Castell i muralles d'Alpuente

Erro al crear miniatura:

Castell i muralles d'Alpuente

El castell i muralles d'Alpuente és un be d'interés cultural siti en eixe municipi valencià (Espanya). El ben figura en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià en la referència 46.036-9999-000001.

L'element protegit comprén dos bens ben diferenciats, el castell i les muralles. El castell es remonta a el VIII, despuix de la conquista islàmica. El seu orige és un núcleu poblacional establit en el cim del cerro a partir d'una guarnició militar. Cap a finals d'el XI, en expandir-se la població cap a la base del cerro, es va fer necessària la muralla per a defendre este núcleu ampliat.

La vila d'Alpuente ocupa dos ales enfrontades i l'estret espai que, en forma de replanell, les unix. L'ala occidental correspon al cerro de Sant Cristóbal, que aplega als 1059 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar). Sobre este cerro s'han trobat els restants de dos torres vigías. L'ala oriental correspon al peñón a on s'alça el castell, a 1019 m s. n. m. Per l'est el castell quedava protegit pel profunt precipici pel que discorre el barranc del Reguero, mentres que com a protecció adicional en l'oest, el replanell estava dividit per les muralles urbanes.

Castell

Artícul principal → Castell d'Alpuente.

El castell va ser el núcleu original d'Alpuente. En 1707, durant la guerra de Successió, va ser demolit, segons unes versions per a evitar el seu possible us per l'enemic, en tractar-se d'una plaça forta sense guarnició; segons atres com a represàlia del bando vencedor borbònic pel respal de la plaça als austracistas. Aixina, lo que en el XXI s'empina dominant la població són els restants de lo que va anar un important castell, dels que es conserven vàries torres, portes i restants de la desapareguda muralla, situat sobre un peñón rodejat de profunts precipicis, com el de l'alvertent opost al poble, que es desploma verticalment sobre el barranc del Reguero, en un desnivell de 105 metros.

Al castell s'accedix per una rampa que sembla que va tindre originalment més de 3 metros d'esgambi i un bon acondicionament del paviment, lo que permetria el pas de cavalleries i, potser, carros menuts. A lo manco en els seus moments finals va tindre un alt parapete que la va transformar en un camí cobert. Aixina s'accedix als restants de la porta de la barbacana, que se cita en la documentació medieval i, despuix d'ella, l'antiga torre albarrana d'época califal en la que poden apreciar-se algunes reformes medievals i les destrosses que li va ocasionar una mina durant les guerres carlistas.

El camí fa un zigzag per a aplegar a la plataforma superior de la barbacana. Al nort d'esta s'obri el fos i lo que queda de la porta medieval, encara en funcionament en el XIX. Queden restants de construccions d'época califal que indiquen que va haver un sistema defensiu que tancava el pas. S'accedix a una zona que, per l'esquerra, seguix per la part inferior del castell. Esta zona es caracterisa per una successió d'estructures subterrànees recolzades contra la muralla musulmana, que va ser realçada en una nova construcció baixmigeval. Entre elles i la paret rocosa hi ha restants d'estructures construïdes en superfície. En una nova zona oberta en la partix nort es conserven unes grans cisternes d'época baixmigeval i a on va haver vivendes en els XII-XIII, a lo manco en el seu costat oest, puix l'est és un gran aflorament rocós. Tota la part superior està construïda sobre estructures subterrànees que, a lo manco en el seu costat nort, són aljibes abovedados en respiraders i pous d'accés, lluïts en almagra. Quan varen deixar de ser usats com a tals, es varen obrir portes i els murs de compartimentació es varen reemplaçar per uns atres de mampostería. Per damunt d'estes construccions estaven les habitacions, una de les quals ha pogut ser documentada en excavacions. Estes tenien paviments de morter de calç i parets de diversos materials (mampostería, sillarejo de tipo califal) revestides en bons acabaments de lluït de calç. Durant les guerres carlistas, sobre els restants d'estes construccions es varen alçar quatre emplaçaments d'artilleria, formats per amples parapetos en murs de contenció verticals en el seu interior i talussos de terra o mampostería en el seu exterior.

Fòra del recint de la fortificació, en la base de la roca on s'assenta el castell, apareixen sis piletas, en forma semiesfèrica, excavades en la roca i abujardades que potser es varen utilisar per a fabricar municions.

Muralles

Artícul principal → Muralles d'Alpuente.

De la muralla que en época musulmana tancava el perímetro de la Vila d'Alpuente, es conserven numerosos restants que permeten reconéixer el seu emplaçament i trayectòria, si be la major part d'ells es troben deteriorats i alguns en ruïna.

S'estenia en la vertent oest de la població, a lo llarc d'aproximadament 600 metros partint del cridat Portillo, pel sur i aplegant en rampa descendent fins a aguaitar-se al barranc del Reguero, pel nort, i a partir d'ací, la pròpia ala natural del cerro sobre el que s'alça el Castell, de gran desnivell i verticalitat, completava el tancament del recint amurallado per l'est.

La muralla, que antany dividia el poble en dos mitats, contava en catorze torres de sis a huit metros de gruixa, de les quals queden restants, encara que, en la seua major part en un estat llamentable de deterioració. Fa poques décades, els restants de dos de la torres varen ser destruïts per a eixamplar dos carrers.

Erro al crear miniatura:

L'ajuntament va estar estajat en una antiga torre de la muralla.

La torre millor conservada, la Torre Aljama, va ser sèu de l'ajuntament. Constituïa la porta d'entrada principal al recint amurallado i serviria per a defensa i refugi dels habitants d'extramuros en cas de perill, encara que l'edifici conservat deu datar-se en época medieval cristiana. És de planta rectangular, de 16 metros d'altura, coronada d'almenas en un arc de mig punt, construït de sellarés. En el pis alt es reunia la Llonja de contractació i l'Ajuntament. En el XVI se li va adossar un saló consistorial. En els baixos està el saló a on es creu que es varen celebrar les Corts del Regne de Valéncia de 1319, pel rei Jaime II, i de 1383 per Pedro IV.

La Torre Aljama dividix la muralla en dos seccions, una al sur i una atra al nort.

En direcció sur, es troben restants de la muralla i d'una de les torres adossada a la mateixa. Presenten distints estrats constructius en este tram de muralla. La base és de mampostería ordinària, que s'ha deteriorat i s'han després part de les seues mampuestos i la casi totalitat del seu revestiment. A partir aproximadament de 3 metros d'altura, la muralla deixa la construcció és en tapial, i encara queden restants del revestiment d'est, encara que s'ha després en la seua major part. De la torre que es troba adossada a este tram de muralla queda prou mostra i l'estat de conservació de la seua base és relativament acceptable, pero la seua part superior està totalment destruïda. A inicis d'el XXI se li varen realisar tasques de conservació. Finalment, la muralla continua cap al sur fins a aplegar a una última torre similar, a partir de la qual és el propi tallat de la montanya el que tanca l'accés. Els murs de l'última torre varen ser incorporats a la construcció de vivendes privades.

En direcció nort des de la Torre Aljama troben diversos restants de la muralla, fragmentada en varis trams. El primer d'ells ha segut reblit per la seua banda superior i està sent utilisat com a jardinera per alguns veïns, els qui ademés han tractat d'adecentar-ho pel seu conte, revestint-ho en plaques de pedra. El seu estat és regular, existint solsides de mampuestos i danys per la vegetació. Junt a este tram de muralla es trobava una torre àrap, derribada fa algunes décades, baix la qual va sorgir part de la base d'una estructura, possiblement romana, la qual va ser restaurada i conservada. En l'actualitat està sent invadida per la vegetació.

Una miqueta més alvance, torna a aparéixer la muralla. És el tram de llenç conservat de major llongitut, encara que la seua altura és variable, per lo que la seua part superior en alguns trams servix de parapete al camí de baixada que ho acompanya, mentres que en uns atres la seua altura és inferior al nivell del camí, i s'ha reconstruït per a crear un antepecho al camí, en mur de mampostería de menor altura i gruixa, que es distinguix fàcilment de la muralla. També es conserva una saetera estajada en la muralla. Pel trasdós de la muralla es conserven algunes de les torres adossades a la mateixa, encara que el seu estat de conservació és prou mal i la vegetació dificulta la seua observació i facilita la seua deterioració. Al final d'este extens tram de muralla, els restants d'esta també han segut incorporats com a base per a una construcció posterior.

A partir de l'extrem nort i seguint les pendents del terreny, es produïx un canvi en la direcció de la muralla, que gira cap a l'est. Es troben restants de la muralla i de vàries torres, pero tot molt deteriorat i en mal estat de conservació, alguns elements en risc d'afonada. La vegetació en estos trams és molt abundant, impedix la visió de la muralla i les seues torres, i contribuïx a la deterioració de les mateixes. Es tracta de llenços de muralla generalment de mampostería i inclús, en alguns trams en a on els mampuestos han anat caent, s'observa la construcció en tapial en el seu interior. Les torres que es conserven presenten un estat ruïnós per la pèrdua d'una gran part de la mampostería, per lo que en quedar desprotegit el tapial els ha supost una important deterioració. A partir d'este extrem, la muralla provablement enllaçaria en el tallat sobre el que s'assenta el castell, que tancaria l'accés per l'est.