Calcófilo

En geoquímica, es denomina calcófilo a un element químic que es troba freqüentment en associació en el sofre, per una major afinitat per este element que pel oxigen, d'ahí el nom de calcófilo (no obstant, el terme significa lliteralment: "que té afinitat pel coure" per una mala interpretació de Victor Goldschmidt quan va falcar la denominació, que ell pensava que significava precisament "que té afinitat pel sofre").[1]
Esta afinitat pel sofre està en l'orige del seu abundància natural, més baixa en la corfa terrestre que en el sistema solar, degut a que els sulfurs solen ser més densos que els silicats. No obstant, esta escassea és menor que la dels elements siderófilos, alguns dels quals estan casi absents de la superfície de la Terra. Els calcófilos més rars són el seleni i especialment el telur, l'abundància del qual en la corfa és de l'orde de la del platí, un escàs element siderófilo.
En térmens generals, els anfígenos (grup 16) són notablement més rars en tota la massa de la Terra que en el sistema solar, perque formen hidrurs volàtils que no es varen precipitar durant la formació de la Terra.
El zinc i el gali també tenen caràcter litófilo per la seua relativa afinitat pel oxigen, en el que formen vínculs prou forts; per lo tant, el gali a sovint s'associa en l'alumini en la bauxita, que també és la seua font principal.
Els calcófilos són objecte d'un comerç sostingut perque, a diferència dels litófilos, requerixen processos que consumixen molta energia per a ser extrets dels seus minerals. Per mig de l'us de carbó, els elements calcófilos poden extraure's per reducció de minerals en concentracions relativament elevades, generats per processos geoquímicos que poden concentrar-los més de cent mil voltes en comparació a la seua abundància promig en la corfa terrestre. Est és particularment el cas en la replanell tibetà o del altiplano de Bolívia, a on roques particularment riques en calcófilos han aflorat a la superfície pels moviments verticals provocats per la colisió de plaques continentals.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Goldschmidt's Classification of the Elements». Archivat des d'el original, el 4 de febrer de 2009. Consultat el 10 d'abril de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calcófilo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.