Calcolítico en Mesopotamia

El deu Enki, sorgit en el periodo cultural de Eridú.

El calcolítico en Mesopotamia és el periodo en el que es produïx el pas de la prehistòria a l'història. No és apropiat utilisar l'expressió protohistòria de Mesopotamia, ya que és precisament en este espai a on es produïxen els primers documents escrits; és dir, no hi havia cap atre poble històric que poguera produir texts que servixquen als historiadors com a fonts indirectes per a l'estudi d'esta societat en esta época (que és lo que identifica a la protohistòria per a les demés zones del món). No obstant, existix algun us d'eixa expressió, que ha d'entendre's simplement com "primera història" o "començ de l'història", expressions molt més utilisades en la bibliografia (per eixemple, en la clàssica obra de divulgació de Samuel Noah Kramer El història escomença en Sumer).

El calcolítico o Edat del Coure és un periodo de l'evolució cultural que correspon a l'inici de l'Edat dels Metals, i succeïx al neolític.

Mesopotamia és la zona sur-oriental del creixent fèrtil: l'espai entre els rius Tigris i Éufrates. L'abundant disponibilitat d'aigua, front a l'aridez dels espais circumdants, va permetre l'instalació de pobladors, que es varen vore estimulats l'abandó del nomadisme per les seues favorables característiques per a l'assentament, especialment a partir de l'aplicació de tecnologies de regadiu (una de les principals innovacions del periodo). El Éufrates, igualment o més caudaloso que el Tigris, permetia la navegació (una atra de les grans innovacions), especialment en la zona sur de Mesopotamia, denominada Sumer.

A partir del 6000 a. C. es produïx la transició al periodo calcolítico, que comença en el nort. S'escomencen a fabricar els primers utensilis de coure relegant a l'indústria lítica. Apareix una nova alfarería més sofisticada (ceràmica a torne, en utilisació de la roda, una atra innovació fonamental). Apareixen cultius (blat, ordi, llegums...) que suponen una extensió de l'agricultura, ademés s'escomencen a criar animals domèstics: corders, cabres, bóvidos i porcs.

La cultura més representativa és la del Tell Halaf que s'estén àmpliament pel nort de Síria fins al Mediterràneu i cap al sur per les conques del Tigris i del Éufrates. Esta cultura tenia forns molt desenrollats, comerciaven en poblats d'Anatolia i del golf Pèrsic, tenien un gran alvanç de l'indústria metalúrgica escomençant pel plom i un primer desenroll de l'urbanisme.

La carència de fusta, pedra i metal feya més difícil la sedentarizaació pero els pobles mesopotámicos conseguien accedir a elles gràcies al comerç. El desenroll d'este comerç du com a conseqüència un important desenroll de la societat mesopotámica, lo que dona lloc a la necessitat d'organisació a través d'estructures que cada volta són més complexes.

Calcolítico tardà

En el calcolítico tardà es varen donar quatre fases: Eridú (5300-4400 a. C.); l'Obeid (4800-3700 a. C.), Uruk (3700-3100 a. C.) i Jemdet-Nasr (3200-2900 a. C.).

Eridú

En la primera fase s'escomencen a construir els primers temples i grans edificis vinculats a les primeres institucions, encara molt rudimentaris i es fa un chicotet alvanç en l'alfarería.

El Obeid

En periodo del Obeid es realisa una expansió en tota Mesopotamia i Oriente pròxim. Es realisen alvanços tècnics que evolucionen el desenroll de Mesopotamia (azada, regadiu, etc). Els temples són centres d'almagasenament de productes, els quals dirigixen la vida econòmica i política d'estes comunitats.

Uruk

En la d'Uruk es dona un gran impuls a la tecnologia, que origina un fort creiximent demogràfic, s'introduïx el llaurat que substituïx a l'azada. Els llogarets es convertixen en ciutats i escomencen haver edificis monumentals (temples sobre terrats i piràmides escalonades). Apareix la glíptica. Comença el desenroll de l'escritura (3100 a. C.) que s'utilisa, en un començ, per a fins burocràtics i comercials.

Jemdet-Nasr

En el periodo de Jemdet-Nasr descolla una arquitectura religiosa (zigurats), se sofistica la glíptica, sorgixen escultures de gran valor artístic i creen magnífics gots per a ofrenes. Este periodo ademés es considera el pas intermig entre la protohistòria i les història antiga. Apareix també en documents escrits, el títul de "en" que és un cap temporal, que sembla tindre funcions polítiques i al mateix temps té caràcter religiós. Apareix un consell de vells i una assamblea de guerrers. Sorgix el palau (residència de el "en"). Es consoliden els excedents de producció, que du com a conseqüència el sorgiment de gremis d'artesans.

Vore també

• Història de Mesopotamia