El calcolítico en Mesopotamia és el periodo en el que es produïx el pas de la prehistòria a l'història. No és apropiat utilisar l'expressió protohistòria de Mesopotamia, ya que és precisament en este espai a on es produïxen els primers documents escrits; és dir, no hi havia cap atre poble històric que poguera produir texts que servixquen als historiadors com a fonts indirectes per a l'estudi d'esta societat en esta época (que és lo que identifica a la protohistòria per a les demés zones del món). No obstant, existix algun us d'eixa expressió, que ha d'entendre's simplement com "primera història" o "començ de l'història", expressions molt més utilisades en la bibliografia (per eixemple, en la clàssica obra de divulgació de Samuel Noah Kramer El història escomença en Sumer).

El deu Enki, sorgit en el periodo cultural de Eridú.

El calcolítico o Edat del Coure és un periodo de l'evolució cultural que correspon a l'inici de l'Edat dels Metals, i succeïx al neolític.

Mesopotàmia és la zona sur-oriental del creixent fèrtil: l'espai entre els rius Tigris i Eufrates. L'abundant disponibilitat d'aigua, front a l'aridez dels espais circumdants, va permetre l'instalació de pobladors, que es varen vore estimulats l'abandó del nomadisme per les seues favorables característiques per a l'assentament, especialment a partir de l'aplicació de tecnologies de regadiu (una de les principals innovacions del periodo). El Eufrates, igualment o més caudaloso que el Tigris, permetia la navegació (una atra de les grans innovacions), especialment en la zona sur de Mesopotamia, denominada Sumer.

A partir del 6000 a. C. es produïx la transició al periodo calcolítico, que comença en el nort. S'escomencen a fabricar els primers utensilis de coure relegant a l'indústria lítica. Apareix una nova cantereria més sofisticada (ceràmica a torne, en utilisació de la roda, una atra innovació fonamental). Apareixen cultius (blat, ordi, llegums...) que suponen una extensió de l'agricultura, ademés s'escomencen a criar animals domèstics: corders, cabres, bóvidos i porcs.

La cultura més representativa és la del Tell Halaf que s'estén àmpliament pel nort de Síria fins al Mediterràneu i cap al sur per les conques del Tigris i del Eufrates. Esta cultura tenia forns molt desenrollats, comerciaven en poblats d'Anatòlia i del golf Pèrsic, tenien un gran alvanç de l'indústria metalúrgica escomençant pel plom i un primer desenroll de l'urbanisme.

La carència de fusta, pedra i metal feya més difícil la sedentarisació pero els pobles mesopotàmics conseguien accedir a elles gràcies al comerç. El desenroll d'este comerç du com a conseqüència un important desenroll de la societat mesopotàmica, lo que dona lloc a la necessitat d'organisació a través d'estructures que cada volta són més complexes.

Calcolítico tardà

En el calcolítico tardà es varen donar quatre fases: Eridú (5300-4400 a. C.); l'Obeid (4800-3700 a. C.), Uruk (3700-3100 a. C.) i Jemdet-Nasr (3200-2900 a. C.).

Eridú

En la primera fase s'escomencen a construir els primers temples i grans edificis vinculats a les primeres institucions, encara molt rudimentaris i es fa un chicotet alvanç en l'cantereria.

El Obeid

En periodo del Obeid es realisa una expansió en tota Mesopotamia i Oriente pròxim. Es realisen alvanços tècnics que evolucionen el desenroll de Mesopotamia (azada, regadiu, etc). Els temples són centres d'almagasenament de productes, els quals dirigixen la vida econòmica i política d'estes comunitats.

Uruk

En la d'Uruk es dona un gran impuls a la tecnologia, que origina un fort creiximent demogràfic, s'introduïx el llaurat que substituïx a l'azada. Els llogarets es convertixen en ciutats i escomencen haver edificis monumentals (temples sobre terrats i piràmides escalonades). Apareix la glíptica. Comença el desenroll de l'escritura (3100 a. C.) que s'utilisa, en un començ, per a fins burocràtics i comercials.

Jemdet-Nasr

En el periodo de Jemdet-Nasr descolla una arquitectura religiosa (zigurats), se sofistica la glíptica, sorgixen escultures de gran valor artístic i creen magnífics gots per a ofrenes. Este periodo ademés es considera el pas intermig entre la protohistòria i les història antiga. Apareix també en documents escrits, el títul de "en" que és un cap temporal, que sembla tindre funcions polítiques i al mateix temps té caràcter religiós. Apareix un consell de vells i una assamblea de guerrers. Sorgix el palau (residència del "en"). Es consoliden els excedents de producció, que du com a conseqüència el sorgiment de gremis d'artesans.[1][2]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Protohistòria mesopotàmica | Història de l'Art». www.historiadelarte.us. Consultat el 26 de decembre de 2016.
  2. ↑ «ARTEHISTORIA - Grans Moments de l'Art - Ficha La Mesopotamia protohistòrica» (15 de febrer de 2012). Archivat des de l'original, el 15 de febrer de 2012. Consultat el 26 de decembre de 2016.