Borat de trimetilo
El borat de trimetilo és un compost organoborónico de fòrmula B(OCH3)3. És un líquit incoloro que ardix en una flama verda.[1] És un intermediari en la preparació del borohidruro sòdic i un reactiu popular en química orgànica. És un àcit de Lewis dèbil (AN = 23, método de Gutmann-Beckett).[2]
Els éster de borat es preparen calfant àcit bórico o òxits de bor relacionats en alcohols en condicions en les que s'elimina l'aigua.[3]
Aplicacions
[editar | editar còdic]El borat de trimetilo és el principal precursor del borohidruro de sodi per la seua reacció en el hidrur de sodi:
4 NaH + B(OCH3)3 → NaBH4 + 3 NaOCH3
És un antioxidant gaseós en la soldadura forta i el fluix de soldadura. Per lo demés, el trimetil borat no té aplicacions comercials anunciades. S'ha estudiat el seu us com retardante del fòc i com a aditiu en alguns polímero.[3]
A pesar de no ser usat de forma comercial, té usos en laboratori relativament comuns, com lo podria ser:
Ademés, este compost actua com a solvent especialisat para ceres, resines i olis, aixina com agent deshidratante i fungicida en aplicacions específiques, incloent el tractament de frutes. També s'utilisa en processos metalúrgics com fundente en soldadura i brasado, a on funciona com a agent antioxidant que prevé l'oxidació de superfícies metàliques a altes temperatures.[4]
En l'àmbit de materials i polímero, el borat de trimetilo ha segut estudiat com a aditiu retardante de flama i com a precursor en la síntesis de materials alvançats que contenen bor, com nitrur i carbur de bor. Aixina mateix, s'ha investigat el seu us en processos de deposición química en fase de vapor (CVD) per a la fabricació de capes primes dopades en bor en dispositius electrònics i semiconductors.[5]
Finalment, en investigació recent, el borat de trimetilo ha segut explorat com a aditiu en electrolitos en bateries de ions de liti, a on millora l'estabilitat cíclica i el rendiment electroquímic, lo que demostra el seu potencial en tecnologies energètiques emergents.[6]
Síntesis orgànica
[editar | editar còdic]És un reactiu útil en síntesis orgànica, com a precursor dels àcits borónicos, que s'utilisen en els acoplament de Suzuki. Estos àcit borónicos es preparen per mig de la reacció del trimetil borat en reactius de Grignard seguida de hidrólisis:[7][8]
ArMgBr + B(OCH3)3 → MgBrOCH3 + ArB(OCH3)2
ArB(OCH3)2 + 2 H2O → ArB(OH)2 + 2 HOCH3
Síntesis
[editar | editar còdic]Un atre método és la reacció entre àcit bórico (H₃BO₃) i metanol (CH₃OH) en presència d'un catalisador àcit, com àcit sulfúric. Esta reacció és una esterificació que produïx borat de trimetilo i aigua.
H₃BO₃ + 3 CH₃OH → B(OCH₃)₃ + 3 H₂O
Per a favorir la formació del producte, l'aigua generada s'elimina durant el procés per mig de destilació, desplaçant l'equilibri cap a la formació de l'éster.[9]
Un últim método de síntesis, encara que molt poc usat pels composts tòxics usats i lliberats durant la reacció. L'equació de la reacció és la següent:[5]
BCl3 + 3CH3OH → B(OCH3)3 + 3HCl
No és pràctic per la toxicitat del tricloruro de boro i àcit clorhídric, abdós gaseosos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry.Wiley-VCH Verlag GmbH & Co. KGaA.Consultat el 2023-08-07.
- ↑ M.A. Beckett, G.C. Strickland, J.R. Holland, and K.S. Varma, "A convenient NMR method for the measurement of Lewis acidity at boron centres: correlation of reaction rates of Lewis acid initiated epoxide polymerizations with Lewis acidity", Polymer, 1996, 37, 4629–4631. doi: 10.1016/0032-3861(96)00323-0
- ↑ 3,0 3,1 «Organic Syntheses Procedure» (en en). www.orgsyn.org. Consultat el 2023-08-07.
- ↑ National Center for Biotechnology Information, PubChem.Consultat el 31 de març del 2026.
- ↑ 5,0 5,1 Polímero de derivats del Borazol.Consultat el 31 de març del 2026.
- ↑ «Trimethyl borate in lithium-ion batteries».
- ↑ Plantilla:OrgSynth
- ↑ Plantilla:OrgSynth
- ↑ «Trimethyl borate» (en en). pubchem.ncbi.nlm.nih.gov. Consultat el 2026-03-18.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Borato de trimetilo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.