Anar al contingut

Canvi climàtic en Mèxic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Precipitació mija anual en varis països

El canvi climàtic en Mèxic es referix a los efectos de el canvi climàtic en Mèxic. Les proyeccions indiquen que Mèxic sofrirà una disminució significativa en les precipitacions anuals i auments en les temperatures. Açò eixercirà pressió sobre l'economia, les persones i la biodiversitat de moltes parts del país, que tenen grans climes àrits o càlits. El canvi climàtic ya ha afectat l'agricultura,[1] la biodiversitat i els mijos de vida dels agricultors, lo que ha espentat la migració.[2][3] També s'han vist afectades «l'aigua, la salut, la contaminació de l'aire, l'interrupció del tràfic per inundacions i la vulnerabilitat de les vivendes a les esmonyides de terra».[4]

Els patrons de precipitació alterats i l'aument de les temperatures han dut a l'inseguritat econòmica en Mèxic, particularment per als menuts agricultors que produïxen els cultius de Mèxic econòmica i culturalment importants: dacsa i café. Els impactes del canvi climàtic són especialment severs en la Ciutat de Mèxic per l'aument de la contaminació de l'aire.[5]Plantilla:Quina Els impactes ecològics del canvi climàtic dins de Mèxic inclouen reduccions en la conectivitat del paisage i patrons migratoris canviants dels animals. Ademés, el canvi climàtic en Mèxic està vinculat al comerç mundial i els processos econòmics que es relacionen directament en la seguritat alimentària mundial.

En 2012, Mèxic va aprovar un proyecte de llei integral sobre canvi climàtic que va establir l'objectiu de que el país genere el 35% de la seua energia a partir de fonts d'energia neta per al 2024 i reduïxca les emissions en un 50% per al 2050, prenent com a nivell base les emissions del 2000.[6][7] Durant la Cim de Líders d'Amèrica del Nort de 2016, es va anunciar l'objectiu de que el 50% de l'electricitat siga generada a partir de fonts renovables per a 2025.[8] S'han implementat varis esforços de mitigació climàtica en tot el país. Mèxic és considerat un país líder en mitigació i adaptació climàtica.[9][10][11][12][13]

Dins del grup dels 17 “països megadiversos”, Mèxic s'ubica en el lloc número 5, despuix de Brasil, Colòmbia, China i Indonèsia. Estos països comprenen el 10% de la superfície terrestre i estagen al 70% de la biodiversitat planetària, de la qual Mèxic, conta en al voltant del 12%.[14]

Mèxic conté una porció significativa de la biodiversitat mundial, per lo que és essencial que els "punts calents de biodiversitat" presents dins de les seues fronteres estiguen degudament protegits dels efectes del canvi climàtic.[15] Una gran cantitat de terra en Mèxic ya està designada com a àrea protegida, per lo que estes àrees de conservació constituïxen refugis per a vàries espècies amenaçades. Els investigadors estan investigant cóm els ecosistemes protegits en Mèxic es voran afectats pel canvi climàtic i en quina mida. La seua investigació va concloure que s'espera que les 40 àrees protegides estudiades enfronten temperatures més càlides, mentres que 30 enfrontaran una disminució de les precipitacions. Els investigadors sugerixen que el seu estudi s'utilise per a determinar quin de les àrees protegides en Mèxic es beneficiaria més de majors esforços de conservació.

Evolució històrica

[editar | editar còdic]

Antecedents

[editar | editar còdic]

Des de la Revolució Industrial, els gasos generats per la crema de combustibles fòssils han contribuït al canvi en el clima global. La tala inmoderada a partir de l'época colonial ha disminuït adicionalment la mitat dels boscs de Mèxic.

Entre 1981 i 2010 es varen registrar temperatures superiors en 5 °C al promig global en la major part del país, especialment en les regions de «la taula del nort, noroest, a lo llarc de la Serra Mare Oriental, sur dels estats de Guerrero i Oaxaca i nort de Quintana Rosegue».[16] S'estima que en 1985 el promig nacional era de 20,4 °C.[17]

Situació actual

[editar | editar còdic]

La temperatura promig nacional supera la mija global d'1,4 °C, lo que afecta el volum de pluges a lo llarc del país, d'acort en senyes estadístiques de la Comissió Nacional de l'Aigua (CONAGUA).[16]

Mèxic aporta l'1,68 % de les emissions globals generades a partir d'una varietat de fonts entre les quals descollen el transport, la generació d'electricitat i l'indústria. Es considera que el país és un dels més vulnerables davant el canvi climàtic degut primordialment a les seues traces geogràfiques. És també, en contraparte, un dels majors emissors de gasos d'efecte hivernàcul, i PEMEX una de les empreses més contaminants del món.[17]

Proyeccions

[editar | editar còdic]
Archiu:Koppen-Geiger Map CAPS 13 present.svg
Mapa de Mèxic en la classificació climàtica de Köppen actual.

Els models de canvi climàtic, encara que molt variables, han proyectat un aument en la variació i intensitat de les precipitacions (és dir, inundacions i sequies) en Mèxic. Es preveu que els majors canvis en les precipitacions ocórreguen durant els mesos d'estiu, especialment en el sur de Mèxic.[18][19] S'espera que les precipitacions disminuïxquen entre un -3% i un -15% per a l'any 2090 en tot el país.[20][21] A nivell regional, els canvis en les precipitacions poden oscilar entre -60% i +8%.

Ademés, la temperatura mija anual ha aumentat 0,6 °C en Mèxic des de 1960.[22][21] S'espera que la temperatura aumente en Mèxic d'1.1 a 3.0 °C per al 2060 i d'1.3 a 4.8 °C per al 2090. Per eixa raó diferents estudis científics i l'IPCC han classificat a tota la regió centroamericana com un "punt calent del canvi climàtic"[23] i com una regió "altament vulnerable" al canvi climàtic.[24][25]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Godoy. «Climate Change Threatens Mexican Agriculture - Mexico» (en en). ReliefWeb. Consultat el 2019-09-28.
  2. «Climate Change and Migration in Mexico: A Report Launch» (en en). Wilson Center. Consultat el 2019-09-28.
  3. Wirtz. «Climate change and migration in Mexico: Fifth in our séries» (en en-us). Global Americans. Consultat el 2019-09-28.
  4. «How Is Climate Change Affecting Mexico?» (en en). Climate Reality. Consultat el 2019-09-28.
  5. Grill. «Climate change is making Mexico City unbreathable» (en en). Salon. Consultat el 2019-09-28.
  6. «BBC News — Mexico's president enacts climate change legislation». Bbc.co.uk. Consultat el 2013-07-12.
  7. «In A First For Developing World, Mexico Enacts Climate Change Law». International Business Claves. Consultat el 2013-07-12.
  8. «[1]», CBC News. Consultat el 2016-09-08.
  9. Jordan. «Mexico, a global climate change leader» (en en). TheHill. Consultat el 2019-09-28.
  10. «Championing Adaptation in Mexico: Protecting Communities from the Impacts of Climate Change» (en en). World Bank. Consultat el 2019-09-28.
  11. «Mexico». Climate Action Tracker. Consultat el 2019-09-28.
  12. Marquez. «Climate Change and Mexico». Climate Emergency Institute. Consultat el 2019-09-28.
  13. SEMARNAT-INECC. «Mexico's Climate Change Mid-Century Strategy». Ministry of Environment and Natural Resources and National Institute of Ecology and Climate Change. Consultat el 2019-09-29.
  14. «Mèxic megadiverso - gob.mx».
  15. Biological Conservation.240
    108215.doi:10.1016/j.biocon.2019.108215.
  16. 16,0 16,1 «Mèxic s'està calfant molt més ràpit que el restant del món pel canvi climàtic». Ngenespanol.com. Consultat el 22 d'abril de 2022.
  17. 17,0 17,1 «El destructiu impacte del canvi climàtic en Mèxic». El País. Consultat el 22 d'abril de 2022.
  18. International Journal of Climatology.38(15)
    5699–5716.ISSN 1097-0088.doi:10.1002/joc.5773.
  19. A Brewing Storm: The climate change risks to coffee. September 2016. The Climate Institute.
  20. «UNDP Climate Change Country Profiles | Research Projects | Climate Systems and Policy | Research | School of Geography and the Environment | University of Oxford». www.geog.ox.ac.uk. Archivat des d'el original, el 26 de febrer de 2019. Consultat el 2020-03-12.
  21. 21,0 21,1 Global Environmental Change.22(2)
    495–504.doi:10.1016/j.gloenvcha.2012.01.003.
  22. «».
  23. Climate Dynamics.37(3–4)
    605–629.doi:10.1007/s00382-011-1099-9.
  24. Climatic Change.79(3–4)
    259–288.doi:10.1007/s10584-006-9066-x.
  25. «IPCC — Intergovernmental Panel on Climate Change». Consultat el 2020-02-21.