Calochortus

Calochortus és un gènero d'aproximadament sesenta y cinco espècies de plantes herbàcees, perennes i bulbosas pertanyents a la família Liliaceae. Calochortus es distribuïx en l'oest d'Amèrica del Nort, des del suroest de Canadà fins al nort de Guatemala i des de Califòrnia fins a Dakota del Nort i Dakota del Sur.[1]
Etimologia i noms comuns
La paraula Calochortus prové de l'idioma grec i significa "pastura bella", nom que fa referència a la semblança dels fulls i brots d'estes plantes en els de una gramínea o pastura i, al mateix temps, posa de manifest el gran atractiu de les flors. Les espècies del gènero posseïxen molts noms vulgars (la major part d'ells en anglés, alguns en espanyol o en náhuatl), els que -no obstant- es poden categorizar en quatre grans grups que reflectixen la diversitat de la morfologia floral de les espècies del gènero. Aixina, la major part de les espècies es coneixen com "lliris palometa" per les seues belles flors en pétals molt oberts. Unes atres es coneixen com "lliris globo" o "llanternes" ya que les flors són globoses i pèndules i recorden a les llanternes chinenques. Les espècies del gènero denominades "tulipán estrela" presenten pétals erectes i, finalment, les "orelles de gat" són aquelles espècies que exhibixen una profusa cantitat de pèls relativament llarcs cobrint els seus pétals.
Descripció
Plantes herbàcees, perennes i bulbosas. El bulbo presenta un corfoll membranosa o fibroso-reticulada. l'escap, de 15 a 70 cm d'altura, pot ser áfilo o folioso, glabre i, en general, és glauc.
Les fulles són sèssils, basals o caulinars, persistents o caduques, alternes. La làmina foliar és sancera, paralelinervada, en un meristema basal persistent i desenroll basípeto. La base de la làmina foliar a sovint és atenuada o pareguda a un peciol. Les espècies d'este gènero poden presentar un sol full basal o, ademés, fulls caulinars. Si presenten fulls caulinars, estes es van reduint de tamany cap a l'àpiç de la planta. Freqüentment es formen bulbillos en les aixelles foliares.
Les flors són hermafrodites, actinomorfes i presenten periant, és dir dos verticils que poden diferenciar-se morfològicament en càliç i corola. El color de les flors pot ser blanc, groc, rosa, roig, púrpura i lavanda, en tots els tons intermijos. El càliç està format per 3 sépals lliures, ovats a lanceolados, glabres i petaloideos ya que, per la seua aparència i colorit, semblen pétals. La corola està formada per 3 pétals lliures, distints als sépals, més llarcs i amples que estos i en taques o patrons de colors que els fan molt vistosos. Els pétals són usualment pilosos en la seua cara adaxial i presenten un nectari prop de la seua base.

l'androceo està format per 6 estams lliures entre sí, fèrtils, en filaments aplanados que s'eixamplen cap a les seues bases, i anteres basifijas o pseudo-basifijas, lineares a oblongues, en dehiscencia per obertures llongitudinals. Els grans de polen són monosulcados i bi-celulars. l'ovari és súpero, no presenten estil o est és molt reduït i l'estigma, del tipo sec, es troba dividit en 3 branques. L'ovari presenta 3 lòculs i numerosos òvuls per lòcul, anátropos i de placentació axilar. El desenroll del sac embrionari és del tipo Polygonum. Les flors es disponen en inflorescència terminals, simples o ramificades. El fruit és una càpsula en dehiscencia septicida, trilocular, en tres ànguls o tres ales, de forma llinear, oblonga o globular. Produïx moltes llavors per lòcul, les que es troben dispostes en dos rencs. El gènero presenta varis números cromosòmics bàsics, x=6 a 10. Existixen espècies diploides i poliploides.[2][3][4]
Les llavors són irregulars o planes i en la seua coberta reticulada, endospermadas. L'endosperma reserva lípits i presenta aleurona. Les llavors no presenten fitomelaninas en la seua testa. D'acort a la seua morfologia externa i al tipo de cèlules presents en la testa es poden distinguir dos tipos de llavors en Calochortus. El tipo "calocortoide" és de forma irregular en les cèlules de la testa sense engrosament secundari en les seues parets celulars externes. El tipo "mariposoide", en canvi, és de forma lenticular, aplanada, en cèlules de la testa hexagonals o irregulars en engrosament secundari en les seues parets celulars externes.[5]
Referències
- ↑ Dona-li, Nancy; Flowering Plants of the Santa Monica Mountains, Capra Press, 1986; pg. 28
- ↑ P. L. Fiedler & R. K. Zebell. Calochortus. En: Flora of North America, FNA Vol. 26 Page 15, 51, 57, 119 [1]
- ↑ Peggy Fiedler & Bryan Ness. Calochortus. En: Jepson Flora Project. University of Califòrnia [2]
- ↑ Watson, L., and Dallwitz, M.J. 1992 onwards. Calochortaceae. En: The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval. Versió: 1 de juny de 2007.[3]
- ↑ Bryan D. Ness. Seed Morphology and Taxonomic Relationships in Calochortus (Liliaceae). Systematic Botany, Vol. 14, No. 4 (Oct. - Dec., 1989), pp. 495-505
Bibliografia
- P. L. Fiedler & R. K. Zebell. Calochortus. En: Flora of North America, FNA Vol. 26 Page 15, 51, 57, 119 [4]
- P. Fiedler & Bryan Ness. Calochortus. En: Jepson Flora Project. University of Califòrnia [5]
- Watson, L., and Dallwitz, M.J. 1992 en avant. Calochortaceae. En: The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval. Version de l'1 de juny de 2007. [6]
- Fiedler, P.L. 1985. Heavy metal accumulation and the nature of edaphic endemism in the genus Calochortus (Liliaceae). American Journal of Botany. 72: 1712-1718.
- Fiedler, P.L. 1986. Concepts of rarity in vascular plant species, with special reference to the genus Calochortus Pursh (Liliaceae). Taxon. 35: 502-518.
- Fiedler, P.L. 1987. Life history and population dynamics of rare and common palometa lilies (Calochortus: Liliaceae). Journal of Ecology. 75: 977-995.
- Bryan D. Ness. Seed Morphology and Taxonomic Relationships in Calochortus (Liliaceae). Systematic Botany, Vol. 14, No. 4 (Oct. - Dec., 1989), pp. 495-505
- Dilley J.D.; Wilson P. & Mesler M.R. The radiation of Calochortus: generalist flowers moving through a mosaic of potential pollinators. Oikos, Volum 89, número 2, maig de 2000, pp. 209-222
- McDonald, H.P. A review of Calochortus. Herbertia 55:34-51; 2000
- McGary, Jane (ed.), 2001. Bulbs of North America. Portland: Timber Press and the North American Roc Garden Society
- Rossi, R. 1989. Guia de Bulbos. Ed. Grijalbo, Barcelona
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calochortus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.