Asphodelus albus

asfódelo (Asphodelus albus)

El asfódelo, vareta de Sant Josep, gamoncillo o gamón blanc (Asphodelus albus) és una planta 'herbàcea perenne nativa de la regió mediterrànea.

Característiques

A. albus pot alcançar fins a 200 cm d'altura, encara que açò pot variar moltíssim segons la disponibilitat d'aigua. Té un únic talle recte, recolzat en raïls tuberosas. Els fulls naixen a partir de la base del talle; són llargues i acanaladas, de superfície cerúlea. Les flors apareixen entre maig i agost en la seua regió nativa; són hermafroditas, actinomorfas, hexapétalas, i es van juntant a mida que s'ascendix pel talle, que rarament es troba ramificat, fins a aplegar a l'àpiç que estan en arracades o més agrupades. Els fruts són càpsules ovoides, ubicades a la veta de curts pedúnculs, de color groc-verdoso que s'òbrin en tres parts en madurar.

Hàbitat

asfodelo en el Jardí Botànic Alpí La Jaysinia (França).

Asphodelus albus

'Es desenrolla en pasturages, prats i monts de seca ben solejats. Florix des de finals de març fins a principis d'estiu en que se seca. Són de les primeres plantes que ixen en un mont de encinar cremat, puix les seues raïls aguanten molt la calor. En els monts en a on abunden els javalins és molt difícil de vore puix els encanta menjar-li-la.'

Cultura i usos

En la antiga Grècia, el asfódelo blanc s'associava a la mort i el trànsit als Campos Elíseos; era freqüent la seua presència en les cerimònies fúnebres. En la mitologia, els Prats asfódelos eren una secció del inframundo equivalent al llim cristià.

El rizoma i els tubèrculs són tòxics en cru, no recomanables pel seu contingut d'asfodelina. La fermentació dels mateixos produïx alcohol.

Dins de la Comarca d'Omaña (província de #León) s'utilisaven els fulls dels gamones per a donar de menjar als gochos (porcs). I lo mateix en molts pobles de la comarca de la Alcarria Alta de Guadalajara.

En el Camp de Gibraltar, fins als anys xixanta la raïl s'usava per a tractar els fongos o empeines de la cara i les extremitats.

En Ubrique, un poble de la província de Càdis, hi ha una festa tradicional celebrada el tres de maig, en la que el talle dels gamones es calfa en algunes caneles i es fa explotar chocant-ho contra les pedres.

En Cap del Cavall i en la comarca de la Ramajería, en SalamancaPlantilla:Quin, s'usaven els brots secs per a encendre candiles i farols prenent la flama des de la lumbre.

Taxonomia

Asphodelus albus va ser descrita per Philip Miller i publicat en Gard. Dict. ed. 8 3 1768.

Etimologia

Asphodelus: nom genèric que deriva del grec antic ἀσφόδελος, d'etimologia desconeguda

En la Grècia Antiga el asfódelo es relaciona en els morts. Homero afirma que en el Hades o món subterràneu estaven els Prats Asfódelos (ἀσφόδελος λειμών), a on anaven els morts que no mereixien premi ni castic. En freqüència es relaciona el asfódelo en Perséfone, que apareix coronada en una guirnalda d'esta planta.

albus: epítet llatío que significa "blanc".

Sinonímia

• Asphodelus albus subsp. albus
• Asphodelus albus subsp. villarsii (Verl. ex Billot) I.Richardson & Smythies
• Asphodelus arrondeaui J.Lloyd
• Asphodelus macrocarpus Parl.
• Asphodelus sphaerocarpus Gren. & Godr.
• Asphodelus subalpinus Gren. & Godr.
• Asphodelus villarsii Verl. ex Billot

Nom comú

• Castellà: vareta de Sant Josep, asfódelo blanc, asfódelo, asfódelo de flors que tenen una miqueta d'encarnat, asfódelo femella, asfódelo macho, atiza candiles, brotia, ceba de gamonita, ceba gamonita, ceborrincha, chandazul, espárrago amarguero, gambón, gambonitero, gaboneto, gamón, gamón blanc, gamón femella, gamón negre, gamona, gamones, gamones valencians, gamoneta, gamonilla, gamonita, gamonito, gamonitos, gamueto, garahillas, jagota, perigallo, pirigallo, porreta, porrino, porros, porro selvat, ujeta, vara de Sant Josep.

Bibliografia

1. Bailey, L.H. & I.Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.

Enllaços externs

• Diferències entre alguns gèneros