Catedral de Santa María (Hildesheim)
La Catedral de Santa María de l'Ascensió (Dom St. Maria) d'Hildesheim, en Alemània, és la catedral de la diòcesis de Hildesheim. La seua construcció va escomençar en 872. Casi enterament reconstruïda en els anys 1950 dins del seu estil romànic original, els seus murs i el seu tesor estan classificats dins del Patrimoni de l'Humanitat de l'Unesco des de 1985, junt en l'iglésia de Sant Miguel d'Hildesheim.[1]
Història
La construcció
La catedral de Santa María d'Hildesheim va escomençar en 815. En 2011 es varen trobar els fonaments de la primera catedral baix la cripta durant una renovació de l'edifici.[2] La primera catedral era una chicoteta iglésia en forma d'un quadrat en una dimensió de 6 x 6 metros. En l'est es trobava un àbsit semicircular a on va ser trobat el restant del primer altar. L'iglésia de hui va ser construïda entre 1010 i 1020, en una planta simètrica en dos àbsits, característica de l'arquitectura otoniana del ducado de Sajonia, que sol considerar-se com romànica. L'iglésia va ser engrandida i modificada en els sigles XI, XII i XIV, sense per això qüestionar el pla original del bisbe Alfredo. El pati que encara està hui entorn a la catedral destaca el pla bernardino d'esta catedral fortificada.
Bombardeig durant la Segona Guerra Mundial
En el curs de la Segona Guerra Mundial, el 22 de març de 1945 va quedar casi completament destruïda pels bombardejos aliats, i va ser reconstruïda entre 1950 i 1960. No es varen reproduir les transformacions barroques que havia conegut l'edifici, preferint-se tornar de nou a l'arquitectura romànica primitiva. A l'objecte del jubileu dels 1.200 anys de la diòcesis, en 2015, es preveuen una renovació de les fronteres i algunes transformacions. En el centre del claustre (construït entre 1060 i 1070) de la catedral s'alça la capella d'Ana (Annenkapelle), construïda en 1321 en estil gòtic. El claustre i la capella varen sobreviure la destrucció de la catedral casi sense dany.
El roser milenari
El lloc de la catedral és célebre per una curiositat que pot vore's en l'exterior de l'edifici: el «roser milenari». Este escaramujo creix adossat al mur exterior del àbsit (que conté una capella gòtica de 1321, cridada «capella de santa Ana»), dins del pati interior del claustre. No pot senyalar-se l'edat exacta del roser. La tradició local es remonta a l'any 815.
Es diu que un dia, l'emperador Ludovico Pío hauria fet dir una missa en el curs d'una caça en mig del bosc. El relicario de la Verge, dut per a l'ocasió, va quedar suspés de la branca d'un escaramujo o roser selvat. Pero una volta que la missa va terminar, no va ser possible arrancar el relicario de l'arbusto. L'emperador va vore en això un signe segons el qual era en eixe mateix lloc, i no, com hi havia previst, en Elze a on devia fundar-se el nou bisbat i que era necessari posar-ho baix la protecció de la Verge Maria de la que la rosa és el símbol.
Aixina la presència d'este roser selvat se certifica sense interrupció sobre este mur despuix d'a lo manco quatre sigles. Este «roser milenari» simbolisa la prosperitat de la ciutat de Hildesheim.
Segons la llegenda, mentres el roser seguixca florint, la ciutat no declinarà. A finals de la Segona Guerra Mundial, en 1945, les bombes explosives i incendiàries varen danyar l'àbsit de la catedral i en conseqüència el roser. Del massiç només va quedar baix les enrunes un peu en part carbonizado: semblava el fi de l'arbust antic. Pero les raïls del roser estaven en lo fonamental intactes. Poc temps despuix, varen sorgir nous peus. Des de llavors, es marquen les jóvens branques del «roser milenari» aparegudes cada any en colgantes reflexius. Quan els habitants de Hildesheim varen descobrir que el roser donava noves branques, ho varen vore com un feliç presagie, i varen fer d'este arbust el símbol de la seua ciutat. El roser de Hildesheim està considerat com el més vell del món.
Decoració interior i tesor
La catedral és famosa per les obres d'art que alberga. El museu de la catedral conserva una de les coleccions de tesors migevals més extensa d'Europa. Els bronzes del bisbe Bernardo (993-1022) són mundialment coneguts:
- Els marcs de la 'porta de sant Bernardo', de bronze, de 4,7 metros d'alt, encarregades pel bisbe Bernward en 1015, en relleus sobre el història d'Adán i Crist.
- Les columnes de Crist, de bronze de 4,5 metros d'alt, que daten de 1020, adornades en relleus de la vida de Crist.
Entre atres objectes preciosos, es troben:
- El candelabro de Hettilo, un candelabro en forma de corona de el XI (en la travessia, representant la Jerusalem celest).
- El sarcòfec de Sant Gotardo de Hildesheim en la cripta.
- El santuari de Sant Epifanio de Pavía i dels patrons de la catedral sobre l'altar principal, de el XII.
- Una pila bautismal de 1225, en bronze, estil romànic tardà.
- La creu de sant Bernardo aixina com preciosos relicarios i útils llitúrgics, exposts en el Museu Diocesà.
- La madona-tintero gòtic en el pilar suroest de la travessia.
Entre les realisacions més interessants de la posguerra, pot mencionar-se la cidriera de la Santa Verge en el cor (María rodejada per la Lluna i les Estreles, evocació de Ap., 12) i el mosaic de l'àbsit, que commemora el bombardeig de Hildesheim i l'incendi típicament apocalíptico que li va seguir. A un costat pot llegir-se al salmista (Salms, 104, 30) Renovabis faciem terrae, halleluja – ...renoves la faç de la terra, aleluya.
En 1943, les obres d'art mencionades varen ser tretes de l'iglésia pels retors i enterrades en els terraplens migevals de Hildesheim. Per això no varen ser deteriorades per les bombes quan va ser destruïda la catedral.
Vore també
Referències
- ↑ «St Mary's Cathedral and St Michael's Church at Hildesheim». UNESCO Culture Sector. Consultat el 3 de giner de 2013.
- ↑ Kehrwieder am Sonntag: Fund im Dom belegt - Hildesheim feiert zu Recht 1200. Geburtstag. 29 de Maig 2011 (en alemà)
Bibliografia
- Bernhard Gallistl: Der Dom zu Hildesheim und sein Weltkulturerbe, Bernwardstür und Christussäule, Bernward Mediengesellschaft mbH, Hildesheim (2000), ISBN 3-89366-500-5
- Karin Heise: Der Lettner dones Hildesheimer Doms – Die Bildhauerkunst der Münsterschen Werkstätten 1535–1560, 2 Bände, Hildesheim 1998 (= Der Hildesheimer Dom – Studien und Quellen, Bd. 2,1 + 2,2).
- Ulrich Knapp (Hrsg.), Der Hildesheimer Dom - Zerstörung und Wiederaufbau, (Kataloge dones Dom-Museums Hildesheim; Bd. 2), Michael Imhof Verlag, Petersberg (1999), ISBN 3-932526-48-1
- Ulrich Knapp (Hrsg.), EGO SUM HILDENSEMENSIS - Bischof, Domkapitel und Dom in Hildesheim 815 bis 1810, (Kataloge dones Dom-Museums Hildesheim; Bd. 3), Michael Imhof Verlag, Petersberg (2000), ISBN 3-932526-74-0
- Karl Bernhard Kruse (Hrsg.), Der Hildesheimer Dom - Von der Kaiserkapelle und donen Karolingischen Kathedralkirchen bis zur Zerstörung 1945 (Grabungen und Bauuntersuchungen auf dem Domhügel 1988 bis 1999), Verlag Hahnsche Buchhandlung, Hannover (2000), ISBN 3-7752-5644-X
- Annett Laube-Rosenpflanzer; Lutz Rosenpflanzer: Kirchen, Klöster, Königshöfe: vorromanische Architektur zwischen Weser und Elbe, Trobe 2007, ISBN 3-89812-499-1
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catedral de Santa María (Hildesheim)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.