Carbonat de bari
El carbonat de bari ( BaCO3), també conegut com witherita, és un compost químic utilisat com a verí per a rates, i per a fabricació de rajoles, esmalts ceràmics i ciment .
La witherita cristalisa en el sistema ortorrómbico. Els cristals estan sempre agermanats en grups de tres, donant lloc a formes pseudo-hexagonals que s'assemblen a cristals bipiramidales de cuarzo, les cares solen ser asproses i estan estriadas horisontalment. A 1084 K es produïx un canvi polimòrfic a una fase hexagonal que canvia a cúbica a 1254 K.
El mineral rep el seu nom per William Withering, qui en 1784 va reconéixer que era químicament diferent de la barita. Es presenta en vetes de minerals plom en Hexham, Northumberland; en Alston, Cumbria; en Anglezarke, prop de Chorley; en Lancashire i atres localitats. La witherita s'altera fàcilment per a donar sulfat de bari per l'acció de l'aigua que conté sulfat de calcio en dissolució. Per tant, els cristals posseïxen en freqüència incrustacions de barita. És la principal font de sales de bari i s'extrau en cantitats considerables en Northumberland. S'utilisa per a la preparació de verí per a rates, en la fabricació de vidre i porcelana, i anteriorment per al refinat de sucre. També s'utilisa per a controlar la proporció cromato/sulfat en els banys electrolític de cromo.[1]
Preparació
El carbonat de bari s'obté comercialment a partir de sulfur de bari, ya siga per tractament en carbonat de sodi a 60-70 °C (método de la cendra de moixa) o passant diòxit de carbono a 40-90 °C.
En el procés de la cendra de moixa, el carbonat de sodi dissolt o sòlit s'afig a la dissolució de sulfur de bari, i el carbonat de bari precipitat es filtra, es llava i se seca.[2]
Reaccions
El carbonat de bari reacciona en molts àcit per a donar sales de bari solubles, per eixemple, clorur de bari:
No obstant, la reacció en àcit sulfúric és pobre, perque el sulfat de bari és altament insoluble.
Referències
- ↑ Whitelaw, G.P. (25 d'octubre de 2003). finishing.com (ed.): «Standard Chrome Bath Control». Consultat el 29 de novembre de 2006.
- ↑ Pradyot Patnaik. Handbook of Inorganic Chemicals. McGraw-Hill, 2002, ISBN 0-07-049439-8
- Este artícul conté una traducció derivada de «Carbonato de bario» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.