Castell de Lepe
El castell de Lepe va ser una construcció defensiva de la localitat de Lepe, província d'Huelva, Espanya. Es trobava al nort de la plaça major de dita localitat, actualment denominada Plaça d'Espanya. Comprenia l'espai que hui s'ubica entre dita plaça (sur) i les calles Fira (oest), Real (nort) i Rodrigo Pérez de Acevedo (este).
La fortalea presentava una planta quadrangular en torres en els cantons i a la mitat dels murs, en la torre major ubicada sobre l'entrada. En l'interior es trobaven les dependències i un pati en pou.
L'edificació del castell va tindre lloc en algun moment indeterminat entre l'época musulmana i la primera mitat de el XV. Es va mantindre en peu durant les següents centurias, com atesten diversos testimonis.[1][2][3] A inicis de el XIX es trobava en ruïnes, potser com a conseqüència del Terremot de Lisboa de 1755.
Descripció
[editar | editar còdic]El castell era de planta quadrangular, similar al castell de Cartaya, i tenia torres en els cantons i a la mitat dels murs. En l'interior del recint amurallado estaven les dependències al voltant d'un pati en pou.[4]
L'entrada estava disposta en un accés en recodo i ben defesa,[5] en una empalizada de fusta, un despalladora de fusta i dos buhederas interiors.[4] En 1498 el castell disponia de 203 almenas entre les seues huit torres, dos d'elles desmochadas, i els llenços de muralla, un d'ells baixa teulada i en almenas cap a l'exterior i interior.[6]
Història
[editar | editar còdic]Construcció
[editar | editar còdic]Les primeres mencions medievals de la vila de Lepe sugerixen que esta localitat va poder pertànyer a l'Orde del Temple fins a 1308-1309, quan va ser comprat per Alonso Pérez de Guzmán el Bo, encara que no es menciona el castell.[7]
XV
[editar | editar còdic]En 1443 la fortalea ya estava construïda i va servir de refugi a Alonso Pérez de Guzmán, senyor de Lepe, quan el seu nebot el comte de Boira, Juan Alonso de Guzmán, li va reclamar les viles de Lepe i Ayamonte en una disputa relativa a la cessió que el pare d'est, el comte Enrique, autorisara sobre Alonso.[8] El castell va caure en mans del comte de Boira, que ademés va posar sege al seu tio Alonso en la localitat d'Ayamonte. L'intervenció del infant Enrique va fer que el comte de Boira alçara el sege, encara que va mantindre el castell en la seua possessió mentres el rei resolguera el conflicte.[9]
En 1444 es varen reiniciar les hostilitats entre abdós en el marc de la Guerra civil castellana de 1437-1445, en la que Alonso va aprofitar que el comte de Boira defenia Sevilla per a recuperar Lepe. Va poder recuperar la vila de Lepe, pero no el castell.[9] El comte de Boira va marchar sobre Lepe, davant lo que Alonso va voler fugir cap a Ayamonte de nou,[10] pero va ser capturat en el camí per tropes del comte i posteriorment tancat en la seua presó de Vejer de la Frontera, a on el senyor de Lepe va reconéixer en el seu testament haver posseït indegudament el señorío.[11]
En 1454 Juan Alonso de Guzmán va concedir en dot a Pedro de Zúñiga el señorío de Lepe, La Redondela i Ayamonte pel seu matrimoni en Teresa de Guzmán, filla del comte de Boira i ya I Duc de Medina Sidonia.[12] Teresa de Guzmán va voler establir un mayorazgo a favor del seu fill Francisco de Zúñiga i en 1498 es va portar a terme una taxació dels bens del señorío,[12] inclós el castell de Lepe, que va ser valorat en mig milló de maravedíes.[6]
Visites al castell (sigles XVI a XVIII)
[editar | editar còdic]
Hernando Colón a inicis de el XVI va incloure el Castell de Lepe en el seu itinerari pels pobles i ciutats per la península, deixant escrit lo següent sobre Lepe:
El viager alemà Diego Culbis va visitar la vila de Lepe a finals de el XVI i va afirmar sobre la seua fortalea:
El célebre poeta Luis de Góngora es va estajar en el castell entre març i abril de 1607, invitat per Francisco de Guzmán i Sotomayor, IV marqués d'Ayamonte.[13] Durant esta estància va escriure una romançada, dos letrillas, dèu sonets i una cançó; entre ells el sonet dedicat a la Marquesa d'Ayamonte i la seua filla, en Lepe:
_Diccionario_geogr%C3%A1fico-estad%C3%ADstico-hist%C3%B3rico_de_Espa%C3%B1a_y_sus_posesiones_de_Ultramar,_portada.png)
El visitador general del Arzobispado de Sevilla, Rodrigo Car, va publicar en 1634 una breu descripció de la vila de Lepe, en estos térmens:
Sigle i mig més tart, entre 1785 i 1788, el retor de Lepe va remetre a Tomás López, a petició seua, un informe sobre les característiques de la població en el que menciona el castell:
Decadència i ruïna (XIX)
[editar | editar còdic]
Les següents referències al castell aludixen al seu estat ruïnós, com la carta de Juan Madrigal a la Real Acadèmia de l'Història en 1803, en la que avisa de l'imminent ruïna de la fortalea.[15] Pascual Madoz, en el seu Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar (1845-1850) ubica al nort de la plaça «els murs arruïnats de l'antic castell».[3]
El 28 de juliol de 1847 el marqués de Astorga va cedir els restants del castell a l'Ajuntament de Lepe, a fin de que es construïren cases sobre el seu solar a canvi d'un cànon anual de cent reals de vellón.[16]
L'arqueòlec i historiador Amador dels Rius va visitar Lepe en 1909 i va senyalar el terremot de Lisboa com a causa provable de la ruïna del castell, ademés de llamentar que la vila sofrira dos saquejos durant la guerra de l'Independència, en la que també es va perdre l'archiu municipal.[17]
En el XXI no es conserven restants visibles de la fortalea i sobre la seua ubicació s'alça una poma de cases particulars.[1][16]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Carriazo Rubio, 2009, p. 55.
- ↑ 2,0 2,1 Ralla Retamero, 2002, p. 34.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Carriazo Rubio, 2009, p. 57.
- ↑ 4,0 4,1 Carriazo Rubio, 2009, p. 66.
- ↑ Carriazo Rubio, 2009, p. 67.
- ↑ 6,0 6,1 Carriazo Rubio, 2009, p. 63.
- ↑ Rodríguez Liánez, 2001, p. 106-107.
- ↑ Rodríguez Liánez, 2001, p. 110.
- ↑ 9,0 9,1 Carriazo Rubio, 2009, p. 61.
- ↑ Rodríguez Liánez, 2001, p. 112.
- ↑ 12,0 12,1 Carriazo Rubio, 2009, p. 62.
- ↑ Ponce Cárdenas, 2009, p. 117.
- ↑ Carriazo Rubio, 2009, p. 56.
- ↑ «Oficie en el que es comunica, d'acort en lo dispost en la Real Cèdula de 6 de Juny de 1803, l'estat de ruïna en que es troba el Castell de Lepe» (en espanyol). Expedient sobre la comunicació de l'estat de ruïna en que es troba el Castell de Lepe. Consultat el 9 de decembre de 2023.
- ↑ 16,0 16,1 Carriazo Rubio, 2009, p. 58.
- ↑ Amador dels Rius, 1909, p. 357.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Lepe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.