Biotecnología vegetal

Bayas in vitro. Institut Vavilov de Plantes Industrials (VIR). Departament de Biotecnología

Llavor sintètica de meristema somaticos de Nicotina tabacum.

La Biotecnología és el conjunt de tècniques que utilisen organismes vius o parts d'ells per a obtindre productes o modificar-los, per a millorar plantas o animalés, o per a desenrollar microorganismes en fins ben determinats, és dir, per a l'obtenció de bens i servicis. La biotecnología vegetal és l'específica de les plantes.

Segons el Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB) de 1992: és tota aplicació tecnològica que utilise sistemes biològics i organismes vius i els seus derivats per a la creació o modificació de productes o processos, per a usos específics.

La biotecnología comprén coneiximents de moltes àrees de la ciència com agricultura, bioquímica, biologia celular i molecular, inmunología, virología, indústria d'aliments, fisiologia vegetal, salut…

Pot ser que en certes regions d'un país es cultive un producte en específic. Les constants sequias, seguides per les plujas i tormentas elèctriques excessives, tendixen a arruïnar la productivitat de lo que s'està cultivant, per lo que els responsables de dit producte deuen trobar una solució per a no perdre la collita. S'acodix a aigües negres, fertilisants, pesticidas, i un sinfín de substàncies amoladores no solament per al sol, sino també per a l'organisme dels consumidors d'este producte. És ací a on entra l'ètica, ya que es deu crear una bona producció pero també deu erradicar-se tot tipo de substància que danye als consumidors. Pero ocorre que en tal de produir les cantitats necessàries, i no afectar els ingressos de l'indústria, s'ampren este tipo de químics que moltes voltes no complixen en els nivells de calitat esperats, i resulten econòmics per al responsable, qui, ademés, també busca no elevar molt les despeses.

Lo que fa la biotecnología és buscar algun tipo de fertilisant que siga apte tant per a les plantes com per als consumidors. Açò es conseguix en un complex treball d'investigació, ya que lo que utilisa un ingenier en biotecnología principalment són organismes: bactèrias, foncs, insectes, en fi, una diversa cantitat d'organismes o microorganismes són amprats durant l'investigació, fins que s'obté el producte desijat: un fertilisant eficient, que faça que les plantes resistixquen tant les fortes sequies com les abundants pluges, i que a la seua volta no danye la salut d'els qui les consumixen.

Biotecnología clàssica front a biotecnología moderna

Com la biotecnología comprén coneiximents de distintes àrees de la ciència, com a fisiologia vegetal, celular i molecular, inmunología, bioquímica… podem considerar tres etapes conceptuals, relacionades en els alvanços de coneiximents en estes ciències:

1. Biotecnología tradicional: és la que no té base científica. Es va posar en pràctica en Mesopotamia en el vi en el 5000-4000 ac; en la fabricació de la cervesa pels sumeris en el 6000 a.c, o la fabricació del pa en 4000-3000 a.c gràcies als egipcíacs.
2. Biotecnología clàssica: és la considerada dels sigles XIX- XX quan escomencen a entendre's els processos de la biotecnología tradicional. Implica, per eixemple, la regeneració de plantes a partir de parts d'elles mateixes.
3. Biotecnología moderna: des de 1970 a on es va conéixer la tecnologia del ADN recombinante, que consistix en una molècula de ADN artificial formada de manera delliberada in vitro per l'unió de seqüències de ADN i que prové de dos organismes d'espècies diferents que normalment no es troben junts.

Clàssica	Moderna
Es coneix des dels principis de la humanitat. Iniciada en el desenroll de l'agricultura (domesticació: transformació de les espècies selvades en cultivables, implica una selecció artificial). S'elegixen les mutacions beneficioses per a nosatres, no en ventages evolutives	S'inicia en l'aplicació de tècniques de el DNA recombinante.
Es creuen genomas complets de les espècies seleccionades. Es generaran individus en una característica d'interés concreta.	Es treballa en un o varis genés. Estos gens són transferits a varietats a les que volem afegir dit gen.
La generació de la variabilitat genètica es realisa a través del cruzamiento i selecció posterior. Este procés és difícil i engorroso; no és senzill que es transferixquen tots els gens que volem.	S'obtenen menys individus, per lo que el procés de selecció és molt més fàcil, i ademés l'adició de gens aumenta la variabilitat.
És òptima per al maneig de característiques que depenen de l'interacció entre molts gens (clonar 20 gens és complicat).	Oferix millores per a caràcters que depenen d'un o varis gens.

Estes etapes conceptuals de la biotecnología no són excloents, sino complementàries ya que en les investigacions actuals primer hi ha un procés de selecció per mig de la clàssica i una volta trobada una varietat interessant en la que treballar, s'aplica la biotecnología moderna.

Biotecnología clàssica vegetal

S'inicia en el desenroll de l'agricultura, domesticació d'espècies salvages per a obtindre espècies cultivables i comestibles. La finalitat principal de la biotecnología clàssica vegetal és la millora de distintes plantas per a obtindre varietats en característiques desijades.

Millora vegetal

Consistix en l'introducció conscient de diversitat genètica en les poblacions, normalment creuant progenitors en característiques notables. Per a això tenim uns requisits mínims que complir, com l'existència de variabilitat o la possibilitat de crear-la, capacitat de detectar dita variabilitat i coneiximents per a manipular-la.

Objectius

La millora vegetal perseguix aumentar el rendiment de la planta, millorar la seua calitat nutritiva i tecnològica, que es faça resistent a plagues i malaltiaés i a condicions difícils o no adequades del sol i clima.

Tècniques

Les tècniques que utilisa podem classificar-les en bàsiques o en métodos. Les bàsiques són:

• Selecció: qualsevol força capaç de modificar el número de descendents i la seua contribució gènica a la generació següent. Si la selecció és per part de la naturalea, ho cridem la selecció natural, mentres que si els sers humans intervenen d'alguna forma, selecció artificial.
• Cruzamiento artificial: consistix en el apareament forçat de dos organismes que de forma natural no ho farien. Solament és possible entre individus de la mateixa espècie o molt propenca.
• Mutació
• Mutació cromosòmica

Les plantes millorades són un èxit sobre el seu rendiment i productivitat, ya que per eixemple s'han aplegat a obtindre tomatas 50 voltes més pesats que els selvats ; presenten major variabilitat (existixen 500 varietats d'arròs, 3000 de café; s'han modificat el método de dispersió en cerealés i leguminosas de gra; també canvis en el sistema de polinisació, per eixemple en tomates, que han passat de ser alógamos a autógamos, és dir, de reproduir-se sexualment entre individus genèticament diferents a reproduir-se sexualment pero entre individus de distint sexe pero formats en un mateix individu. En estos alvanços les plantes s'han fet més resistents a plagues, malalties, ambients adversos i s'han adaptat a la mecanisació.

Este tipo de desenroll de la biotecnología nos ha aportat molts beneficis pero no obstant, carim d'unes millores bàsiques que farien que fora molt més productiu i nutritiu, més resistents encara al estrés biòtic i abiótico, que poguérem aprofitar millor la seua capacitat fisiològica i incrementàrem les parts de la pròpia planta que utilisem. Per a això requerim d'atres tècniques més modernes, la biotecnología moderna.