Carbono del sol
El carbono del sol és el carbono sòlit almagasenat en els sols globals. Açò inclou tant la matèria orgànica del sol com el carbono inorgànic com a minerals de carbonat.[1] El carbono del sol és un sumidero de carbono sobre el cicle global del carbono, eixercitant un paper en la biogeoquímica, la mitigació del canvi climàtic i la construcció de models climàtics globals.[2]
Generalitats
[editar | editar còdic]El carbono del sol està present en dos formes: inorgànic i orgànic. El carbono inorgànic del sol consistix en formes minerals de carbono, ya siga per la meteorización del material parental o per la reacció dels minerals del sol en el CO2 atmosfèric. Els minerals de carbonat són la forma dominant de carbono del sol en climes desérticos. El carbono orgànic del sol està present com matèria orgànica del sol. Inclou carbono relativament disponible com a restants vegetals fresca i carbono relativament inerte en materials derivats de restants vegetals: humus i carbó vegetal.[3]
Cicle global del carbono
[editar | editar còdic]Encara que les cantitats exactes són difícils de medir, les activitats humanes han causat pèrdues substancials de carbono orgànic del sol.[4] De les 2.700 Gt de carbono almagasenades en els sols de tot lo món, 1.550 GtC és orgànic i 950 GtC és carbono inorgànic, que és aproximadament tres voltes major que el carbono atmosfèric actual i 240 voltes major en comparació a l'emissió anual actual de combustibles fòssils.[5] L'equilibri de carbono del sol es manté en turba i chapulls (150 GtC) i en la fulleram de les plantes en la superfície del sol (50 GtC). Açò es compara en 780 GtC en l'atmòsfera i 600 GtC en tots els organismes vius. La piscina oceànica representa 38.200 GtC.
Aproximadament 60 GtC/any s'acumulen en el sol. Este 60 GtC/any és el balanç de 120 GtC/any contret de l'atmòsfera per la fotosíntesis de les plantes terrestres reduïdes en 60 GtC/any de respiració de la planta. Un equivalent de 60 GtC/any es respira del sol, unint-se a la respiració de la planta de 60G tC/any per a retornar a l'atmòsfera.[6][7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2000).«The vertical distribution of soil organic C and its relation to climate and vegetation».Ecological Applications.10(2)
- 423–436.doi:10.1890/1051-0761(2000)010[0423:tvdoso]2.0.co;2.Consultat el 3 de novembre de 2021.
- ↑ «Towards a global-scale soil climate mitigation strategy».Nature Communications.11(1)
- 5427.ISSN 2041-1723.doi:10.1038/s41467-020-18887-7.
- ↑ «Carbon Management in Agricultural Soils».Mitigation and Adaption Strategies for Global Change.12(2)
- 303–322.doi:10.1007/s11027-006-9036-7.Consultat el 2016-01-16.
- ↑ Ruddiman, William (2007). Plows, Plagues, and Petroleum: How Humans Took Control of Climate, Princeton, NJ: Princeton University Press. ISBN 978-0-691-14634-8.
- ↑ (2016).«Investigating the biochar effects on C-mineralization and sequestration of carbon in soil compared with conventional amendments using stable isotope (δ13C) approach».GCB Bioenergy.9(6)
- 1085–1099.doi:10.1111/gcbb.12401.
- ↑ (2008).«Sequestration of atmospheric CO2 in global carbon pools».Energy and Environmental Science.1(1)
- 86–100.doi:10.1039/b809492f.Consultat el 2016-01-16.
- ↑ «An Introduction to the Global Carbon Cycle». University of New Hampshire. Consultat el 2016-02-06.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Carbono del suelo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.