Boqueres

Boqueres és una extensa partida rural al nort del terme municipal de Sant Vicente del Raspeig (Alacant), confrontant en els municipis de Tibi, Xixona, Muchamel i Alacant. Ocupa aproximadament 12 km², en altitut màxima de 695 m en el Alt de l’Escobella.

Geografia

La topografia està dominada per la serra de Penyes Roges, conformada per materials calizos del Cretácico:

• Alt de l’Escobella (695 m)
• Penyes Roges (552 m)
• Altet de la Planxeta (506 m)
• Lloma Alta (323 m)

Clima, flora i fauna

Boqueres presenta clima mediterràneu continentalizado, en hiverns suaus (med. 6 °C) i estius calorosos (med. 28 °C). Les precipitacions ronden els 350 mm anuals, concentrades en autumne i primavera.

La vegetació natural inclou xara de coscoja, lentisco i romer, aixina com pinada mediterrànea dispers. Entre la fauna destaquen la jineta, el rabosot, el conill selvat i aus rapaces com el buitre leonado i el àguila calçada.

Història

Les primeres referències documentals de Boqueres daten del XIX, quan la família Ghiglione va adquirir grans extensions i va promoure la construcció de caserones nobles, com la Casa de Mentirola i la Finca del Sabinar. Entre 1891 i 1894 es varen registrar les concessions mineres “El Sabinar”, “Ampliació al Sabinar” i “Sabinar Segon” per a extraure ocre groc, que s'exportava a Anglaterra per a pigmentació.

Durant la Guerra Civil (1936–1939), Boqueres va servir de refugi a la població evacuada de la ciutat d'Alacant; es conserven trincheres i abrics excavats en la roca. En la posguerra es va mantindre com a zona agrícola fins als anys 1960, quan varen començar a sorgir les primeres cases d'estiueig.

Urbanisacions

A partir dels anys 1970 es varen ser consolidant varis núcleus residencials:

• Villamontes: fundat en 1972, en més de 200 vivendes unifamiliars. Conta en ret d'aigua potable, pista de fútbol sala en herba, parcs i allumenat, encara que no conta en servicis escolars i supermercats.
• Colónia Pou Sant Antonio: creada en 1985 al voltant d'un pou històric, reunix unes 200 parceles.
• El Sabinar (o Valle del Sabinar): urbanisació de 120 chalets inaugurada en 1990, entorn als aljups de l'antic mas.
• Penyes Rojas (Penyes Roges): 80 vivendes edificat en les faldes de la serra, en vistes panoràmiques.
• Els Escoles – Lo Ramos: conjunt de 40 cases, promogut en 2005 per l'Ajuntament per a docents desplaçats.
• Rambutxar: chicoteta urbanisació dispers junt al Moralet i al barranc de les Boqueras, format per 25 vivendes rústiques.

Totes estes urbanisacions depenen administrativamente del Ajuntament de Sant Vicente del Raspeig i no disponen de servicis propis, llevat conexions vials i suministrament elèctric.

Patrimoni històric

Arquitectura rural

• Casa de Lo Brotons (XIX): caserón de mampostería de pedra calcàrea local, en planta rectangular i dos altures; les finestres presenten sòlits llindars de pedra i la coberta conserva canalones de ceràmica i “ninots” de raïls metàlics en els ràfols, formava part de l'antic latifundi Brotons i figura en el Catàlec de Bens i Espais Protegits de Sant Vicente del Raspeig com a element d'interés etnològic-migambiental. Actualment en ruïnes.

• Casa del Soldat: mas de planta quadrada en alçat de sillería i teulada a dos aigües, se situava junt a l'actual Club Hípico Villamontes. La casa va ser derrocada en els 90.
• Finca del Sabinar: mas fortificada del XIX ubicada en la vall del Sabinar, en torre de vigilància de dos plantes, murs de tapial reforçats en sillería i dos aljups semicilíndricos baix el celler; conte ademés en una chicoteta capella dedicada a Sant Antonio en l'ala oest. Propietat de la família Ghiglione, va anar el centre de l'explotació minera d'ocre «El Sabinar» (concessió de 1891), i en la década de 1960 va aplegar a ser una de les finques agrícoles i ganaderes més pròsperes de la província: cultivava armelers, cítrics, horts i vinyes, i la seua cabanya va albergar fins a 400 ovelles i més de 6 000 gallines cap a 1969. Hi ha un rumor de que es va usar com manicomio, pero tot queda en un rumor sense base històrica.

• Casa de Mentirola (Finca L'Africana): vivenda rural eclèctica construïda en 1880–1890 i adquirida per Federico Ghiglione en 1898. Destaca el seu torreón arrematat en barbacana, finestres en alfiz d'inspiració morisca i aljups subterràneus vinculats al sistema de boqueras tradicional.

• Finca Penyes Rojas (1892): casa de llabor de dos plantes en murs de tapial i sillería en cantons, articulada al voltant d'un pati central porticado. El seu nom prové del color rojós de les areniscas de la serra contigua. Va ser adquirida per Ghiglione i posteriorment hipotecada en 1907; hui pertany al patrimoni municipal i apareix en rutes senderistes com a punt de pas.
• Promoció "Vila Montes" / "Serreta de Ramos": En l'any 1977 es va portar a terme una promoció urbanística de 99 vivendes tipo "bungalow", incloses en el pla parcial conegut com "Vila Montes" o "Serreta de Ramos", situat en la Llometa Redona, en l'actual urbanisació Villamontes. El proyecte va ser promogut per l'empresa "Construccions Kersten Van Dijk". Esta promoció de pisos es va desenrollar en un entorn rural, alluntat del caixco urbà, lo que va dificultar la seua acceptació en el mercat immobiliari de l'época. La falta de servicis bàsics o infraestructures varen influir negativament en la comercialisació de les vivendes, i la promoció va ser considerada un fracàs comercial. En el pas dels anys, varis dels blocs varen quedar abandonats i, finalment, varen ser demolits en l'any 2000. Este proyecte s'emmarca en una etapa d'intensa activitat constructiva en el municipi durant els anys 70, coincidint en un periodo de creiximent demogràfic, econòmic i industrial. Les noves promocions de vivenda responien tant a l'aument natural de la població com a l'immigració, i estaven destinades a residents que treballaven en Sant Vicente del Raspeig i en la ciutat d'Alacant.

Patrimoni hidràulic

Boqueres conserva ret de **boqueras (galeries subterrànees de captació) i séquies de pedra, utilisades per a rec d'hortes i abastiment dels caserius.

Mineria i pedreres

Mines d'ocre

En les ales del Barranc dels Cocons varen existir les mines d'ocre groc «El Sabinar» i «Sabinar Segon». L'extracció es realisava manualment, en perforació i voladures controlades; el mineral es transportava en vagonetes fins a la vall. Es calcula una producció acumulada de 8 000 t d'ocre entre 1892 i 1905.

Pedreres d'àrits en la Lloma Alta

• Pedrera Casablanca: explotació de grava i vores rodades, activa fins a 1980.
• Pedrera del Cabra: pedrera de calcàrees i margas, reconeguda per la presència de cristals de calcita i fluorita en les seues fractures activa fins a 2018.

Els camins d'accés i els restants de maquinària (vies, gronses) s'han rehabilitat com a ruta senderista.

Persona destacada

Federico Ghiglione Brotons (1843–1906)

Naixcut en Sant Vicente del Raspeig, va anar el principal impulsor de l'industrialisació primerenca de Boqueres. En 1897 va constituir la societat «Federico Ghiglione i Germans» per a gestionar les seues propietats agrícoles i industrials. En 1900 va assumir la direcció de la Societat Minera La Oriolana (ferro) i va mantindre fins a la seua mort l'explotació de l'ocre en El Sabinar. Va fallir el 4 de juliol de 1906 en la seua residència de la finca del Sabinar, deixant un llegat de masos i bocaminas que configuren el patrimoni històric local.