Calochortus

Calochortus

Calochortus és un gènero d'aproximadament sesenta y cinco espècies de plantes herbàcies, perennes i bulbosas pertanyents a la família Liliaceae. Calochortus es distribuïx en l'oest d'Amèrica del Nort, des del suroest de Canadà fins al nort de Guatemala i des de Califòrnia fins a Dakota del Nort i Dakota del Sur.

Etimologia i noms comuns

La paraula Calochortus prové del idioma grec i significa "pastura bella", nom que fa referència a la semblança dels fulls i brots d'estes plantes en els de una gramínea o pastura i, al mateix temps, posa de manifest el gran atractiu de les flors. Les espècies del gènero posseïxen molts noms vulgars (la major part d'ells en anglés, alguns en espanyol o en náhuatl), els que -no obstant- es poden categorizar en quatre grans grups que reflectixen la diversitat de la morfologia floral de les espècies del gènero. Aixina, la major part de les espècies es coneixen com "lliris palometa" per les seues belles flors en pétals molt oberts. Unes atres es coneixen com "lliris globo" o "llanternes" ya que les flors són globosas i péndulas i recorden a les llanternes chinenques. Les espècies del gènero denominades "tulipán estrela" presenten pétals erectos i, finalment, les "orelles de gat" són aquelles espècies que exhibixen una profusa cantitat de pèls relativament llarcs cobrint els seus pétals.

Descripció

Plantes herbàcies, perennes i bulbosas. El bulbo presenta un corfoll membranosa o fibroso-reticulada. l'escape, de 15 a 70 cm d'altura, pot ser áfilo o folioso, glabro i, en general, és glauco.

Les fulles són sésiles, basals o caulinares, persistents o caduques, alternes. La làmina foliar és sancera, paralelinervada, en un meristema basal persistent i desenroll basípeto. La base de la làmina foliar a sovint és atenuada o pareguda a un pecíol. Les espècies d'este gènero poden presentar un sol full basal o, ademés, fulls caulinares. Si presenten fulls caulinares, estes es van reduint de tamany cap a l'àpiç de la planta. Freqüentment es formen bulbillos en les aixelles foliares.

Les flors són hermafroditas, actinomorfas i presenten periant, és dir dos verticilos que poden diferenciar-se morfològicament en càliç i corola. El color de les flors pot ser blanc, groc, rosa, roig, púrpura i lavanda, en tots els tons intermijos. El càliç està format per 3 sàpia-hos lliures, ovats a lanceolados, glabros i petaloideos ya que, per la seua apariència i colorit, semblen pétals. La corola està formada per 3 pétals lliures, distints als sépals, més llarcs i amples que estos i en taques o patrons de colors que els fan molt vistosos. Els pétals són usualment pilosos en la seua cara adaxial i presenten un nectario prop de la seua base.

Calochortus clavatus, detall dels pèls en els pétals. En primer pla s'observa una antera.

l'androceo està format per 6 estams lliures entre sí, fèrtils, en filaments aplanados que s'eixamplen cap a les seues bases, i anteres basifijas o pseudo-basifijas, lineares a oblongas, en dehiscencia per obertures llongitudinals. Els grans de polen són monosulcados i bi-celulars. l'ovari és súpero, no presenten estil o est és molt reduït i l'estigma, del tipo sec, es troba dividit en 3 branques. L'ovari presenta 3 lóculos i numerosos òvuls per lóculo, anátropos i de placentaació axilar. El desenroll del sac embrionari és del tipo Polygonum. Les flors es disponen en inflorescència terminals, simples o ramificadas. El frut és una càpsula en dehiscencia septicida, trilocular, en tres ànguls o tres ales, de forma linear, oblonga o globular. Produïx moltes llavors per lóculo, les que es troben dispostes en dos rencs. El gènero presenta varis números cromosòmics bàsics, x=6 a 10. Existixen espècies diploides i poliploides.

Les llavors són irregulars o planes i en la seua coberta reticulada, endospermadas. L'endosperma reserva lípits i presenta aleurona. Les llavors no presenten fitomelaninas en la seua testa. D'acort a la seua morfologia externa i al tipo de cèlules presents en la testa es poden distinguir dos tipos de llavors en Calochortus. El tipo "calocortoide" és de forma irregular en les cèlules de la testa sense engrosamiento secundari en les seues parets celulars externes. El tipo "mariposoide", en canvi, és de forma lenticular, aplanada, en cèlules de la testa hexagonals o irregulars en engrosamiento secundari en les seues parets celulars externes.

Bibliografia

• P. L. Fiedler & R. K. Zebell. Calochortus. En: Flora of North America, FNA Vol. 26 Page 15, 51, 57, 119 [4]
• P. Fiedler & Bryan Ness. Calochortus. En: Jepson Flora Project. University of Califòrnia [5]
• Watson, L., and Dallwitz, M.J. 1992 en avant. Calochortaceae. En: The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval. Version de l'1 de juny de 2007. [6]
• Fiedler, P.L. 1985. Heavy metal accumulation and the nature of edaphic endemism in the genus Calochortus (Liliaceae). American Journal of Botany. 72: 1712-1718.
• Fiedler, P.L. 1986. Concepts of rarity in vascular plant species, with special reference to the genus Calochortus Pursh (Liliaceae). Taxon. 35: 502-518.
• Fiedler, P.L. 1987. Life history and population dynamics of rare and common palometa lilies (Calochortus: Liliaceae). Journal of Ecology. 75: 977-995.
• Bryan D. Ness. Seed Morphology and Taxonomic Relationships in Calochortus (Liliaceae). Systematic Botany, Vol. 14, No. 4 (Oct. - Dec., 1989), pp. 495-505

• Dilley J.D.; Wilson P. & Mesler M.R. The radiation of Calochortus: generalist flowers moving through a mosaic of potential pollinators. Oikos, Volum 89, número 2, maig de 2000, pp. 209-222
• McDonald, H.P. A review of Calochortus. Herbertia 55:34-51; 2000
• McGary, Jane (ed.), 2001. Bulbs of North America. Portland: Timber Press and the North American Roc Garden Society
• Rossi, R. 1989. Guia de Bulbos. Ed. Grijalbo, Barcelona