Anar al contingut

Caput draconis (asterisme)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Caput draconis, és un asterisme partix de la constelació Draco. El cap del dragó. Lozenge

Caput Draconis (en espanyol Cap del dragó) és un asterisme conegut des de l'antiguetat clàssica com a part de la constelació de Draco (El Dragó).

De forma romboidal, les seues quatre estreles són: Rastaban, Etamin, Kuma i Grumium. És per esta forma de rombo, per lo que en alguns països anglòfons (especialment en Amèrica del Nort) és denominat com Lozenge, que significa "Rombo" o "Diamant".

Este asterisme és circumpolar per a latitut superiors a 38º 31' N.

El Dragó rodeja al pol nort celest, albergant en el seu interior a l'Orsa Menor. Ilustració procedent d'una série de làmines sobre constelacions publicats en Londres cap a 1825 i conegut com Urania's Mirror (L'Espill de Urania)

Etimologia i tradició estelar

Al Rās al Thuʿbān رأس الثعبان (d=raʾs aṯ-ṯoʿbān), és el nom àrap per a este asterisme i el significat del qual és Cap de Dragó, finalment este nom va passar a designar a l'estrela β draconis com Rastaban o Rastaben i italianizado en époques posteriors com a Ras tabbani (segons Schickard).[1]

En la tradició estelar àrap, este asterisme rebia el nom de Al'Awāïd (Els dromedaris) incloent ademés de β draconis, que per ser la més lluenta del grup, ostentava el títul de "Mare dels dromedaris" i que ademés d'incloure les pròpies del rombo: γ draconis (Etamin), ν draconis (Kuma) i ξ draconis (Grumium), s'inclou a μ draconis (Arrakis). A la seua volta, l'estrela β draconis es denomina també Alwaid i latinisat el nom es va aplegar a denominar en l'Edat Mija com Quinque dromedarii (el quint dromedari).[1]

Una atra traducció assimilada des de l'àrap para Al'Awāïd va ser Al'Awwād el significat de la qual és "el que toca el laud".[1]

A el Şa elīb al Wākiʿ (La creu yaciente) és un asterisme equivalent a la Caput draconis (Cap del Dragó) i a l'antiquíssima constelació bereber dels Dromedaris.

També usat el terme Al Rāķis per a referir-se a este asterisme i el significat del qual és "La ballarina" o també "el camello trotador o ballarí", finalment, este nom va ser dedicat exclusivament per a nomenar a l'estrela μ draconis, que encara que està fòra del rombo, per als àraps era el mateix asterisme de Els Dromedaris i finalment el nom ha aplegat fins als nostres dies com Arrakis.[1]

A el Şa elīb al Wākiʿ que significa "la creu yaciente" és un atre nom que rep l'asterisme de "Els dromedaris". El travesser major de la creu ho componen les estreles: γ draconis (Etamin), μ draconis (Arrakis) i ν draconis (Kuma). El travesser menor de la creu ho formen: β draconis (Rastaban o Alwaid) i ξ draconis (Grumium).[1]

β draconis i γ draconis separades per 4º i prop del coluro dels solsticis han segut conegudes com Els ulls del Dragó encara que hui en dia incorrecte, puix Proctor[2][3] va pensar que el cap del dragó mirava de front, pero en dibuixos moderns, estes estreles queden ubicades en la part superior del cap.


Durant l'Edat Mija va haver una nova denominació de l'estrela β draconis, procedent de l'àrap Al Shujāʿ (La serp[4][5]) va passar a denominar-se Asuia que a voltes s'escrivia com Asvia sent un cultisme per utilisar v en lloc d'o.[1]

Estreles

Nom propi B F HD HIP AR Dec vis.
mag.
abs.
mag.
Dist. (a/l) Classe esp. Atres noms propis
γ Dra γ 33 164058 87833 Plantilla:RA Plantilla:DEC 2.24 −1.04 148 K5III Eltanin, Etamin, Rastaban, Rastaben
β Dra β 23 159181 85670 Plantilla:RA Plantilla:DEC 2.79 −2.43 361 G2II Rastaban, Rastaben, Alwaid, Asuia
ξ Dra ξ 32 163588 87585 Plantilla:RA Plantilla:DEC 3.73 1.06 111 K2III Grumium, Genam, Nodus Primus, Nodus I
ν2 Dra ν2 25 159560 85829 Plantilla:RA Plantilla:DEC 4.86 2.43 100 Am Kuma; component of the ν Dra system
ν1 Dra ν1 24 159541 85819 Plantilla:RA Plantilla:DEC 4.89 2.48 99 Am... Kuma; component of the ν Dra system
μ Dra A μ 21 154905 83608 Plantilla:RA Plantilla:DEC 4.91 2.76 88 F5 Arrakis, Errakis, Al Rakis; double star

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Allen, Richard Hinckley (1889). «Draco», Courier Dover Publications (ed.). Star Names — Their Lore and Meaning (en anglés), pp. 207. ISBN 0-486-21079-0. Consultat el 3 de setembre de 2014.
  2. ↑ Proctor, Richard Anthony (1834-1888) Astrònom britànic.
  3. ↑ Allen, Richard Hinckley (1889). «Llista d'autors, autoritats, etc.», Courier Dover Publications (ed.). Star Names — Their Lore and Meaning (en anglés), pp. 561. ISBN 0-486210-79-0.
  4. ↑ Allen, Richard Hinckley (1889). «Hydra, the watersnake», Courier Dover Publications (ed.). Star Names — Their Lore and Meaning (en anglés), pp. 247. ISBN 0-486210-79-0.
  5. ↑ Allen, Richard Hinckley (1889). «Orion the Giant, hunter and warrior», Courier Dover Publications (ed.). Star Names — Their Lore and Meaning (en anglés), pp. 307. ISBN 0-486210-79-0.

Commons