Campanya de propaganda ChinaAngVirus
La campanya de propaganda i desinformació ChinaAngVirus va ser una campanya encoberta de propaganda i desinformació antivacunas en Internet portada a terme pel Departament de Defensa dels Estats Units en el punt àlgit de la pandèmia de COVID-19, des de la primavera de 2020 fins a la primavera de 2021, per a dissuadir a les poblacions de les Filipines, Àsia Central i Orient Mig de rebre la vacuna chinenca CoronaVac de Sinovac Biotech i d'utilisar atres suministraments mèdics chinencs per al coronavirus.[1] La campanya de propaganda va utilisar a lo manco 300 contes falsos en Twitter, Facebook, Instagram i unes atres rets socials que pretenien fer-se passar per usuaris locals d'Internet.
Un informe de l'agència de notícies britànica Reuters, publicat en juny de 2024, va revelar l'operació i va entrevistar a funcionaris del Departament de Defensa dels Estats Units que varen confirmar les mides delliberades de la campanya de propaganda ChinaAngVirus.[2] Reuters va afirmar que la campanya nortamericana va ser dissenyada per a "contrarrestar lo que percebia com la creixent influència de China en Filipines" i va ser motivada per el "[temor] de que la diplomàcia i la propaganda chinenques sobre la COVID-19 pogueren acostar a atres països del surest asiàtic, com Camboya i Malàsia, a Pequín".[2]
La difusió pública del ChinaAngVirus va impulsar als llegisladors del Senat de Filipines a obrir una investigació sobre els danys i perjuïns causats per la campanya propagandística, la culpabilitat de l'eixèrcit nortamericà per violar el dret internacional i les possibles accions llegals contra els responsables.[3]
Context
En maig de 2020, China va anunciar que enviaria mascarillas, respiradores i, eventualment, vacunes a països en desenroll i als països més afectats per la pandèmia. Les vacunes de Sinovac escomençarien a distribuir-se en Filipines en març de 2021 i serien la principal vacuna disponible per a la població filipina fins a principis de 2022, any en el qual es varen escomençar a distribuir-se vacunes nortamericanes. El president de Filipines, Rodrigo Duterte, va solicitar a China que proporcionara les vacunes a Filipines tan pronte com estigueren llestes, solicitut que China va aprovar.[4]
En juny de 2021, es varen reportar més d'1,3 millons de casos de COVID-19 en Filipines, en casi 24 000 persones fallides, lo que va convertir al país en el de major taxa de mortalitat en el Surest Asiàtic. Solament 2,1 millons dels 114 millons de ciutadans filipins estaven completament vacunats, en comparació a l'objectiu de 70 millons establit pel govern filipí, lo que va dur al president Rodrigo Duterte a fer una declaració pública amenaçant en encarcerar als ciutadans que no es vacunaren.[5] Per a abril de 2022, al voltant de 66,7 millons de filipins estaven completament vacunats, encara que seguia existint certa reticència a la vacunació en el país.[6]
Campanya
Al final del primer mandat del president nortamericà Donald Trump i fins a uns mesos despuix de l'inici de l'administració Biden, l'eixèrcit nortamericà va crear i va utilisar a lo manco 300 contes falsos de Twitter per a suplantar l'identitat de ciutadans filipins, afirmant falsament que la vacuna chinenca Sinovac contra la COVID-19 i atres productes fabricats en China, com les mascarillas, eren ineficaces o perillosos. El programa es va establir en el centre d'operacions sicològiques de l'eixèrcit nortamericà en Tampa, Florida, Estats Units. Els primers contes es varen crear en la primavera de 2020, mentres que la majoria de les atres es varen crear eixe estiu. Estaven controlades per personal militar i contractistes nortamericans en instalacions de la Base de la Força Aérea MacDill de Tampa. Els tuits publicats per estos contes incloïen regularment el #tag ChinaAngVirus, que significa China és el virus, en tagalog. Molts dels tuits publicats senyalaven a China com la font del virus i la suposta falta de fiabilitat de China sobre els suministraments mèdics que enviava a diferents països.[2]
Molts dels tuits contenien imàgens i memes creats específicament per a associar a China i els seus suministraments mèdics en l'ineficàcia o la perillositat. Un alt oficial militar nortamericà va afirmar que el Departament de Defensa va priorisar explícitament "desprestigiar a China" en relació a la salut pública, i la forta oposició de varis diplomàtics nortamericans en el surest asiàtic va ser desestimada.[2]
La campanya de propaganda es va estendre més allà de les Filipines, creant atres contes dirigits a atres països del surest asiàtic, Àsia Central i Occidental durant l'estiu de 2021. Moltes dels contes creats per a països de majoria musulmana varen publicar afirmacions de que la vacuna Sinovac contenia gelatina de porc i, per lo tant, no era halal i no deuria permetre's el seu us ni distribució segons la sharía, lo que és objecte de debat entre juristes islàmics.[7][8]
L'informe de Reuters va senyalar que, inclús en acabant de que eixecutius de rets socials s'acostaren a la nova administració de Joe Biden per a parlar sobre la campanya de desinformació i propaganda ChinaAngVirus, que va continuar fins que l'administració la va prohibir en la primavera de 2021 i va iniciar una revisió interna.[2] La revisió va concloure que la campanya no estava dirigida a cap ciutadà nortamericà.[9] L'eixèrcit nortamericà va demanar als funcionaris de Meta que no eliminaren el contingut publicat en els contes. Algunes dels contes involucrats seguixen actives en Facebook a juny de 2024.[2]
Vore també
Referències
- ↑ «», New Internationalist, New Internationalist Publications Ltd (en anglés).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «[1]», Reuters. Consultat el 2024-06-22.
- ↑ «[2]», Reuters. Consultat el 2024-06-21.
- ↑ Cirineo. «FULL TEXT: President Duterte's State of the Nation Address 2020» (en en-us). Rappler. Archivat des d'el original, el 2024-06-21. Consultat el 2024-06-21.
- ↑ «[3]», Reuters. Consultat el 2024-06-21.
- ↑ «[4]» (en en).
- ↑ «Fatwa on Flu vaccine containing Porcine gelatine».
- ↑ «Gelatin in medicines - Halalmed» (en en-gb). halalmed. org. Consultat el 2026-06-08.
- ↑ «[5]». Consultat el 2024-06-21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Campaña de propaganda ChinaAngVirus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.