Estació de Charing Cross

Charing Cross[1] (còdic: CHC) és una estació ferroviària en la zona del mateix nom, el punt més cèntric de la ciutat de Londres. És una de les estacions més importants de la urbs londinenca, en 37 millons de passagers a l'any.
És una estació terminal situada en la ribera nort del riu Támesis. El fes de vies aplega pel sur des de l'atre costat del riu per mig del pont Hungerford, mentres que pel nort la frontera de l'estació se situa en Strand. És utilisada per la companyia Southeastern en servicis que unixen Londres en el surest d'Anglaterra. Tots els trens d'esta estació ixen passant per les estacions de Waterloo East i London Bridge.
Història
L'estació va ser construïda com un ramal que partix de l'estació de London Bridge i que permetia acostar-se més al centre de Londres. Va ser inaugurada l'11 de giner de 1864, en 6 vies terminals cobertes per una arcada metàlica i en eixida a través del Támesis en un pont de rajola. A l'estació se li va sumar un hotel en 1865.
En 1905 la coberta de l'estació va colapsar, tardant lo suficient com per a que l'estació poguera ser evacuada. L'estació va ser reoberta un any despuix, despuix de treballs de substitució de la part que va quedar.[2] L'estació i molt especialment l'hotel varen resultar danyats en l'II Guerra Mundial, que varen ser reparats 10 anys despuix incloent una ampliació de l'hotel.
En 1990 tota la zona de Victoria Embankment va ser remodelada en la construcció d'un immens edifici d'estil postmoderno, que inclou en el seu interior l'estació, conservant solament uns chicotets elements arquitectònics de l'estació anterior. El nou edifici inclou gran cantitat d'espai dedicat a comerços i oficines.[3]
Servicis
Plantilla:Inici BS Plantilla:BS7 Plantilla:BS7 Plantilla:BS7 Plantilla:BS7 Plantilla:BS7 Plantilla:BS7 Plantilla:BS7 Plantilla:BS7 Plantilla:BS7 Plantilla:BS7 Plantilla:Final BS
L'estació servix com a llançadora més cèntrica de l'estació de London Bridge, finalisant alguns trens en aquella estació i continuant uns atres fins a Charing Cross.
És utilisada en la seua totalitat per la companyia Southeastern, que en servicis freqüents unix Londres en el surest d'Anglaterra.
Referències
- ↑ «Stations Run by Network Rail». Network Rail. Consultat el 23 d'agost de 2009.
- ↑ http://www.railwaysarchive.co.uk/documents/bot_charingcross1905.pdf
- ↑ «London Charing Cross». Kentrail.org.uk. Archivat des de l'original, el 20 de març de 2012. Consultat el 13 de decembre de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estación de Charing Cross» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.