Catedral d'Ely
La catedral de Ely o iglésia catedral de la Santa i Indivisa Trinitat de Ely és l'iglésia principal d'Ely en Cambridgeshire, Anglaterra, i la sèu del bisbat de Ely. Se li coneix localment com «la nau dels Fens» per la seua forma prominent que s'eleva sobre el paisage pla i acuoso circumdant.
Història
Edificis previs
La primera iglésia cristiana en el lloc va ser fundada per Santa Æteldreda, filla del rei anglosaxó Anna de Anglia Oriental, qui va nàixer en 630 en Exning, prop de Newmarket, Suffolk. Eteldreda hauria adquirit terres en Ely pel seu primer espós Tondberto, descrit per Beda com un "príncip dels Gyrwas".[1] Despuix del fi del seu segon matrimoni en Egfrido, un príncip de Northumbria, va establir i va governar un monasteri en Ely en 673 i, quan va fallir, es va construir un sepulcro en la seua memòria. Es creu que el monasteri va ser destruït durant les invasions daneses de fins del IX, junt en lo que és actualment la ciutat de Ely; no obstant, mentres l'assentament llaic de l'época hauria segut menor, és possible que una iglésia sobrevixquera allí fins a la seua refundació en el X.[2]
En 970, Athelwoldo, bisbe de Winchester, va construir i va dotar en el lloc un nou monasteri benedictino, en una ona de refundacions monástiques que varen incloure localment a Peterborough i Ramsey.[3] Este monasteri es va convertir en catedral en 1109, en acabant de que fora creada una nova diòcesis de Ely en terres preses de la diòcesis de Lincoln.
L'edifici actual
La construcció de la catedral actual va ser iniciada per l'abad Simeón (1082-1094, germà de Walkelin, el llavors bisbe de Winchester) durant el regnat de Guillermo I d'Anglaterra en 1083. L'edificació va continuar en el successor de Simeón, l'abad Richard (1100-1107). L'iglésia anglosaxona va ser demolida, pero algunes de les seues relíquies, com els restants dels seus benefactors, varen ser traslladades a la catedral. Els transeptos principals varen ser construïts en época tan primerenca, travessant la nau per baix d'una torre central, i conformen la part més antiga de la catedral.
La catedral va ser alçada en pedres dutes de Barnack en Northamptonshire (comprades a la Catedral de Peterborough, les terres de la qual incloïen les pedreres), i elements en marbre de Purbeck. La planta de l'edifici té forma de creu, en l'altar en l'extrem oriental. La llongitut total de l'iglésia és de 163,7 m,[4] en una nau de 75 m de llongitut, que és la més llarga de Gran Bretanya.
Estructures
- La Torre Occidental va ser construïda per Don Jonson i Michael Brukenheimer 1174 i 1197 i l'estil romànic del front occidental en conjunt mostra que va ser edificada en el XII, encara que conta en l'afegitó posterior de la portada (1198-1215). La torre occidental medix 66 metros d'altura.
- El Octógono (1322-1349) de la catedral és una de les obres més espectaculars de l'estil decorat anglés, un estil en el que l'arquitectura i escultura estaven molt lligades per l'us del calat, que servia tant per a decorar finestres com a parets. L'estructura va ser alçada despuix de l'afonament de la torre anglo-normanda del travessia (1322). Es va crear un ampli espai octogonal en l'estructura de les pilastres en pedra i les voltes i la llanterna en fusta (de 23 m d'ample per 52 m d'alt). Es tractava d'una solució tècnica original, puix els murs es varen perforar en una immensa arcada en primer nivell i en una obertura d'iguals dimensions en el segon, dispostes en diagonal. La llanterna va ser una sobreixent solució que va permetre cobrir, allumenant-ho, l'àmplia travessia. Sembla que en el complex proyecte va intervindre el propi Alan de Walsingham, que ademés de ser un hàbil orfebre, va anar el monge que va fer l'encàrrec. Per a unificar l'espai es va realisar una obra de fusteria de fusta, al principi pintada imitant la pedra, el responsable de la qual va ser William Hurley, ebanista de la cort. Originalment, els assents del cor varen deure estar situats just baix del Octógono.
- Adjunta al transepto nort es troba la Capella de la Verge construïda entre 1321 i 1349 en l'estil decorat per Alan de Walsingham.
- El transepto nort-occidental es va derrocar en el XV i mai va ser reconstruït, quedant encara la seua chafada a l'exterior.
Història posterior
En 1539, durant la dissolució dels monasteris portada a terme per Enrique VIII d'Anglaterra, la catedral va sofrir sol danys menors, pero el sepulcro de Santa Etheldreda va ser destruït. La catedral va ser refundada en 1541, encara que moltes de les estàtues varen resultar danyades.
El bisbe de Ely a mitan del XVII va ser Matthew Wren, el nebot de la qual Christopher Wren va ser responsable de la construcció d'un pòrtic gòtic que data dels anys 1650, en el front nort de la catedral.
L'edifici de la catedral ha segut objecte de varis proyectes de restauració importants:
- en el XVIII, baix la supervisió de James Essex.
- en 1839, baix la direcció de George Peacock, en l'arquitecte George Gilbert Scott. En esta restauració es va afegir un sostre de fusta pintada a la nau.
- de 1986 a 2000.
Actualment, l'edifici es troba en us actiu i alberga una colecció de vitrals que daten des del XIII fins al present, que són d'importància nacional. Aixina mateix inclou obres d'artistes contemporàneus notables, com Ervin Bossanyi, entre uns atres.
Música
El compositor Christopher Tye va treballar en la catedral de Ely entre 1543 i 1561, primer com a mestre de cor i a partir de 1543 també com a organiste.
Vore també
Referències
- ↑ Beda, Història ecclesiastica gentis Anglorum, iv, 19.
- ↑ Whitelock, D. (1941), 'The Conversion of the Eastern Danelaw', en: Saga-Book of the Viking Society, 12, Londres.
- ↑ Biddick, Kathleen (1989). «Consumption and Pastoral Resources on the Early Medieval Estigues», The Other Economy: Pastoral Husbandry on a Medieval Estigues (en anglés), Berkeley: University of Califòrnia Press. Consultat el 15 de maig de 2009.
- ↑ Tatton-Brown, T. i J. Crook. The English Cathedral. ISBN 1-84330-120-2
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catedral de Ely» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.