Cementeri de Brookwood

El cementeri de Brookwood, conegut també com a Necròpolis de Londres, és un lloc d'enterrament situat en la localitat anglesa de Brookwood (Surrey). És el major cementeri del Regne Unit i un dels majors d'Europa. Està classificat com a monument de Grau I en el Registre de Parcs i Jardins Històrics d'Anglaterra. [1]
Història
El cementeri de Brookwood va ser creat per la London Necropolis Company (LNC) en 1849 per a albergar als fallits de Londres en un moment en el que la capital tenia dificultats per a acomodar a una població creixent de vius i de morts. L'epidèmia de còlera de 1848 va ser el detonant per a desenrollar este gran camposanto.
En 1854, Brookwood va aplegar a ser el major cementeri del món. A excepció de la secció nort, reservada a inconformistes, va ser consagrat pel bisbe de Winchester el 7 de novembre de 1854 i va obrir al públic el 13 de novembre d'eixe any per a albergar els primers enterrament.
En 1857, l'actor John W. Anson va adquirir 4000 m² (1 acre) de terreny del cementeri en la finalitat de crear el Actor's Acre, un lloc d'enterrament per a actors i les seues famílies pertanyent a la Dramatic, Equestrian and Musical Sick Fund Association.[2] En 1858, la LNC va vendre al Govern 26 Ha de l'excedent de terreny per a construir la presó de treballadors inválidos convictes.[3]
En esclatar l'I Guerra Mundial, la LNC donó un acre (4000 m2) de terreny per a l'enterrament gratuït de soldats i mariners ferits en el front i fallits en hospitals. Este cementeri va ser també utilisat per a inhumar víctimes de l'II Guerra Mundial.

Ferrocarril de la Necròpolis
- Artícul principal → Ferrocarril de la Necròpolis de Londres.
Originalment, Brookwood tenia accés per tren des d'una estació especial, l'estació de tren de la Necròpolis de Londres, propenca a l'estació de Waterloo, en el centre de Londres. Els trens tenien vagons de passagers de distintes classes i atres vagons reservats per a fèretres, també de vàries classes,[4] i entrava en el cementeri per una via derivada de la confrontant South Western Main Line a través d'un creuament a l'oest de l'estació de Brookwood. Des de l'estació, passagers i fèretres es traslladaven en carro. L'estació original de la Necròpolis de Londres va ser reubicada en 1902, pero la nova estació va ser demolida despuix de sofrir grans danys en un bombardeig durant l'II Guerra Mundial.

Es venien billets d'anada i regrés per als vius i solament d'anada per als morts.[5]
En el cementeri hi havia dos estacions: Nort per als inconformistes i Sur per als anglicans. Encara poden vore's els seus molls a lo llarc d'un camí cridat «avinguda del ferrocarril».
Enterrament
Ademés dels enterrament privats, la LNC realisava sepelis d'indigents pagats per distintes parròquies en la secció del cementeri designada per cada parròquia. Es va prohibir a la LNC que creara fosses comunes (més allà d'enterrar a varis familiars en la mateixa tomba), i per tant fins al funeral més humil proporcionava una tomba exclusiva.
El cementeri de Brookwood era un dels pocs que celebrava funerals en dumenge, fet que ho va fer molt popular entre les classes més humils, perque permetia als treballadors assistir als sepelis sense tindre que demanar un dia lliure.[6] Com les funcions de teatre estaven prohibides els dumenges, el cementeri també es va popularisar entre els actors per la mateixa raó, i va ser la causa de que se'ls assignara una secció de terreny propenc a l'entrada de l'estació.[7][8]
La majoria dels enterrament efectuats per la LNC (al voltant del 80 %) varen ser sepelis d'indigents a càrrec de parròquies i presons londinenques.[9] La LNC també va alcançar acorts en numeroses societats, gremis, institucions religioses i organisacions similars.[10] La LNC dedicava seccions del cementeri a eixos grups, basant-se en que els que havien vixcut o treballat junts en vida podien mantindre's junts en la mort.[11] Encara que la LNC mai va conseguir fer-se en el domini del sector funerari de Londres, com hagueren desijat els seus fundadors, va tindre un gran èxit en els grups d'artesans i comerciants, fins al punt de que se li va malnomenar «L'abadia de Westminster de les classes miges».[12]
En Brookwood existix un cementeri militar a on es varen inhumar soldats de la Commonwealth morts en el Regne Unit durant abdós guerres mundials, i un cementeri militar americà que conté les tombes de nortamericans morts en territori britànic durant dites guerres.
Aixina mateix, des de 1862 Brookwood alberga l'únic cementeri zoroástrico d'Europa, redissenyat en 1901 segons el pla tradicional del paraís persa.
Reubicación d'enterrament
Els massius proyectes urbans de Londres a mitan del XIX —ferrocarrils, cloacas, metro de Londres— varen obligar en ocasions a demolir cementeris d'iglésies. La primera gran reubicació va tindre lloc en 1862, en construir-se l'estació de Charing Cross, les vies del qual varen forçar el derrocament del cementeri del Cure's College, a on es varen trobar 7950 cossos que varen ser enviats en 220 contenidors a Brookwood en el tren de la London Necropolis Railway junt en vàries de les làpides del desaparegut cementeri.[13]
Tombes notables
Entre els enterrament més notables del cementeri destaquen els d'Eduardo el Màrtir (962-978), rei d'Anglaterra canonizado en 1008, l'etnólogo i anatomista Robert Knox, conegut per la seua implicació en l'escàndal de la compra de cadàvers als assessins Burke i Hare, Styllou Christofi (1900–1954), penúltima dòna eixecutada en el Regne Unit, Dodi Al-Fayed (1955–1997), socialite fallit en el mateix accident que Diana de Gals (més vesprada traslladat a la propietat familiar en Surrey) i Dürrüşehvar Sultan (1914–2006), princesa imperial del Imperi otomà.
- ↑ «Brookwood Cemetery» (en anglés). Historic England (25-01-1993). Consultat el 2025-11-13.
- ↑ Bisset, Jennie(juliol de 2006).«The Actors' Acre: a theatrical burial ground».The Irvingite.The Irving Society.(36)Consultat el 3 de març de 2024.(en en)
- ↑ «Woking History» (en en). Archivat des de l'original, el 2022-09-04.
- ↑ El bisbe de Londres va condenar el «ofensiu» trasllat de cadàvers de primera, segona i tercera classes en els mateixos vagons, per lo que va caldre modificar la forma de transport.
- ↑ Clarke, 2006, p. 150.
- ↑ Clarke, 2006, p. 91.
- ↑ Clarke, 2006, p. 103.
- ↑ Clarke, 2006, p. 93.
- ↑ Clarke, 2004, p. 16.
- ↑ «The London Necropolis – Brookwood Cemetery, Woking, Surrey». www. workhouses. org. uk. Archivat des de l'original, el 2021-02-25. Consultat el 2021-02-14.
- ↑ Clarke, 2004, pp. 15–16.
- ↑ Clarke, 2004, p. 20.
- ↑ Clarke, 2006, p. 112.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cementerio de Brookwood» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.