir la terra d'Israel. Certs grups de ceneos es varen assentar entre la població israelita, inclosos els descendents dels ceneos de Moisés.

Orige

Es pot inferir que els ceneos varen creuar el Jordán junt als israelitas aixina com alguns egipcíacs. Els israelitas creuen el Jordán per Gustave Doré (d. 1883)

Encara que els ceneos apareixen i prenen protagonisme en Moisés, estos són nomenats per primera i única volta en el Génesis.

En aquell dia Yahveh va fer un pacte en Abram, dient: A la teua descendència he donat esta terra, des del riu d'Egipte fins al riu gran, el riu Éufrates: la terra dels ceneos, els cenezeos, els cadmoneos, els heteos, els ferezeos, els refaítas.

Génesis 15:18-20

El personage bíblic més antic al que se li aplica l'adjectiu de ceneo és a Jetró, açò en el Llibre dels Juges:

Juges I, 16. Els fills de Jetro cieno, sogre de Moisés, varen pujar des de la Ciutat de les palmes (Anar Hatmarin) en els fills de Judá al desert de Judá, que està al sur d'Arát; i allí varen ser i varen viure com a poble

L'ascendència cinea del linaje de Yetro es confirma en atres dos passages bíblics, un en el llibre dels juges i un atre per associació al nom d'Hobab en el Llibre dels Números:

I va dir Moisés a Hobab, fill de Reuel madianita, sogre de Moisés: "Nosatres partirem cap al lloc que Yahveh va prometre. Veuen en nosatres i et favorirem, perque Yahveh va prometre favorir a Israel".

Números 10:29

Juges IV: 11 I Jeber el cineo, dels fills d'Hobab sogre de Moisés, s'havia separat dels demés cineos, i havia plantat les seues tendes en la vall de Zaanaim, que està junt a Cades.

Sent llavors els ceneos descrits com a descendents de Jetró, que a la seua volta era madianita, podem deduir que els ceneos eren semitas, els madianitas eren els descendents de Madian, fill d'Abraham i el seu concubina Keturá.

Ubicació geogràfica

D'acort en la Bíblia el poble cineo va deure transitar junt al israelita durant el llarc periple rumbo a la terra de Canaán:

Números X: 30 Mes Hobab li va respondre a Moisés: “No, m'aniré a la meua terra en la meua parentela”. 31 Pero Moisés va insistir,: No nos deixes, t'ho pregue, perque saps ben com acampar en el desert, i pots ser nostre guia. 32 Ademés, si véns en nosatres compartiràs els beneficis que nos concedix l'Etern”.

Despuix d'haver conclós l'història narrada en el Pentateuco, els cineos varen deure creuar el Jordán junt als israelitas acaudillados per Josué, i en principi varen deure instalar-se en la Ciutat de les palmes (Anar Hatmarin), també coneguda com Hammath a la vora de la Mar de Chinnereth (actualment Mar de Galilea) com nos ho deixava vore l'anterior cita de Juges I, açò també nos ho confirma un passage del Llibre Primer de les Cròniques:

I Cròniques II: 55 … I varen anar els cineos, els qui varen eixir d'Hammath, l'orige de la casa de Recab.

La mateixa cita que narra l'ubicació dels cineos en temps dels juges també nos relata el moment en que ells procedixen a assentar-se en terres de la tribu de Judá, territoris en els que varen deure viure fins a l'época de la desaparició del Regne de Judá, a on el profeta Jeremías nos els descriu, baix el nom de recabitas, acampant junt al temple durant al sege a Jerusalem per les forces de Nabucodonosor.

Bibliografia

• La Bíblia, Hebreu - Espanyol. Versió castellana conforme a la tradició judeua. Traduïda per Moisés Katnelson. Tel – Aviv: Editorial Sinaí.
• Diccionari enciclopèdic del judaisme. Salomón Lewinsky. Bogotà: Planete (2009)
• Història del poble judeu I. dirigida per Haim Millel Ben-Sasson. Madrit : Aliança, (1988)
• Pseudepigraphes d'el´Ancien Testament et mnuscrits de la Mer Morte. V Nikiprowetzki. (1969)