Boehmita
La boehmita, escrit a voltes com böhmita o bohmita, és una de les formes minerals de l'oxihidróxido d'alumini AlO(OH). Dins de la classificació de Strunz està inclosa en el grup 04 (òxits i hidròxits) i és el component principal de la bauxita.
Va ser descrita per primera volta per J. de Lapparent en 1927 per la seua aparició en les bauxita de Mas Rouge (Els Baux-de-Provence, França), rebent el seu nom[1] en honor del químic bohemio-alemà Johann Böhm (1895–1952), qui va portar a terme estudis de rajos X d'hidròxit d'alumini en 1925[2] (i no pel geòlec alemà Johannes Böhm (1857–1938) com senyalen algunes fonts).[3][4]
Propietats
La boehmita és un mineral translúcido de color blanc, pardo grisáceo, groguenc o rojós si conté impurees, incoloro en làmines fines. La seua lluentor és vítreo, perlado. Té durea 3,5 en l'escala de Mohs i densitat entre 3,02 i 3,05 g/cm³. És llaugerament soluble en àcit sulfúric concentrat.[5]
Cristaliza en el sistema ortorrómbico, classe dipiramidal. El seu contingut en alumini (expressat com A el2O3) és entorn al 82%, sent el silici i el ferro les principals impurees.[6] És dimorfo en el diásporo i isoestructural en la lepidocrocita,[4] en la qual el Fe3+ ocupa el lloc de l'A el.
Morfologia i formació
La boehmita solament ocasionalment presenta morfologia tabular, en forma de cristals prismàtics de fins a 2 mm de llongitut. Més freqüentment té una textura extremadament fina, en agregats pisolíticos o disseminats.
Este mineral es forma per meteorisació de filosilicatos en climes tropicals, sent un dels constituents més importants de bauxita i laterites. En atres llocs apareix com a producte de la descomposició hidrotermal a baixes temperatures, normalment en roques del tipo pegmatites nefelínicas, sienites i basalts oceànics. En bauxita, normalment està associada a caolinita, diásporo i gibbsita. En pegmatites nefelinas apareix associada a gibbsita, diàspora, natrolita i analcima.[6]
Referències
- ↑ (1973).«Natural boehmite single crystals from Ceylon».Contributions to Mineralogy and Petrology.39(2): 171.doi:10.1007/BF00375738.
- ↑ Böhm, J.(1925).«Über Aluminium- und Eisenhydroxyde. I».Zeitschrift für anorganische und allgemeine Chemie.149: 203.doi:10.1002/zaac.19251490114.
- ↑ «Boehmite». Mineral data (Webmineral). Consultat el 10 de juliol de 2010.
- ↑ 4,0 4,1 «Böhmite». Mindat.org. Consultat el 10 de juliol de 2010.
- ↑ Böhmite (Mineralienatlas)
- ↑ 6,0 6,1 Böhmite (Handbook of Mineralogy)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Boehmita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.