Bis(trimetilsilil)amida de liti
La bis(trimetilsilil)amida de liti és un compost organosilícico litiado en la fòrmula Plantilla:Fquim2 . S'abrevia comunament com LiHMDS o Li(HMDS) (una referència a la seua àcit conjugat HMDS) i s'utilisa principalment com una base no nucleofílica forta i com lligant. Com a molts reactius de liti, té tendència a agregar-se i formarà un trímer cíclico en absència d'espècies coordinadores.
Preparació
[editar | editar còdic]La LiHMDS està disponible comercialment, pero també es pot preparar per mig de la desprotonación de bis(trimetilsilil)amina en n -butillitio.[1] Esta reacció es pot realisar in situ.
Una volta format, el compost pot purificar-se per mig de sublimació o destilació.
Reaccions i aplicacions
[editar | editar còdic]Com a base
[editar | editar còdic]La LiHMDS s'utilisa a sovint en química orgànica com una base no nucleófila forta.[2] El seu àcit conjugat té un pKa de 26,[3] lo que ho fa menys bàsic que atres bases de liti, com LDA (pKa de l'àcit conjugat 36). Està relativament més impedit estéricamente i, per lo tant, és menys nucleofílico que atres bases de liti. Es pot utilisar per a formar diversos composts de organolitio, inclosos acetiluros[2] o enolatos de liti.
a on Em=Plantilla:Fquim2. Com a tal, s'utilisa en una varietat de reaccions d'acoplament, particularment reaccions de formació d'enllaços carbono-carbono com la alquilación de Fráter-Seebach i les condensació de Claisen mixtes.
Una síntesis alternativa de tetranitruro de tetraazufre implica l'us dePlantilla:Fquim2 com a precursor en enllaços S – N preformados. El S(N(Si(CH3)3)2)2 es prepara per mig de la reacció de bis(trimetilsilil)amida de liti i dicloruro de sofre (Plantilla:Fquim2).
El Plantilla:Fquim2 reacciona en la combinació de SCl2 i clorur de sulfurilo (SO2Cl2) per a formar S4N4, clorur de trimetilsililo, i diòxit de sofre:[4]
Com lligant
[editar | editar còdic]La Li(HMDS) pot reaccionar en una àmplia gama d'halurs metàlics, per mig d'una reacció de metátesis de sal, per a donar bis(trimetilsilil)amidas metàliques.
a on X = Cl, Br, I i a voltes F
Els complexos de bis(trimetilsilil)amida de metal són lipofílicos pel lligant i, per lo tant, són solubles en una varietat de solvents orgànics no polars, açò a sovint els fa més reactius que els halurs metàlics corresponents, que poden ser difícils de solubilizar. El volum estérico dels ligandos fa que els seus complexos siguen discrets i monoméricos, lo que aumenta encara més la seua reactivitat. En tindre una base incorporada, estos composts reaccionen convenientment en precursors de ligandos próticos per a donar atres complexos metàlics i, per lo tant, són precursors importants de composts de coordinació més complexos.[5]
Usos de caseta
[editar | editar còdic]La LiHMDS és volàtil i s'ha discutit el seu us per a la deposición de capes atòmiques de composts de liti.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Amonoo-Neizer; Shaw, {{{nom2}}}; Skovlin, {{{nom3}}}; Smith, {{{nom4}}} (1966). «Lithium Bis(trimethylsilyl)amide and Tris(trimethylsilyl)amine», Inorganic Syntheses, pp. 19–22. doi:10.1002/9780470132395.ch6. ISBN 978-0-470-13239-5.
- ↑ 2,0 2,1 Chemical Reviews.106(7)
- 2596–2616.doi:10.1021/cr040694k.
- ↑ The Journal of Organic Chemistry.50(17)
- 3232–3234.doi:10.1021/jo00217a050.
- ↑ Maaninen, A.; Shvari, {{{nom2}}}; Laitinen, {{{nom3}}}; Chivers, {{{nom4}}} (2002). «Compounds of General Interest», Coucouvanis (ed.). Inorganic Syntheses, New York: John Wiley & Sons, Inc., pp. 196–199. doi:10.1002/0471224502.ch4. ISBN 9780471208259.
- ↑ Michael Lappert, Andrey Protchenko, Philip Power, Alexandra Seeber (2009). Metal Amide Chemistry, Weinheim: Wiley-VCH. doi:10.1002/9780470740385. ISBN 978-0-470-72184-1.
- ↑ (2012).Journal of the Electrochemical Society.159(3)
- A259–A263.doi:10.1149/2.052203jes.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bis(trimetilsilil)amida de litio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.