Anar al contingut

Cementeri de Sant Antonio Abad (Alcoy)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Cementerio de San Antonio Abad (Alcoy)

El cementeri de Sant Antonio Abad situat en la carretera a la Font Roja, en el terme municipal d'Alcoy (Alacant), Espanya. Va ser construït en el XIX en proyecte de l'ingenier Enrique Vilaplana Juliá.

És un dels cementeris més interessants de la Comunitat Valenciana per la seua arquitectura i escultura modernista i eclèctica. En l'any 2012 va ser inclós en la Ruta Europea de Cementeris Significatius, itinerari cultural del Consell d'Europa.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

El cementeri va ser una obra destacada i va tindre una concepció moderna per a la seua época. L'elecció del proyecte d'Enrique Vilaplana Juliá va ser realisada per concurs públic i es va realisar tenint en conte la concepció moderna i l'adaptació específica que presentava el seu proyecte a les necessitats d'Alcoy, que era ya una ciutat plenament industrial.

El disseny del cementeri oblida l'estil acadèmic vigent fins a llavors i és dissenyat cóm una ciutat urbana, en avingudes, carrers i arbres, tal i cóm s'escomençaven a proyectar en les principals ciutats d'Europa.[2] Es planteja en el seu conjunt com una ciutat dels morts. És molt provable que el seu autor, l'ingenier Enrique Vilaplana Juliá, haguera visitat i s'haguera inspirat en algun cementeri europeu de molt recent creació.

Es tracta d'un cementeri que presenta una tipologia poc habitual ya que conta en galeries subterrànees perimetrals semblants a catacumbes romanes en casetes als costats, ben ventilades i en allumenament natural. Estes galeries són obra de l'ingenier Enrique Vilaplana Juliá.[3] Les galeries estan construïdes en pedra i formades per arcs diafragma. Els noms d'algunes de les galeries, Sant Fabián o Sant Sever, nos remeten a les antigues catacumbes romanes.

Conte també en patis a on se situen sepultures de terra i destacats panteones d'estils academicista, eclèctic, moderniste i neogótico,[4][5][6] en a on es poden contemplar numeroses escultures, realisades per arquitectes i escultors alcoyans, aixina com el Panteón d'Alcoyans Ilustres.

Erro al crear miniatura:
Escultura "Ángel de la Lluna" de Lorenzo Ridaura Gosálbez.

Les obres més destacades del cementeri alcoyà són les següents:

  • Panteón Gosálbez-Barceló: academicisme. (1838).
  • Panteón Viuda de Brutinel: obra de Vicente Pascual Pastor. Estil eclèctic. (1894).
  • Panteón Jaime Tort: Obra de Jorge Vilaplana Carbonell. Estil eclèctic. (1895).
  • Panteón José Monllor: obra d'Agustín Muñoz. Estil neoegipcio. (1896).
  • Panteón Moltó-Valor: obra i escultura de Lorenzo Ridaura Gosálbez. Classicisme. (1898).
  • Panteón José Semper: obra de Jorge Vilaplana Carbonell. Neogótico. (1901).
  • Panteón familiar d'Agustín Gisbert Vidal: obra de Vicente Pascual Pastor, José Cort Merita com a ingenier, Fernando Cabrera Va cantar com a pintor i Lorenzo Ridaura Gosálbez com a escultor. (1903). Estil moderniste.
  • Panteón Anselmo Aracil: obra de Vicente Pascual Pastor, escultura de A. Clarí i vidrieres d'Eudaldo Ramón Amigó. Eclecticisme historicista. (1903).
  • Panteón Vicens: obra de Ramón Lucini Callejo i vidrieres d'H.&J. Maumejean Hnos. Eclecticisme historicista. (1910).
  • Panteón Vilaplana Gisbert: obra de Timoteo Briet Montaud. (1910). Estil moderniste.
  • Panteón de la família Pérez Lloret: obra de Jaime Pérez Lloret. (1910). Estil moderniste.
  • Panteón de Salvador García Botí (Va escalar): obra de Vicente Pascual Pastor i d'Eugenio Carbonell com a escultor. (1911). Estil moderniste.
  • Panteón Enrique Carbonell: obra de Vicente Pascual Pastor, disseny, relleus i escultura de Lorenzo Ridaura Gosálbez i relleus de la cripta de Tomás Ferrándiz. Estil moderniste. (1925).
  • Panteón Enrique Hernández: obra i escultura de Lorenzo Ridaura Gosálbez. (1931). Estil moderniste.
  • Panteón Desiderio Mataix: obra de Joaquín Aracil i vidrieres de "Unió d'Artistes Vidrieros" d'Irún. (1955, pero construït en 1970). Estil racionaliste.
  • Panteón Erum-Pascual: obra de Cheluca Sala i Mauro Matarredona. Realisat en acer Tallen. (2009).

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Jaén i Urban, Gaspar (1999). Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Colege Territorial d'Arquitectes d'Alacant (ed.). Guia d'arquitectura de la província d'Alacant (en castellà), pp. 11. ISBN 84-7784-353-8.
  • Doménech Romá (2016). Urbanisme i vivenda obrera en Alcoy. Sigles XIX i XX (en castellà), Publicacions de l'Universitat d'Alacant, pp. 328. ISBN 978-84-9717-494-7.

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons