Campaea perlata
Campaea perlata, també coneguda com pale beauty o bellea pàlida és una espècie d'arna de la família Geometridae. És també coneguda com la "oruga en flocs", (anglés) firnged looper, per la cantitat de pelusses que presenta la oruga en els seus costats. És una espècie nativa d'Amèrica del Nort,[1][2] i l'única espècie Campaea en el continent americà.[3] Algunes fonts també la denominen esmeralda clara,[4][5] encara que pot confondre's en l'arna europea, Campaea margaritaria. És comú en tota la seua àrea de distribució.
El nom "perlata" prové del llatí posclásico i significa "nacarado" o "lluent" a l'estil d'una perla.
Descripció
[editar | editar còdic]És una arna de tamany mijà en una envergadura promig d'aproximadament 28 a 51 mm. La femella sol ser molt més gran que el macho.[6] El seu color va del vert pàlit al blanc i, de la mateixa manera que la Prochoerodes lineola,[7] té una llínea obscura que travessa les puntes de les ales a través del centre d'abdós ales, en l'adició d'una segona llínea més prop de la base en l'ala davantera.[8] Descansa en les seues ales esteses i planes, revelant casi tot el seu cos.
La oruga pertany a la categoria de "cucs medidors". El seu anar és molt peculiar i es deu a que solament tenen apèndixs en la part davantera i atrassera del cos. Les pates i l'antena prima són blanques. Està molt ben camuflat, semblant un liquen sobre una roca.[7]
Les orugas medixen uns 4 cm de llarc i presenten un color gris motejat a rojós,[9] en la part inferior pàlida i una banda obscura que va des de la part superior del cap fins a l'ull. Presenten un renc de bolets en forma de floc en la part inferior del cos i un parell adicional de propatas en el quint segment de l'abdomen (és dir, l'octau segment de l'animal).[9] Estes dos traces li identifiquen i distinguixen entre atres orugas.[10] Les orugas s'assemblen molt a ramitas sobre les que es posen i el floc els servix com camuflage per a eliminar les ombres.[11][12]
Distribució
[editar | editar còdic]C. perlata es troba en la major part de Norteamérica, en preferència als boscs caducifolios, boscs i parcs. Es troba en Canadà, aplegant fins a Terranova i Labrador i al nort fins al Yukón. En els Estats Units, la seua distribució s'estén al sur en hàbitats boreales fins al centre de Califòrnia, Colorat i en l'est fins a Carolina del Nort,[13] en Alaska i tan al sur com Arizona, les montanyes de Geòrgia i Arkansas, en alguns reportes en Florida.[4][8]
Hàbitat i ecologia
[editar | editar còdic]Els adults es poden trobar volant de maig a setembre,[14] encara que pot variar segons la regió. Presenta dos generacions a l'any: una generació invernante i una atra que apareix en l'estiu. En el sur, els adults són nocturns i tenen un sol vol de maig a agost, mentres que en el Yukón són diürns, tenen un sol vol des de mediats de juliol fins a principis d'agost i en les terres baixes de la costa de Califòrnia és bivoltina, en vols des de finals d'abril fins a juliol i el novament en setembre i octubre.[13]
En l'extrem nort, pot tindre solament una generació a l'any.[15] Les orugas invernantes maduren entre maig i juny, i les orugas d'estiu poden madurar entre juny i setembre.[11] Quan la larva alcança el seu màxim desenroll, bua en un capoll vert clar. (Video d'una oruga pàlida mudant la seua pell per a convertir-se en bua)
Les larves posseïxen proteïnas anticongelants que els conferixen una forta depressió del punt de congelació. Açò els permet sobreviure a les baixes temperatures hivernals[16] Pot invernar en troncs o branques d'arbres, sense buscar refugi de les condicions hivernals, de forma similar a la seua prima europea, la Campaea margaritata.[11]
Un estudi va demostrar que l'arna té una preferència de fondo fixada genèticament i elegix posar-se en fondos clars per a camuflar-se.[17] No obstant, l'espècie passa l'hivern en la seua etapa de oruga, provablement exposta a les ramitas, com fan atres espècies de la seua gènero, per #lo que és provable que les larves siguen una font d'aliment per als reyezuelo de castanya dorada, pardals cantores completament insectívors adaptats en trobar orugas invernantes.[3]
Espècies de plantes de la larva
[editar | editar còdic]Les larves són polifagas s'alimenten consumint unes 65 espècies diferents de arbustos i arbres.[4][18]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Campaea perlata - Mass Moths» (en en-us). Consultat el 2025-07-18.
- ↑ «Moth Photographers Group – Campaea perlata – 6796». mothphotographersgroup.msstate.edu. Consultat el 2025-07-18.
- ↑ 3,0 3,1 McCormac, Jim; Gottfried, Chelsea (2023-03-28). [1] (en en), Ohio University Press. ISBN 978-0-8214-4797-0.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Morris, Ray F. (1980). [2], Ottawa: Agriculture Canada.
- ↑ «Pale Beauty Campaea perlata (Guenée, 1857) | Butterflies and Moths of North America». www.butterfliesandmoths.org. Consultat el 2025-07-18.
- ↑ «HUMBOLDT LIFE: Meet Campaea perlata, the Pale Beauty!» (en en). Lost Coast Outpost. Consultat el 2025-07-19.
- ↑ 7,0 7,1 Telander, Todd (2013-04-16). [3] (en en), Rowman & Littlefield. ISBN 978-0-7627-9360-0.
- ↑ 8,0 8,1 Covell, Charres V. (1984). , Houghton Mifflin Company. ISBN 0-395-26056-6.
- ↑ 9,0 9,1 (1998) [4] (en en), O.S. Department of Agriculture, Forest Service, Forest Health Technology Enterprise Team.
- ↑ (2001) [5] (en en), O.S. Department of Agriculture, Forest Service, Forest Health Technology Enterprise Team.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Wagner (2001). [6], Washington, D.C.: O.S. Dept. of Agriculture, Forest Service.
- ↑ Wagner, David L. (2010-04-25). [7] (en en), Princeton University Press. ISBN 978-1-4008-3414-3.
- ↑ 13,0 13,1 Powell, Jerry A.; Opler, {{{nom2}}} (2009-05-27). [8] (en en), Univ of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-94377-3.
- ↑ Belth, Jeffrey I. (2013). [9] (en en), Indiana University Press. ISBN 978-0-253-00955-5.
- ↑ «Species Campaea perlata - BugGuide». Consultat el 2024-09-07.
- ↑ «The Thr- and Ala-Rich Hyperactive Antifreeze Protein from Inchworm Folds as a Flat Silk-like β-Helix».Biochemistry.50(21)
- 4467–4478.ISSN 0006-2960.doi:10.1021/bi2003108.
- ↑ -adaptations-of-cryptic-moths-II-Experimental-studies-on-bark-like-species.pdf?origin=journalDetail&_tp=eyJwYWdlIjoiam91cm5hbERldGFpbCJ9 «Behavioral Adaptations of Cryptic Moths II. Experimental Studies on Bark-like Specimens».Journal of the New York Entomological Society.77
- ↑ Sourakov, Andrei; Chadd, Rachel Warren (2022-04-26). [10] (en en), Princeton University Press. ISBN 978-0-691-22856-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Campaea perlata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.