Nucleolonema
El nucleolonema (del grec nema: bri, filament) és part de l'estructura fibrilar interna del nucleol, descrita a mitan de el XX. És distinguible en núcleus de cèlules animals i ha segut freqüentment descrit com un element morfològic ben fonamentat, especialment en els nucléolos de plantes.[1]
Història
[editar | editar còdic]El nucleolonema va ser descrit per primera volta en 1951, per l'investigador Clemente Estable en l'artícul Una nova estructura celular: el nucleolonema, representa l'estructura fibrilar del nucléolo.[2]
Esta troballa va ser el punt de partida dels treballs moderns sobre l'estructura del nucléolo.
Esta estructura subcelular és conspicua i havia segut observada per Estable des de 1930.
Estes senyes varen ser corroborades, per atres autors en Amèrica i Europa durant la mateixa década[3] [4] [5]
En l'utilisació del microscopi electrònic, la troballa va ser confirmada per Bernhard en 1952.
Com a reconeiximent a l'important paper del científic uruguayà, es va realisar en Montevideo, el Simpòsium Internacional: “The Nucleolus, Its Structure and Function”, en 1965.[6]
Característiques
[editar | editar còdic]El nucleolonema va ser observat al microscopi òptic, en cèlules en tinción histológica.
Els investigadors uruguayans, varen estudiar cèlules nervioses en tinción argéntica i varen descriure en el seu nucleol una estructura filamentosa, enrollada sobre sí mateixa i aparentment contínua, "nucleolonema", immersa en una substància poc densa cridada "pars amorfa".[7]
En l'aparició de tècniques més específiques es varen descriure tres estructures en el nucléolo: Centre Fibrilar(FC), Component Fibrilar Dens(DCF) o pars fibrosa, i Component Granular(GC).[8] Els FC són àrees clares, parcial o enterament amagades en la regió d'alt contrast de el DFC. Els FC i els DFC estan embebidos en el Component Granular (GC), format per grànuls de 15–20 nm de diàmetro.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2014).«Functional ultrastructure of the plant nucleolus».Protoplasma .Springer.vol. 251(núm. 6)
- 1285-1306.
- ↑ (1951).«Una nova estructura celular: el nucleolonema».Inst.Invest.Cent.Biol..1
- ↑ (1952).«L'ultra-structure du nucleole de quelques cellules animals, revelee parell li microscope electronique».Experientia.8
- 58.
- ↑ (1956).donar_alcune_specie_vaig donar_Molluschi/amp «Comportamento del nucleolonema nel cors dell'accrescimento ovocitario vaig donar alcune specie vaig donar Molluschi».Bolletino vaig donar zoologia.23(2)
- 225-236..
- ↑ (1973).«Alteraçõés nucleolares em algumas neuroviroses humanes».Memòries Inst. Oswaldo Cruz.71(3)
- 263-264.
- ↑ Estable, , Clemente (1966). Morphology, structure and dynamics of the nucleolonema. (en anglés), Natn. Cancer Inst. Monogr. 23,, pp. 91-105.
- ↑ (1955) The behavior of the nucleolonema during mitosis (en anglés), Groninger, Noordhoff Ltd., p. 170.
- ↑ (2008).«Nucleolus: the fascinating nuclear body».Histochem Cell Biol..129(1)
- 13-31.
Bibliografia
[editar | editar còdic]De Robertis, E.; Nowinsky, W.; Saez, F.; General Cytologie; Cap VII; pags. 181-183; Second ed; 1957; Saunders Co.
Hori, Samuel: Some Cytochemical Observations on the Nucleolus of Mouse Fibroblast Treated with Dilute Culture Medium 1) Journal of the Faculty of Science, Hokkaido University, Séries ⅤⅠ. Zoology, 13(1-4): 224-228 1957-08
O'Donnell, Elsa: Deoxyribonucleic Acid Structures in the Nucleolus Nature 191, 1325-1326 (23 September 1961); doi:10.1038/1911325a0
Lundkvist, Orjan.(1978) Ultrastructural Studies of the Endometrial Stromal Cells in Rats During Estradiol-Induced Implantation After an Experimental Delay. Biology of reproduction 18, 306-3 16 (1978) 306
Roger Deltour, Patrick Motte(1990) The nucleolonema of plant and animal cells: a comparison. Biology of the Cell. Volume 68, Issues 1–3, 1990, Pages 5–11
Mirre, C. and Stahl, A. (1981): Ultrastructural organization, sites of transcription and distribution of fibrillar centres in the nucleolus of the mouse oocyte. J. Cell Set. 48, 105-126 (1981)
Sotelo J.R, Trujillo O: On the presence and character of the nucleolus in the spermatid and fecundant spermatozoons of heteropachyloidellus robustus roew.Cell and tissue research, Volume 39, Number 5 (1954), 470-478, DOI: 10.1007/BF00334798
Sato S, Yano H, Makimoto I, Kaneta T, Sato Y.(2005) Nucleolonema as a fonamental substructure of the nucleolus. Journal of plant research [2005 Apr;118(2):71-81]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nucleolonema» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.