Fernando Jáuregui
| Fernando Jáuregui Campuzano | |||
|---|---|---|---|
_Manuela_Carmena_-_%E2%80%9CLa_prueba_de_calidad_del_Derecho_es_si_las_leyes_se_cumplen%E2%80%9D.jpg)
| |||
| Fernando Jáuregui en l'any 2019 | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Periodiste, escritor i presentador de televisió. | ||
| Naiximent: | 1950 | ||
| Lloc de naiximent: | Santander, Cantàbria, Espanya | ||
Fernando Jáuregui Campuzano (Santander, 1950), és un periodiste, escritor, tertulià de ràdio i presentador de televisió espanyol.
Biografia[editar | editar còdic]
Prensa de paper[editar | editar còdic]
Despuix de cursar estudis de Dret i Periodisme en Madrit, s'incorpora al món de la comunicació, primer en Europa Press. En anys successius desenrolla una prolongada carrera com a columniste en distints periòdics de tirada nacional: Informaciones, Diario 16 (1975-1982), El País (1982-1989), El Periódico, El Independiente (1989), Ya i El Correo.
En el passat ha escrit en el diari El Mundo, en l'Agència Colpisa i en el periòdic d'Osca Diario del Altoaragón, la revista Más-Más i l'edició i direcció del diari digital Diariocritico.com. En est últim fins a l'any 2015, quan va passar a presidir el proyecte Educa 2020.
Ràdio[editar | editar còdic]
En la ràdio ha segut comentariste polític tant en la Cadena COPE com en Ràdio Nacional d'Espanya (RNE). En l'any 1993 s'incorpora a Onda Cero, i en 1995 forma part de l'equip que posa en marcha l'espai de debat "La Brújula", dirigit per Ernesto Sáenz de Buruaga.
En setembre de 1997 s'incorpora a Ràdio Nacional d'Espanya, colaborant en el programa "24 horas" fins a maig de 2004. Tornarà a Ràdio Nacional d'Espanya en setembre de 2013 com a colaborador del programa "Las mañanas de RNE".
En l'any 2004 començà a colaborar en el programa "Herrera en la Onda", dirigit per Carlos Herrera, en Onda Cero fins a 2010 que va fichar per la Cadena COPE per al programa "La Linterna" de Juan Pablo Colmenarejo i a partir de 2015 "Herrera en COPE", el programa matinal de Carlos Herrera en la Cadena COPE.
Televisió[editar | editar còdic]
En l'any 1993 és nomenat subdirector dels servicis informatius de Telecinco, a l'hora que dirigix l'espai "Mesa de Redacción" (1994-1995) en substitució de Miguel Ángel Aguilar, primer junt a Luis Mariñas i Julio Fernández i més tart en solitari.
Finalisada eixa etapa, s'incorpora com tertulià al programa "Los desayunos de TVE" (1997-2004).
Des de 2004 colabora en la tertúlia dels espais "Alto y Claro" (Telemadrid), "El Programa de Ana Rosa" (Telecinco), "El regreso al mundo" (2009-2010) en Veo7, "Las mañanas de Cuatro" (2011), "La noche en 24 horas" (2012-2018) i "El cascabel" en 13TV.
Obra[editar | editar còdic]
- La otra historia de UCD (1980), (junt a Manuel Soriano).
- Crónica del antifranquismo (1985), junt a Pedro Vega
- La Derecha después de Fraga (1987)
- Julio Anguita (1992)
- La metamorfosis: los últimos años de Felipe González : de la crisis de Suresnes a la crisis del XVIII Congreso (1993).
- El hombre que pudo ser FG: pasión y muerte de Antonio Amat "Guridi" y otros "malditos" del PSOE (1994), con Manuel Ángel Menéndez Gijón.
- Lo que nos queda de Franco: símbolos, personajes, leyes y costumbres, veinte años después (1995)
- Crónicas de la crispación (1996), (junt a Pilar Cernuda).
- Aznarmanía (1997), (junt a Pilar Cernuda).
- Servicios Secretos (2000) (junt a Pilar Cernuda i Joaquín Bardavío).
- 23-F: la conjura de los necios (2001) (junt a Pilar Cernuda i Manuel Ángel Menéndez Gijón).
- El sequerón : ocho años de aznarato (2004) (junt a Pilar Cernuda).
- Cinco horas y toda una vida con Fraga (2004).
- Los secretos del Nuevo Periodismo (2006) (coordinador, junt a Manuel Ángel Menéndez Gijón).
- La decepción (2008).
- El Zapaterato. La negociación. El fin de ETA (2010) (junt a Manuel Ángel Menéndez Gijón).
- Historia vivida de España: de Franco a Podemos (2015).
- Los abogados que cambiaron España: (2019).
- La ruptura (2020).
- El cambio en cien palabras (2025).
Premis i guardons[editar | editar còdic]
- 2020.- Premi 'Degà Roda i Ventura' del Colege d'Advocats de Barcelona a la seua trayectòria com a periodiste i escritor.
Referències[editar | editar còdic]
- El Confidencial Digital, ed. (10 de septiembre de 2018). «Purga en TVE: prescinde de dieciocho tertulianos de centro derecha por “ser muy combativos”»
- «Fernando Jáuregui, premio Degá Roda i Ventura por su libro 'Los abogados que cambiaron España'». La Vanguardia. 28 de enero de 2020
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Fernando Jáuregui.