Anar al contingut

Biblioteca de Viipuri

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Biblioteca de Viipuri
L'auditori de la biblioteca. Esta fotografia va ser presa just ans que s'instalaren peres en l'habitació.[1]

La Biblioteca de Viipuri[n. 1] () o Biblioteca de Vyborg[5] és una biblioteca situada en Vyborg, Rússia, construïda durant el temps de la sobirania finlandesa (de 1918 a 1940-44), ans que la ciutat finlandesa de Viipuri fora anexionada per l'antiga Unió Soviètica i el seu nom finés fora canviat a Vyborg per les autoritats soviètiques.

L'edifici, construït entre 1927 i 1935, és una de les obres més celebrades de l'arquitecte finlandés Alvar Aalto i un dels eixemples més importants de l'arquitectura funcionalista dels anys vint. La biblioteca és considerada una de les primeres manifestacions de la «arquitectura moderna regional».[6] És particularment coneguda pel sostre ondulat del seu auditori, la forma del qual, segons Aalto, estava basada en estudis acústics.[7] Despuix de la seua finalisació, la biblioteca va ser coneguda com a Biblioteca de Viipuri, pero despuix de la Segona Guerra Mundial i l'anexió soviètica, el nom oficial de la biblioteca va ser canviat a Biblioteca Municipal Nadezhda Krupskaya. Actualment, situada en la ciutat russa de Vyborg, és coneguda oficialment com a Biblioteca Alvar Aalto (en ruso: Библиотека Алваара Аалто).[8]

Despuix de vàries décades d'abandó, el proyecte de restauració de la biblioteca va durar casi dos décades, des de 1994 fins a finals de 2013.[9] La restauració va ser premiada en el World Monuments Fund/Knoll Modernism Prize en 2014[10] i en el Premi Europa Nostra en 2015.

Història

L'interior en 2014.
L'auditori de la Biblioteca de Viipuri en 2011.

Aalto va rebre l'encàrrec de dissenyar la biblioteca despuix de guanyar el primer premi en el concurs d'arquitectura celebrat en 1927 per al disseny de l'edifici, en la seua proposta titulada «WWW». No obstant, el disseny d'Aalto va experimentar una profunda transformació des de la seua proposta original per al concurs, dissenyada en l'estil classiciste nòrdic (que devia molt a l'arquitecte suec Gunnar Asplund i especialment a la Biblioteca Pública d'Estocolm), fins al sever edifici funcionalista completat huit anys més tart en un estil modern puriste. Solucions arquitectòniques com el pou de llectura afonat, els sostres decorreguts i els tragaluces cilíndrics, que varen ser provats per primera volta en Viipuri, apareixerien regularment en les obres posteriors d'Aalto. Aalto diferia de la primera generació d'arquitectes moderns (com Walter Gropius i Li Corbusier) en la seua predilecció pels materials naturals: en este edifici «es va introduir per primera volta la fusta en un entorn per lo demés modern de formigó, estuc blanc, vidre i acer».[11]

La Segona Guerra Mundial va marcar un punt d'inflexió en l'història no solament de la biblioteca sino de tota la ciutat de Viipuri, ya que va ser perduda per Finlàndia a favor de l'Unió Soviètica, i va passar a cridar-se Vyborg. L'edifici havia segut danyat en la guerra, i encara que les noves autoritats soviètiques varen propondre reparar-ho este proyecte mai es va portar a terme.[12] Aixina, l'edifici va permanéixer buit durant una década, lo que va provocar inclús més danys, inclosa la destrucció del sostre ondulat de l'auditori. Durant els anys cinquanta es varen elaborar proyectes per a la seua restauració, inclosa una versió en l'estil estalinista típic de l'época de l'arquitecte Aleksandr Shver.

L'exterior de la biblioteca en 2015.

Fins a l'arribada al poder de Mijaíl Gorbachov, poques persones de Finlàndia, i menys encara d'atres països occidentals, visitaven Vyborg, i hi havia moltes informacions diferents en els texts d'arquitectura occidentals sobre la condició de la biblioteca, incloses algunes informacions errònees sobre la seua destrucció completa.[13] Actualment, l'edifici està inclós en la llista de bens integrants del patrimoni històric i cultural de la Federació Russa.

Restauració

Vista de l'exterior en 2008.

En la década de 1990 es varen fundar comités russos i finlandesos per a promoure la restauració de l'edifici, que ha anat progressant poc a poc mentres l'edifici permaneixia en us públic.[14] La restauració va ser dirigida per l'Acadèmia Alvar Aalto, baix la direcció de l'arquitecte Tapani Mustonen, en la colaboració de l'arquitecta Maija Kairamo (antigament de l'Agència Finlandesa del Patrimoni) i els antics treballadors d'Aalto Eric Adlercreutz, Vazio Nava i Leif Englund.[15] En 1998, per a commemorar el centenari del naiximent d'Aalto, es va reconstruir provisionalment una secció de 2 × 10 metros del sostre de l'auditori, pero va ser retirada en 2008 per a permetre la seua reconstrucció definitiva del sostre.

En setembre de 2003 es va celebrar un seminari i taller internacional en la biblioteca, baix els auspicis de Docomomo International, per a discutir la restauració de la biblioteca i el seu paper dins de la comunitat local, al que varen assistir experts en restauració de tot lo món.[7]

La restauració de l'edifici en 2013.

En la primera fase (fins a 2009), es varen restaurar els següents elements de l'edifici: la gran paret de vidre front a l'escala principal, els sostres (inclosos els tragaluces cilíndrics), les finestres i portes exteriors d'acer, l'entrada a la biblioteca infantil, l'antic pis del conserge, la sala de llectura de periòdics i l'auditori, inclosa la reconstrucció del seu sostre ondulat suspés. Per la llenta finançació, la restauració progressava poc a poc. Els restauradores varen indicar que les obres progressaven en térmens de major urgència: per tant, a l'observador casual, les parets interiors en pintura descascarillada li podien donar l'impressió de falta de manteniment, pero els restauradores afirmaven que este era l'aspecte menys important de l'obra, en comparació a les reparacions estructurals necessàries. Per a marcar el progrés de la restauració, en 2009 es va publicar un llibre explicant tant l'història de l'edifici com de la restauració, Alvar Aalto Library in Vyborg: Saving a Modern Masterpiece («La Biblioteca Alvar Aalto de Vyborg: salvant una obra mestra moderna»).[15]

La biblioteca en 2014, despuix de la seua restauració.

El proyecte de restauració va guanyar velocitat en 2010, quan el president de Finlàndia Tarja Halonen es va reunir en el llavors primer ministre de Rússia Vladímir Putin i li va preguntar sobre la biblioteca. Poc despuix, el proyecte va rebre finançació per 6.5 millons d'euros de Moscou. A finals de 2013 es va completar la restauració, en un cost total de prop de nou millons d'euros. L'arquitecta Maija Kairamo va alabar el resultat final i va dir que no estava segura de si l'edifici havia estat alguna volta en una condició tan bona, inclús quan va ser inaugurat originalment.[9]

En 2014, el comité de restauració i la biblioteca varen rebre el World Monuments Fund/Knoll Modernism Prize per la restauració.[16] En 2015 també va rebre el Premi Europa Nostra, el jurat del qual va calificar la restauració com «excepcionalment ben documentada i molt sensible» i va elogiar la colaboració transnacional del proyecte.[17]

Notes

  1. ↑ Encara que el nom de l'antiga ciutat finlandesa de Viipuri va ser canviat a Vyborg despuix de la seua anexió a l'Unió Soviètica, en la lliteratura especialisada l'edifici seguix sent denominat normalment Biblioteca de Viipuri.[2][3][4]

Referències

  1. ↑ Ceferin, Petra (2003). Constructing a Legend: The International Exhibitions of Finnish Architecture 1957–1967 (en en), SKS. ISBN 978-951-746-542-7.
  2. ↑ Aalto, Alvar; Cuito, Aurora (2002). Alvar Aalto, A. Asppan S. L.. ISBN 9788489439337. Consultat el 16 de setembre de 2020.
  3. ↑ Capitell, Antón (1999). Alvar Aalto, Edicions AKAL. ISBN 9788446008699. Consultat el 16 de setembre de 2020.
  4. ↑ Muñoz Cosme, Alfonso (2008). El proyecte d'arquitectura: concepte, procés i representació, Reverte. ISBN 9788429121162. Consultat el 16 de setembre de 2020.
  5. ↑ Midant, Jean-Paul (2004). Diccionari Akal de l'Arquitectura del sigle XX, Edicions AKAL. ISBN 9788446017479. Consultat el 16 de setembre de 2020.
  6. ↑ Norberg-Schulz, Christian (1997). Nightlands: Nordic Building (en en), MIT Press. ISBN 978-0-262-64036-7.
  7. ↑ 7,0 7,1 (2004) Technology of Sensations. The Alvar Aalto Vyborg Library (en en), Docomomo, Real Acadèmia de Belles arts de Dinamarca. ISBN 978-87-7830-108-6.
  8. ↑ «МАУК Библиотека А.Аалто» (en ru). Библиотека А.Аалто. Consultat el 10 de setembre de 2020.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Viipurin Aalto-kirjaston remontti on vihdoin valmis», Helsingin Sanomat, 10 d'octubre de 2013. Consultat el 10 de setembre de 2020 (en fi).
  10. ↑ «2014 World Monuments Fund/Knoll Prize of Modernism» (en en). World Monuments Fund. Consultat el 10 de setembre de 2020.
  11. ↑ Trencher, Michael (1996). Alvar Aalto Guide (en en), Princeton Architectural Press. ISBN 978-0-910413-55-8.
  12. ↑ Spens, Michael (1994). Viipuri Library. Alvar Aalto (en en), Academy editions. ISBN 978-1-85490-366-2.
  13. ↑ Quantrill, Malcolm (1998). Finnish Architecture and the Modernist Tradition (en en), Spon Press (UK). ISBN 978-0-419-19520-7.
  14. ↑ Finnish Committee for the Restoration of Viipuri Library (2001). The Getty Grant Report (en en), Alvar Aalto Academy.
  15. ↑ 15,0 15,1 (2009) Alvar Aalto Library in Vyboorg: Saving a Modern Masterpiece (en en), Rakennustieto. ISBN 978-951-682-938-1.
  16. ↑ «2014 World Monuments Fund/Knoll Modernism Prize» (en en). World Monuments Fund (octubre de 2014). Archivat des de l'original, el 12 de novembre de 2014. Consultat el 10 de setembre de 2020.
  17. ↑ «Viipuri Library» (en en). Europa Nostra. Consultat el 10 de setembre de 2020.