Diásporo
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Diásporo o diàspora és el nom que rep una de les formes mineralés del oxihidróxido d'alumini AlO(OH). Va ser descrit per primera volta en 1801 per la seua presència en Mramorskii Zavod (óblast de Sverdlovsk, Rússia). El seu nom, falcat per Abbé Rene Just Haüy en 1801, prové del grec διασπείρω, 'dispersar', en alusió a la decrepitación habitual en posar-ho baix la flama del soplete.[1][2]
Es coneix comercialment com zultanita o sultanita a una varietat d'este mineral de calitat gema procedent de Turquia.[3] Aixina mateix, el diásporo de cromo és una varietat d'este mineral ric en Cr3+ de tonalitat violeta.[1]
Propietats
[editar | editar còdic]
El diásporo és un mineral incoloro, grisáceo-blanc, groguenc, en ocasions violeta, que varia de translúcido a transparent. Es distinguix fàcilment d'atres minerals pel seu clavill perfecte i el seu llustre anacarado, com la mica, talc o algeps, ademés de tindre una durea de 6,5 a 7 en l'escala de Mohs. És molt fràgil, sent el seu densitat 3,2 - 3,5 g/cm³.[1] Quan es calfa es comporta violentament, trencant-se cap a dalt en escamas nacaradas blanques.
Cristaliza en el sistema ortorrómbico, classe dipiramidal (2/m 2/m 2/m).[4] El seu contingut d'alumini és de casi el 50%,[5] sent les impurees més comunes ferro, manganeso, cromo i silici.[1] És el membre principal del grup mineralógico que du el seu nom[6] i és dimorfo de la boehmita.[1] Junt a la gibbsita i a la citada boehmita és un component fonamental de la bauxita, la principal mena d'alumini utilisada per l'indústria.[7]
Morfologia i formació
[editar | editar còdic]Es troba a voltes com a cristals aplanados en {010}, elongados a lo llarc de [001], que apleguen a alcançar 40 cm; no obstant, generalment apareix formant masses laminares o escamosas. Per una atra part, existixen maclas en {021} en forma de cor i agregats pseudohexagonales.
Habitualment és el producte final de diagénesis en depòsits de bauxita formats per la meteorización de roques d'aluminosilicatos. També pot procedir de l'alteració hidrotermal de minerals alumínicos, aixina com estar present en algunes pegmatitas alcalinas. Sol trobar-se associat a corindón, magnetita, margarita, espinela, clorita, gibbsita, boehmita, sillimanita, lepidocrocita i hematita.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Diaspore (Mindat.org)
- ↑ 2,0 2,1 Diaspore (Handbook of Mineralogy)
- ↑ (2010).45(2)
- 201-205.doi:10.1007/s00126-009-0262-2.Consultat el 14 de juny de 2016.
- ↑ Diaspore mineral data (Webmineral)
- ↑ Diaspore (Mineralienatlas)
- ↑ Diaspore group (Mindat.org)
- ↑ Bauxite, Encyclopedia Britannica Academic Edition (en anglés). Consultat el 10 de giner de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diásporo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.