Cèlula de Leydig
Les cèlules de Leydig o cèlules intersticiales del testícul[1] són les cèlules secretoras endócrinas encarregades de secretar prop del 90 % del hormona masculina (testosterona), estan localisades en el compartiment intersticial entre els túbuls seminíferos del testícul.
Estructura
editar
Les cèlules de Leydig estan ubicades en l'espai entre els túbuls seminíferos cridat compartiment intersticial, es troben rodejades pel teixit conjuntiu laxo, en microvasculatura. Per la seua funció endócrina, corresponen al parènquima ya que secrecretan el hormona masculina testosterona.[2]
Microaquitectura
editar
En el microscopi òptic, les cèlules intersticiales secretoras de Leydig, tenen forma redonejada o poligonal en un diàmetro de 15-20 micrómetros (μm).
El núcleu celular és centralisat i presenta la cromatina perifèrica prima, contra la membrana nuclear (heterocromatina). El nucléolo és gran i central.
En la tinción clàssica d'H&I, la citoplasma es visualisa rosat (eosinofílico). També és ric en inclusions lipídicas que es veuen blanques.
En el seu interior s'estagen els cristals de Reinke cossos de contingut proteic.
Es veuen agrupamientos d'estes cèlules secretoras dins del intersticio intertubular, en estreta rodalia dels capilars sanguíneus.
Ultraestructura
editar
En el microscopi electrònic les cèlules de Leydig mostren les característiques típiques de les cèlules secretoras d'esteroides.
El núcleu és d'aspecte clar, per la cromatina descondensada (eucromatina) que és la forma activa, poc compactar en una gran concentració de gens en transcripció genètica. El nucléolo és gran i notori en zones de nucleolonema separats per àrees clares.
La citoplasma mostra numeroses mitocondrias grans en crestes tubulars. El retícul endoplasmático pla és abundant, en forma de ret de túbuls interconectados. Són numeroses les vesícules de lípits.[3]
Funció
editarLes cèlules de Leydig (LC) sintetisen, almagasenen i secretan el hormona testosterona, que és l'hormona sexual més important en el mascle mamífer.[4]
Les LC mostren diferents poblacions, des de l'etapa fetal (organogénesis) fins a l'edat adulta, les quals són identificables per les seues marcadors moleculars característics.
En l'embrió apareixen les LC fetals (FLC) o primera generació de LC. Les FLC en humans comencen a aparéixer en el mesénquima, dels testículs prenatals en desenroll, en la semanes 7-8 de la gestació. Les FLC regulen la masculinizaació dels genitals masculins i també regulen les funcions neuroendócrinos.[5]
En humans i primats es desenrolla una segona generació de LC, durant l'activació transitòria del eix hipotàlem-hipofisario-testicular en els primers 6 mesos despuix del naiximent. Les LC neonatals són importants per a la programació perinatal específica de gènero, en condicionar varis tipos de cèlules en els òrguens que seran depenents dels andrógenos, inclós el cervell.[6]
El desenroll de les LC adultes (ALC en anglés) en la pubertat, és la tercera generació i és necessària per a l'inici i manteniment de l'espermatogénesis, i per a establir els caràcters sexuals secundaris masculins.
La ALC s'origina a partir d'una cèlula mare indiferenciada, cridada cèlula mare de Leydig (Stem Leydig Cell, SLC en anglés).
Referències
editar- ↑ OMS,OPS (ed.): «Cèlules Intersticiales del Testícul». Descriptores en Ciències de la Salut, Biblioteca Virtual en Salut.
- ↑ Gao Y.(2019).«Melatonin receptor depletion suppressed hCG-induced testosterone expressió in mouse Leydig cells».Cellular & Molecular Biology Letters.24(21)Consultat el 26 de febrer de 2022.
- ↑ Redins C.A.(2002).«The effects of treatment with melatonin on the ultrastructure of mouse leydig cells: a quantitative study».Brazilian journal of biology = Revista brasleira de biologia.62(3)
- 517-523.doi:10.1590/S1519-69842002000300017.Consultat el 26 de febrer de 2022.
- 517-523.doi:10.1590/S1519-69842002000300017.Consultat el 26 de febrer de 2022.
- ↑ Mesiano S. (2022). «54: Sistema Reproductor Masculí», Walter F. Boron (ed.). Boron i Boulpaep. Manual de fisiologia mèdica, Elsevier Health Sciences, pp. 577-581.
- ↑ Svechnikov K.«Endocrine Disruptors and Leydig Cell Function».BioMed Research International.Hindawi.2010Consultat el 27 de febrer de 2022.
- ↑ Ye L.(2017).«Insights into the Development of the Adult Leydig Cell Lineage from Stem Leydig Cells».Front. Physiol..Frontiers (editorial).8Consultat el 27 de febrer de 2022.
- ↑ Chen P.(2020).«Stem Leydig Cells in the Adult Testis: Characterization, Regulation and Potential Applications».Endocr Rev..41(1)
- 22-32.doi:10.1210/endrev/bnz013.Consultat el 27 de febrer de 2022.
- 22-32.doi:10.1210/endrev/bnz013.Consultat el 27 de febrer de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Célula de Leydig» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.