Anar al contingut

Cap de l'Horta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a barri d'Alacant vore Cap de l'Horta (barri).


El cap de l'Horta o de les Hortes, conegut tradicionalment com a L'Alcodre, és un veta situat en el noreste de la baïa d'Alacant, en la ciutat espanyola d'Alacant.[1][2] Deu el seu nom a l'antiga Horta d'Alacant, regada històricament per mig de les aigües del riu Monnegre, mentres que la seua denominació tradicional, L'Alcodre, deriva de l'àrap al-kodra («la verda»).[3]

Història

En la part més elevada del cap va existir una torre vigía construïda durant el sigle XVI per a la vigilància de la costa front als atacs berberiscos.[4]

Fins a començos del sigle XX l'entorn va permanéixer pràcticament despoblado, ya que els terrenys elevats del cap presentaven una menor aptitut agrícola que les hortes circumdants. En el temps varen escomençar a construir-se vivendes aprofitant la seua situació privilegiada front al mar.[4]

Costa

La veta constituïx el llímit nort-oriental de la baïa d'Alacant i presenta un llitoral rocós en numerosos entrantes i chicotetes cals. A lo llarc de la seua costa es troben la Cala dels Judeus (o La Calita), Cala Cantalares i la Cala de la Palmera.[3]

La franja llitoral conserva un elevat interés ambiental. En ella es localisa la microreserva de flora de Cala Cantalares i forma part d'un Lloc d'Importància Comunitària (LIC) de la Ret Natura 2000.[5][6]

Existix una sendera llitoral que recorre total cap des de la Plaja de la Albufereta fins a la plaja de Sant Joan. L'itinerari permet observar les plataformes rocoses, la microreserva de flora, els restants d'una plaja fòssil i el far de la veta.[3]

Far

Artícul principal → Far de la Cap de l'Horta.

L'antiga torre vigía va ser substituïda per un far inaugurat en 1856. Originalment emetia una llum fixa blanca en un alcanç de 10 milles nàutiques. En 1935 va ser electrificado i va passar a emetre centelleigs/centellejos en un alcanç de 25 milles. En 1980 es va instalar el far actual, mantenint les seues característiques de funcionament.[7]

En 2020 l'Autoritat Portuària d'Alacant va autorisar l'instalació d'un restaurant en els edificis anexos al far.[8][9]

Hàbitat

La veta constituïx un espai de transició entre el mig llitoral i l'urbà. A pesar de l'intensa urbanisació del seu entorn, conserva comunitats vegetals adaptades a ambients costers secs i salinos.

Entre les espècies vegetals presents destaquen la siempreviva alacantina, senecio, margarita de mar, boalaga, gamón, coronilla de full fi, fenollera marina, albardín i gurullo. En el mig marí destaca la presència de posidonia oceànica.[3]

Entre la fauna són freqüents aus costeres i marines com la gavina d'Audouin, cormorán gran, charrán patinegro, garceta comuna, chorlitejo patinegro, zarapito trinador i vuelvepiedra comuna.[3]

Geologia

El substrat rocós del cap està format per calcarenitas groguenques del Mioceno superior que contenen abundants fòssils d'erizos de mar i bivalvats. Sobre elles afloren localment depòsits marins del Cuaternario, corresponents a una plaja fòssil formada fa aproximadament 100 000 anys.[3][10]

Referències

  1. ↑ Institut Geogràfic Nacional. «Cap de l'Horta», ign. és. Consultat el 1 de març de 2022.
  2. ↑ Associació Cultural Alacant Viu. «¿ Veta ... qué ?», alicantevivo.org, 21 de setembre de 2010. Consultat el 1 de març de 2022.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Ajuntament d'Alacant. «Ret de Senderes Urbanes», alacant. és. Consultat el 1 de març de 2022.
  4. ↑ 4,0 4,1 Associació Cultural Alacant Viu. «La metamorfosis de la Cap de l'Horta», alicantevivo.org, 23 de febrer de 2008. Consultat el 1 de març de 2022.
  5. ↑ Generalitat Valenciana. «Microreserves de flora», gva. és. Consultat el 1 de març de 2022.
  6. ↑ Ministeri per a la Transició Ecològica. «LIC d'Alacant», miteco. gob. és. Consultat el 1 de març de 2022.
  7. ↑ Ports de l'Estat. «Fars d'Espanya», lighthousesofspain. és. Consultat el 1 de març de 2022.
  8. ↑ ABC - Comunitat Valenciana. «El Far d'Alacant», abc. és, 2 d'octubre de 2020. Consultat el 1 de març de 2022.
  9. ↑ Informació. «Restaurant del Far», informacion. és, 22 d'octubre de 2020. Consultat el 1 de març de 2022.
  10. ↑ Ajuntament d'Alacant. «Catàlec de Proteccions N-PGA Ficha 44 Abril 2020», alacant. és. Consultat el 1 de març de 2022.

Bibliografia

  • Martínez López, Manuel (2011). Barris d'Alacant, Alacant: Club Universitari, pp. 189-190. ISBN 978-84-9948-246-0.

Enllaços externs

Commons