Castell dels Ducs d'Alba

Castell dels Ducs d'Alba

El castell dels Ducs d'Alba és una fortalea situada en la localitat espanyola d'Alba de Tormes, en la província de Salamanca. Els seus orígens es remonten al XII, quan el rei Fernando II de León va fer construir una simple atalaya. En el XIII, el rei Sancho IV de Castella va convertir la primitiva torre en un castell.

Va ser devastat per les lluites de l'época del rei Enrique IV de Castella i per la de les Comunitats, pero posteriorment el duc d'Alba de Tormes, García Álvarez de Toledo i Carrillo de Toledo, ho va reconstruir i ho va convertir en el seu palau privat, sent propietat de la casa d'Alba fins a l'actualitat encara que es conserva tan sol la torre de l'homenage de les sis que va aplegar a tindre.

En el seu interior es poden visitar vàries sales, com la que acull les pintures murals de la batalla de Mühlberg i per mig de l'escala del contrafort pujar al mirador. En l'exterior es troben les ruïnes corresponents a les excavacions arqueològiques iniciades en 1991 que han posat de manifest l'esplendor del que va gojar en una época passada. Conta en l'estatus de Be d'Interés Cultural.

Història

Prèviament a la construcció del Castell dels Ducs d'Alba, el clavill dels quals a través dels sigles ha segut la torre de l'homenage, es trobava en Alba de Tormes una construcció anomenada alcasser. En dit monument solia residir la senyora de la vila, Beatriz de Portugal, comtesa de Arundel. Varis documents confirmen l'existència d'esta residència i inclús hui pot corroborar-se per mig del nom d'alguna dels carrers de la vila, com poguera ser el carrer «Baixat a l'Alcázar», junt en els restants de la muralla que encara es conserva. Be és cert que alguns historiadors han confòs este Alcasser en el Castell dels Ducs, pero no seria fins a 1426 quan l'expressió castell d'Alba va figurar per primera volta en un document firmat pel rei Juan II de Navarra.

El primer senyor d'Alba de Tormes, Gutierre Álvarez de Toledo, pertanyent a la casa d'Alba i el linaje més important dels sigles XV i XVI, res més prendre possessió, va manar construir una fortalea que li va servir de residència en la part més elevada de la vila. En 1448, el rei Juan II de Castella va aguardar baix la seua propietat el castell durant nou anys. El traspàs del castell va ser realisat per part del rei Enrique IV de Castella, l'Impotent, qui li va otorgar la propietat a García Álvarez de Toledo i Carrillo de Toledo, II comte i despuix I duc d'Alba de Tormes.

Recent baix el ducado de Fernando Álvarez de Toledo i Pimentel, III duc d'Alba o el Gran Duc d'Alba, este va manar construir una torre de vigilància. Fernando va engalanar l'obra arquitectònica en els millors marbres, pintures i tapissos, i va anar en esta época en la que també varen ser realisats les fresca del Saló de la Armería. El castell va ser des del moment de la seua construcció, conclosa en el XVI, residència dels Alba. A mitan d'eixe sigle, la sobrietat dels severs murs de la Torre va contrastar en la grandea del seu interior, a on la Sala de la Armería mostra les fresca renaixentistes sobre la batalla de Mühlberg. El castell va prendre aires palatins, convertint-se en un dels més importants de la geografia d'Espanya. Les seues sales varen ser escenari de representacions de les primeres obres de Juan del Carrasca i els seus murs varen estajar figures tan ilustres com Lope de Vega, Calderón de la Barca, Garcilaso de la Vega o al rei Fernando el Catòlic.

Frontera occidental del castell d'Alba de Tormes en el primer volum de Espanya artística i monumental (1842). Litografia a partir de dibuix de Genaro Pérez Villaamil

Estos sigles d'esplendor varen concloure en la Guerra de l'Independència quan en 1809 les tropes napoleòniques varen prendre el castell. Derrotats en la batalla dels Arapiles es retiren, pero tornen a ocupar el castell despuix d'una resistència heròica de les tropes espanyoles entre el 14 i el 24 de novembre de 1812. Abans del desmantellament per part de les forces franceses en la seua retirada en 1813, el castell va sofrir les conseqüències del terremot de Lisboa de 1755, al que se li atribuïxen els clavills dels seus murs; i, posterior a la marcha de l'eixèrcit francés, Julián Sánchez, «El Charro», es va ocupar personalment d'incendiar el castell com a estratègia de defensa, en lo que va quedar en desús iniciant-se un llent procés de ruïna.

A conseqüència d'açò, en l'actualitat solament es conserva una de les sis torres del castell, coneguda com la Torre de l'Homenage, El Torreón o la Torre de la Armería; ademés de la sala baixa, que alberga una exposició de restants arqueològics entre els que destaca el bust de marbre del Gran Duc realisat per Pompeyo Leoni. Els restants del castell varen quedar protegides de forma genèrica el 22 d'abril de 1949, per mig d'un decret publicat el 5 de maig d'eixe mateix any en el Bolletí Oficial de l'Estat en la rúbrica del dictador Francisco Franco i del ministre d'Educació Nacional José Ibáñez Martín, que sostenia que «Tots els castells d'Espanya, qualsevol que siga el seu estat de ruïna, queden baix la protecció de l'Estat».

En 1960 i per iniciativa de Luis Martínez de Irujo, XVIII duc consorte d'Alba, varen escomençar la restauració de la torre i de les pintures de la sala de la Armería, principalment la de la volta. Allí varen ser descoberts les fresca, que es trobaven tapats baix de successives mans de calç, realisats per Cristóbal Passini entre 1567 i 1571 en l'ajuda del pintor Miguel Ruiz de Carvajal i tal volta el seu germà Juan Bautista Passini. Estos tres importants fresca representen tres escenes de la batalla de Mühlberg, en la que Fernando Álvarez de Toledo i Pimentel va ser un dels seus principals protagonistes imperials. La primera escena descriu el pas del riu Elba pels terços del Gran Duc d'Alba i l'entrada a la ciutat de Mühlberg. La segona mostra el combat entre les tropes del Duc i els protestants en el bosc de Lochau. La tercera —de la que es va perdre una part—, descriu el final de la batalla, en l'entrega al rei Carlos I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romà Germànic del duc de Sajonia, Juan Federico I. La volta i atres espais estan ocupats per figures alegóricas. En el centre de la volta, l'escut dels Álvarez de Toledo.

Estat actual de la torre.

En 1991 la casa d'Alba va cedir el castell al Ajuntament de la vila, per a que este lo utilisara en fins turístics. La planta baixa s'ha convertit en l'actualitat en un museu en els restants de busts, ceràmiques i monedes de l'época; en la part superior s'ha habilitat un museu sobre la vida de Fernando Álvarez de Toledo i en l'exterior, s'ha habilitat un mirador. La silueta de la torre de l'homenage junt al pont sobre el riu Tormes és un dels símbols més coneguts d'Alba de Tormes.

José Sánchez Rojas ha dit que «Alba de Tormes és un castell, solament un castell. Alba sense el seu castell seria un poble sense llegenda».

Característiques

Distribució

La torre de l'homenage del Castell dels Ducs d'Alba posseïx quatre sales i dos entrades independents.

Entrada principal

Erro al crear miniatura:

Medallón pertanyent a la galeria de marbre de Carrara.

L'entrada principal permet l'accés a:

• La sala museu: antigament, esta sala va ser el Saló de Armería i era utilisada pels ducs per a guardar les seues armes i els trofeus que guanyaven. En l'actualitat, en esta sala s'expon una colecció d'objectes que varen ser trobats en les excavacions arqueològiques que varen començar en 1991.

Es troben objectes com a metals, rajoletes, ceràmica, cartes, un medallón pertanyent a la galeria de marbre de Carrara, el fur d'Alba de Tormes de 1279 i la làpida del primer enterrament del Gran Duc d'Alba pertanyent al monasteri de Sant Leonardo.

• La sala de les fresca: en esta sala es troben un conjunt de pintures històriques a la fresca renaixentista realisades per l'italià Cristóbal Passini entre 1567 i 1571. Varen ser descobertes gràcies a Patrocini Gómez Barrado, guardià de la Torre al servici de la Casa d'Alba en els anys 50 (sent posteriorment la seua filla Dª Josefa Gómez Hernández, l'encarregada del seu conte, convertint-se en l'última guardesa del Torreón abans de la seua cessió a l'Ajuntament de la Vila), ya que estaven amagades pel encalado d'anys anteriors. En el seu temps, esta sala era utilisada per a realisar obres de teatre i en ella va ser representada la primera obra de teatre de Juan del Enzina, Villancico de la pren de Granada.

La volta està coronada per l'escut dels Álvarez de Toledo i es poden apreciar distintes escenes alegóriques i la forja de la coraza del Gran Duc d'Alba. En la paret de la volta es poden vore representades tres escenes de la batalla de Mühlberg, una de les tantes victòries del III duc d'Alba, durant el regnat de Carlos I d'Espanya. Les pintures de la volta mostren el valor d'Alba i la seua contribució a la victòria d'esta batalla i es dividixen en tres escenes:

• • Primera escena: pas del riu Elba. Es poden apreciar als terços del Gran Duc d'Alba passant pel riu Elba i l'entrada a la ciutat de Mühlberg. Un cavaller al que han matat la cabalgadura és rodejat per un grup de ginets imperials. Entre estos es troba D. Antonio de Toledo, cunyat del Duc d'Alba en la creu blanca de l'Orde de Malta, el fill del duc D. Fernando de Toledo i el Gran Duc d'Alba en el seu cavall dorat. En el fondo està el riu Elba i la plaça de Mühlberg. En el costat esquerre, l'emperador Carlos V i el seu eixèrcit, guiats per les indicacions del molinero que es volia venjar dels luteranos, vadean el riu. Prop del molinero es pot vore el crucifix rural travessat d'un arcabuzazo que va indignar l'emperador segons indiquen les cròniques. A la dreta, els arcabuceros espanyols es despullen de les seues armadures i creuen a nade el riu Elba.
  • Segona escena: la lluita entre les tropes del Duc d'Alba i els protestants. En primer lloc es troba el duc d'Alba front un esquadró acometent en el seu llança a un grup d'enemics. A est li seguixen Antonio de Toledo i el fill del duc, Hernando. En la zona del fondo alvança l'emperador Carlos V i el seu sèquit. Una mostra de que la batalla era entre catòlics i protestants és que es pot apreciar, darrere del Gran Duc d'Alba, a un soldat que porta una bandera en la Verge.
  • Tercera escena: entrega a Carlos V del Duc de Sajonia. El duc de Sajonia és vençut i, en la mà en el pit i el cap descobert com a signe d'humiliació, és entregat a Carlos V pel Gran Duc d'Alba. En el fondo es veu el castell de Torgau i, finalment, la ciutat de Wittenberg, a on el duc de Sajonia intentava trobar refugi.

Entrada pel contrafort

Ruïnes que es conserven en la perifèria de la torre de l'homenage del Castell dels Ducs d'Alba.

La sala «Exposició» conté l'exposició «Castells i muralles en l'occident de Castella i Lleó», que oferix informació sobre l'història dels diferents castells de la comunitat.

S'accedix al mirador a través d'una escala interior i està situat en la part més alta de la Torre de l'Homenage, lo que oferix unes vistes panoràmiques de les ruïnes del castell, de la vila i de la ribera del riu Tormes.