Carthagineses i Romans

Carthagineses i Romans

Carthagineses són unes festes de caràcter històric que des de 1990 se celebren en la ciutat espanyola de Cartagena, durant la segona quinzena del més de setembre per a commemorar els fets històrics ocorreguts en la ciutat durant la segona guerra púnica.

Es rememoren acontenyiments com la fundació de Qart Hadasht pel general cartaginés Asdrúbal el Bell entorn a l'any 227 a. C. l'eixida d'Aníbal cap a Roma o la conquista de la ciutat per Escipión l'Africà en l'any 209 a. C.

Estan declarades d'Interés Turístic Internacional des del 22 de juny de l'any 2017. L'eslògan de la festa és "I despuix de l'estiu, Carthagineses i Romans" per a remarcar que se celebra en la segona quinzena del més de setembre.

Història de les festes

El 25 de juliol de 1972 es va celebrar en Cartagena l'última Velada Marítima de les festes populars del Carmen i Santiago. La carrossa "Riu Tajo" de l'Ajuntament, que tancava la desfilada marítima, es va inclinar cap a babor en passar per segona volta davant la tribuna presidencial, afonant-se en les seues casi cent ocupants. El balanç final va ser de dèu fallits, la majoria d'ells a causa de lesions produïdes per ferro i fustes. A conseqüència d'esta tragèdia, la ciutat va quedar òrfena d'unes festes populars.

En l'any 1989 un grup de cartageneros va intentar aportar el seu granit d'arena per a recuperar el història de la ciutat i, de pas, prendre el relleu a aquella Velada Marítima a la que una tragèdia va posar fi.

El Centre d'Iniciatives Turístiques de Cartagena, que presidia José Marín Alburquerque en Tomás Martínez Pagán en la vicepresidència, va ser el que va canalisar eixa iniciativa ciutadana, que havia començat a forjar-se en la década dels setanta.

En el periodo comprés entre decembre d'eixe any i febrer del següent es va realisar un sondeig entre els ciutadans per a determinar la data de les festes, la segona quinzena de setembre, i la temàtica, l'enfrontament entre cartagineses i romans en la segona guerra púnica.

En la primera edició de les festes (1990) varen participar al voltant de 600 persones distribuïdes en dèu tropes i sèt legions. Es varen establir els personages principals d'Aníbal, Escipión l'Africà, Himilce i la Gran Dama de Roma, personage este últim que en el temps evolucionaria a Emilia Paula. El primer campament festero es va establir en la passejada Alfonso XIII i un únic hostelero va ser l'encarregat de totes les barres del recint en preus unificats.

En la segona edició de les festes (1991) es varen incorporar noves tropes i legions, lo que va propiciar l'aparició de nous personages com Asdrúbal, Magón, Quint Trebelio i Sext Digicio. Per primera volta es varen celebrar les Bodes de Aníbal i Himilce, l'Oràcul de Tanit, la contractació de mercenaris i el dia de la dòna romana. El campament es va traslladar a l'anex del Parc d'Artilleria.

En la tercera edició de les festes (1992) varen seguir incorporant-se noves tropes i legions i nous personages com Indíbil, Amílcar Barca o Cayo Flaminio. La falta d'espai va traslladar el campament als voltants de l'avinguda del Cantón, prop de la Rambla de Benipila. Es varen celebrar per primera volta el Circ Romà (en una plaça de bous portàtil), les Proves de Aspar i la Batalla Marítim Deportiva. Es va celebrar un congrés en el que es varen acordar el llímit màxim de 25 tropes i legions, el número mínim d'integrants d'un grup festero, l'itinerari permanent de les desfilades, l'instalació de cadires en els actes i l'intenció a mig determini de tindre un campament estable.

En la quarta edició de les festes (1993) varen continuar incorporant-se noves tropes i legions per a un total de més de 4000 festeros. El personages de Dea Ilia va reemplaçar a la Gran Dama de Roma com a principal personage femení en el bando romà. Es va modificar per quarta volta l'ubicació del campament festero per a situar-ho en les afores del centre comercial Pryca (actual Eroski). Es va constituir la Federació de Tropes i Legions i es va conseguir el reconeiximent d'Interés Turístic Regional.

En la quinta edició de les festes (1994) es va alcançar per primera volta el número màxim de tropes i legions, vinticinc. Les fortes pluges i vents varen impondre canvis en el programa oficial i inclús varen dur a la suspensió del Circ Romà. També varen causar destrosses en més del 80% del recint festero.

En la sexta edició de les festes (1995) es va celebrar per primera volta l'Escacs Vivent i es varen establir premis per a la tropa i legió que millor desfilaren, sent els guanyadors Guerrers de Uxama i Forces de Choc Extraordinarii.

En la sèptima edició de les festes (1996) es varen produir importants canvis en el campament, en el que dèu grups varen presentar les seues noves fronteres. Es varen conseguir importants fites de promoció com la retransmissió del Circ Romà per part de Televisió Espanyola a través del seu segon canal i del canal internacional i l'integració de les festes en l'Associació de Festes Històriques d'Espanya.

En la novena edició de les festes (1998), es va reemplaçar la figura de la Dea Ilia per Emilia Paula. En esta edició tots els grups municipals varen acordar per unanimitat el respal a solicitut de declaració de les festes com a Interés Turístic Nacional. Ademés, per primera volta, l'acte de la Fundació es va realisar en directe a pesar de no contar en cap actor professional.

En la dècima edició de les festes (1999), es va conseguir el reconeiximent d'Interés Turístic Nacional. Es va conseguir la cessió de la Casa Moreno com a sèu de la Federació de Tropes i Legions, es va habilitar una nau per a que totes les tropes i legions pogueren deixar les seues pertinences en ella i es va realisar un cens festero.

En l'undècima edició de les festes (2000), es va celebrar la primera convivència festera en el campament. Es va continuar en la promoció en televisions i l'ONCE va editar per primera volta un cupó oficial en l'image de les festes i Caixa Múrcia va editar una targeta inteligent oficial de les festes.

En la duodècima edició de les festes (2001), es va dotar al campament festero d'aigüeral, allumenat, prens d'aigua, cambres de televisió interna i alarmes conectades en la Policia. Nou tropes i legions varen realisar reformes importants en les seues casetes. Per primera volta es varen utilisar veus en directe per a l'acte festero de les bodes d'Aníbal i Himilce i es va permetre als ciutadans contemplar l'acte de la Gran Batalla des de lo alt de la Muralla de la Mar.

En la tretzena edició de les festes (2002), dèu tropes i legions varen realisar reformes importants en les seues casetes. Ademés, es va ampliar el recint festero en 2000 metros quadrats i es va dotar de nous urinaris. Es va realisar per primera volta l'acte de l'Oràcul de Tanit en directe.

En la catorzena edició de les festes (2003), sèt tropes i legions varen realisar reformes importants en les seues casetes. Entre totes elles destacava per les seues grans dimensions la nova figura que presidix la caseta dels Honderos Balears. Varen sorgir alguns problemes de convivència en els veïns per l'excés de soroll i es varen produir alguns altercats en el campament festero, a pesar de que per primera volta es va contractar seguritat privada.

En la denovena edició de les festes (2008), les inclemències meteorològiques varen impedir la celebració del Circ Romà, l'Escacs Vivent, l'Especial Informatiu sobre la Guerra Púnica i la desfilada general. La Destrucció de Sagunt tampoc va poder celebrar-se per problemes de la Legió de Sagunt. Les obres de peatonalisació del centre de la ciutat varen obligar a traslladar actes al camp de fútbol i a modificar l'itinerari de les desfilades. Tot açò va avivar el debat sobre el canvi de data per a les festes.

En la vigèsim primera o vigesimoprimera edició de les festes (2010), va desaparéixer del programa el Circ Romà. Els actes de les Proves de Aspar, els Festejos Nupcials i els Jocs Carthagineses varen abandonar també el programa oficial, encara que varen seguir celebrant-se fora del programa. La crisis també va afectar a dos grups festeros que no varen poder montar campament eixe any. Est va ser l'últim any en que es va celebrar la Fira de Dia en la plaça Juan XXIII.

En la vigesimotercera edició de les festes (2012), varen desaparéixer quatre grups festeros. La crisis va obligar també a cancelar totes les activitats deportives llevat la Batalla Marítima que, no obstant, tampoc va poder celebrar-se per culpa de la climatologia. Enguany la climatologia va impedir la celebració de la Gran Batalla el divendres, encara que es va pospondre per al dumenge. Com a notes positives, es va millorar l'instalació elèctrica i l'entancat del campament i es varen crear els principals personages infantils en abdós bandos. El Campament de Dia es va estendre a 22 grups festeros i va conseguir servir un total de 40.000 tapes.

En la vigesimoquinta edició de les festes (2014), es va conseguir alcançar de nou el cupo màxim de 50 grups festeros. Per a commemorar el XXV aniversari de les festes es varen programar per primera volta tres concerts, aixina com múltiples exposicions. Es varen programar més de 375 activitats, es va reprendre l'acte del Circ Romà i es varen realisar millores en la desfilada general. l'ONCE va editar un cupó commemoratiu de l'aniversari i també es va editar un llibre sobre els vinticinc anys de vida de les festes.

En la vigesimoséptima edició de les festes (2016) es va conseguir el respal institucional de la comunitat autònoma de la Regió de Múrcia per a declarar les festes d'Interés Turístic Internacional.

En la vigesimoctava edició de les festes (2017), es va conseguir el reconeiximent d'Interés Turístic Internacional.

Programa oficial

El quarter de la tropa Tanit, en el campament festero

El programa oficial d'activitats es manté pràcticament sense canvis any rere any, llevat algunes variacions menors de nomenclatures i alguns ajusts de horaris.

Tots els actes són gratuïts, llevat el Gran Circ Romà, que requerix la compra d'una entrada per a accés al recint. En alguns actes es cobra per assent, encara que sempre existix la possibilitat de presenciar l'acte de peu sense cap cost.

Primer divendres

• Arribada del Fòc Sagrat: es produïx a través d'una embarcació que realisa la seua entrada pel port de Cartagena.

• Encés del Fòc Sagrat: és un espectàcul en el que les sacerdot, els sacerdots i les vestals invoquen als deus púnicos i romans per a que envien el fòc sagrat. Es representa en el cerro del Molinete, una dels cinc tossals de Cartagena.

• Crida de les Festes: té lloc en l'esplanada del Palau Consistorial i el seu pronunciament recau cada any en algun personage de rellevància local o nacional. Algunes personalitats que han pregonado les festes han segut Arturo Pérez-Reverte, Tico Medina, Fernando Jáuregui, Belinda Washington, Paula Vázquez, José Antonio Camacho, Els Morancos, Carlos Latre o Javier Cárdenas.

• Marcha cap al campament festero: despuix de finalisar la crida, totes les tropes i legions marchen cap al campament festero per a que les autoritats i el pregoner tallen la cinta, inaugurant el campament festero i permetent l'entrada del Fòc Sagrat.

• Previ a la crida oficial existix un acte, també oficial, que es coneix com Pregonillo i en el que un grup de festeros veterans recorre els carrers del centre de la ciutat anunciant l'imminent començ de les festes.

Primer dissabte

• La Fundació de Qart Hadasht és un espectàcul interpretat consecutivament en tres escenaris diferents de la ciutat i que conta el història de la família Barca des de la mort d'Amílcar fins a la fundació de Qart Hadasht pel general carthaginés Asdrúbal Janto El Bell en l'any 227 a. C.

• Des de 2014 se celebra també una versió infantil d'este acte en el que participen chiquets d'entre 6 i 11 anys de totes les tropes.

Primer dumenge

• El Dies Lustricus (anteriorment conegut com Nasciturus) és una festa infantil romana en la que són batejats pel rito romà tots els festeros naixcuts en l'últim any. Adicionalment s'interpreta una chicoteta obra de teatre, acompanyada d'espectàculs de dansa. Els familiars de cada chiquet o chiqueta batejat rendixen tribut als deus en cistelles de frutes, que són donadas a beneficencia, i reben un diplomar sagellat en la palma de la mà del chiquet o chiqueta untada en tinta.

• La Destrucció de Sagunt representa la pren i destrucció de la ciutat de Sagunt a mans de les tropes cartaginesas.

• Els Comicis Centuriados representen una reunió dels generals romans per a planejar la seua estratègia militar per a derrotar a les tropes carthaginesas d'Aníbal Barca.

• La Sessió Plenària del Senat escenifica, en to humorístic i reivindicatiu, la sessió del Senat de Roma que donarà pas a la declaració de guerra. El guion es reescriu totalment cada any per a reflectir l'actualitat local, regional, nacional i internacional i incloure sòries festeros i polítics. Al final de l'acte el públic vota a mà alçada el "Premi Brutus de l'Any".

Dilluns

• Les Bodes de Aníbal i Himilce representen els esponsales del general carthaginés Aníbal i la princesa íbera Himilce, en la participació de totes les tropes carthaginesas. El jove general Aníbal Barca és proclamat com a Cap Suprem de les tropes carthaginesas en Iberia i sagellarà un pacte d'amistat en els pobles íberos en unir-se en matrimoni en la jove princesa íbera Himilce. En un principi els nóvios no accepten l'imposició del matrimoni pero, despuix de conéixer-se, l'amor naix i la boda es realisa en el ple consentiment d'abdós. Es realisa en un escenari desmontable, en el Port de Cartagena.

• Posteriorment, ya en el campament festero, se celebren els festejos nupcials, entre els que s'inclou una gran coca nupcial.

• A lo llarc de tota la nit se celebren en el campament festero bodes gratuïtes pels ritos cartaginés i celta per a tots els turistes i visitants. Algunes tropes també celebren divorços exprés.

Dimarts

• L'Oràcul de la Deesa Tanit és un acte teatral en el que la princesa Himilce consulta a la deesa Tanit sobre el futur de la ciutat i del seu matrimoni en Aníbal.

Dimecres

• Les Proves de Aspar i els Ludi Romani transformen els carrers carthaginesa i romana del campament festero, respectivament, en camps de competicions, jocs i atraccions per a que els chiquets i chiquetes puguen demostrar la seua destrea. Els primers reben el seu nom en honor al príncip Aspar, fill del general Aníbal i la princesa Himilce.

• El Feriae Llatí se celebra de nit en el carrer romà del campament festero i en ell els festeros de totes les legions romanes interpreten distints actes gratuïts i inviten al públic a provar, sense cost algun, les delícies gastronòmiques i les begudes romanes. El carrer s'engalana especialment per a l'ocasió.

• El Designi dels deus és un acte teatral que mostra a Escévola, comandant de la Legió Extraordinarii i al general Publio Cornelio Escipión consultant a Marta la Síria, pitonisa de la deesa Belona, sobre l'imminent batalla per la pren de Qart Hadasht. La pitonisa anuncia una victòria romana a canvi de la vida del comandant dels Extraordinarii.

Dijous

• En el Desembarc de l'Armada Cartaginesa, les tropes desembarquen en el port de Cartagena per a unir-se a l'eixèrcit d'Aníbal abans d'iniciar la marcha cap a Roma. També es recrea la contractació de mercenaris en la que el general Aníbal oferix un tribut a les tropes mercenàries a canvi de que siguen les seues aliades en la guerra.

• La Marcha de l'eixida de Aníbal cap a Roma és una desfilada de les tropes cartaginesas en direcció al campament festero en el que es mostra el poder cartaginés i es commemora l'eixida del general cartaginés cap a Roma.

Segon divendres

• Batalla deportiu marítima: Regata a rem en la dàrsena del port entre dos embarcacions en la que s'enfronten els equips Carthaginés i Romà, masculí i femení, és la batalla no històrica de les festes de Carthagineses i Romans.

• El Desembarc de l'Armada Romana recrea l'arribada de les forces navals romanes al mando del Almirant Cayo Lelio que se sumaran a les legions que esperen en terra al mando del general Publio Cornelio Escipión.

• La Gran Batalla per la pren de Qart-Hadast és l'acte emblemàtic de les festes que representa els combats entre els eixèrcits cartaginés i romà, finalisant en la pren de la ciutat per Publio Cornelio Escipión en l'any 209 abans de la nostra era. Se celebra en la costera del Batel, junt a la Muralla de Carlos III i molt prop dels restants arqueològics de la muralla púnica de Cartagena.

• La Desfilada de la Victòria de Roma és una desfilada cap al campament festero en el que solament intervenen les legions romanes. És una mostra del poder de les legions romanes que entren en la ciutat de Qart Hadasht, a la que es designa en el nom llatí de Cartago Nova.

Segon dissabte

• El Homenage als Caiguts recorda als soldats romans morts en batalla, depositant una corona de llorer en el monument funerari de la Torre Cega, un magnífic eixemplar de l'arquitectura funerària romana que correspon a un enterrament de el I, dedicat a Tito Didio. En este acte també es fa un recordatori especial a tots els festeros fallits durant l'any.

• La Desfilada General de Tropes i Legions és l'única ocasió en la que es pot vore desfilar tots els grups festeros, ya siguen del bando cartaginés o romà, de manera conjunta. Totes les tropes i legions visten les seues millors gales en una desfilada que finalisa en el campament festero.

Segon dumenge

• El Gran Circ Romà és un espectàcul que representa lluites de gladiadores i grecorromanas, carreres de cuadrigas, bigas i cavalls, danses i desfilades marcials de legionaris romans. Fins a l'any 2009 se celebrava en l'estadi de fútbol Cartagonova pero, despuix de l'ascens de l'equip a segona divisió B, va escomençar a representar-se en una plaça de bous portàtil en capacitat per a unes 4.000 persones. Per l'alt cost de montar i desmontar este tipo d'infraestructura, no es va celebrar en els anys 2010, 2011, 2012 i 2013. Des de 2014 se celebra una volta cada dos anys.

• L'Acte de la Victòria de Roma escenifica la victòria de Roma en la lliberació dels rehens de Carthago, l'entrega de les dos Corones Murals, la cessió del mando de la ciutat a Marco Sempronio i la proclamació de la Llei de Roma. Com a cas únic en el història de Roma, el general Escipión entrega dos Corones Murals, una al legionari Quint Trebelio i una atra al marí Sext Digicio, per disputar-se abdós la glòria de haver segut el primer romà que chafara Qart Hadasht durant el seu sege. Fins a 2015 se celebrava el segon divendres, immediatament despuix de la finalisació de la Gran Batalla.

• En l'Apagat del Fòc Sagrat, les sacerdot, els sacerdots, les vestales i representants de Tropes i Legions, recorren els carrers del recint festero, apagant i silenciant al seu pas tots els campaments, per a aplegar a l'escenari en el que s'apagarà el Fòc Sagrat i s'entonarà el Himne de Cartagena. Per a finalisar, es llança un castell de fòcs artificials.