Concurs d'arquitectura
Un concurs d'arquitectura és un tipo de competició en la que una organisació o institució que pensa construir un nou edifici invita als arquitectes a que proponguen dissenys. Usualment, el disseny guanyador és seleccionat per un jurat independent de professionals del disseny i parts interessades (com a representants del govern o la localitat). Este procediment s'usa per a generar noves idees per al disseny de l'edifici, estimular el debat públic, generar publicitat al proyecte i permetre als nous dissenyadors una oportunitat de guanyar protagonisme. Els concursos d'arquitectura s'usen a sovint per a adjudicar contractes d'edificis públics: en alguns països les normes d'adjudicació de contractes d'edificis públics estipulen alguna forma de concurs d'arquitectura obert obligatori.[1]
Guanyar el primer premi en un concurs no garantisa que es construïxca eixe proyecte. L'organisador té a sovint dret de vet sobre el disseny guanyador i tant els requisits com les finances poden canviar, modificant l'intenció original. El concurs de disseny del World Trade Center de 2002 és un eixemple d'un concurs molt publicitado a on en el proyecte final solament varen aparéixer els elements bàsics del disseny guanyador de Daniel Libeskind.
Història
Els concursos d'arquitectura tenen una història de més de 2500 anys. l'Acrópolis d'Atenes va ser resultat d'un concurs, com vàries catedrals de l'Edat Mija. En el Renaixença, molts proyectes de l'Iglésia es varen decidir per mig d'un concurs d'arquitectura, per eixemple l'escalinata de la Piazza vaig donar Spagna en Roma o la cúpula de la Catedral de Florencia, que va guanyar Filippo Brunelleschi. A finals del XVIII es varen realisar concursos oberts en varis països, com Estats Units, el Regne Unit, Irlanda, França i Suècia.[2]

En el XIX va haver més de 2500 concursos en Anglaterra i Irlanda en cinc décades, en 362 solament en Londres. El Real Institut d'Arquitectes Britànics va elaborar unes primeres normes en 1839 i una regulació formal en 1872. Les regulacions d'Alemània es varen introduir en 1867. En la mateixa época, en els Països Baixos una associació per a l'alvanç de l'arquitectura (Maatschappij tot Bevordering van de Bouwkunst) va escomençar a organisar concursos conceptuals en l'objectiu d'estimular la creativitat dels arquitectes.[3]
En l'any 2021, es va llançar un concurs per a la remodelació de les afores de la Catedral de Notre Dame en París, catedral gòtica conferida com Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco. En una construcció estimada cap al 2024, el concurs proponia la proyecció de l'esplanada de la catedral i espais linderos a la mateixa.[4]
Tipos de concursos
Hi ha varis tipos de concursos per la combinació de les següents opcions:[5]
- Concursos oberts (internacionals, nacionals o regionals) o concursos llimitats, seleccionats o "no oberts", depenent de quí pot participar, a voltes precedits per un procés obert de classificació;
- Concursos de proyectes o de Idees, depenent de si l'objectiu és construir el proyecte o solament generar noves idees;
- Concursos de una fase o dos fases, depenent de l'escala i complexitat del concurs;
- Procediments anònims o cooperatius;
- Concursos d'arquitectura d'estudiants;
- Concursos públics, convocats per l'administració pública, o privats, convocats per entitats o promotors privats[6][7]
Regles i directrius
Les regles de cada concurs les definix l'organisador. No obstant, a sovint seguixen les directrius recomanades per l'Unió Internacional d'Arquitectes,[8] o l'organisació d'arquitectes nacional o regional. Les directrius definixen els papers, responsabilitats, processos i procediments d'un concurs[9] i orienten sobre els possibles tipos de competicions, criteris d'admissió, composició del jurat, condicions de participació, pagaments, premis, publicació dels resultats i atres aspectes.[10][11]
En França els concursos d'arquitectura són obligatoris per a tots els edificis públics que superen un cost determinat.[1]
Concursos d'arquitectura internacionals més importants
Els concursos d'arquitectura més importants són els que estan oberts a nivell internacional, atrauen un gran número de propostes i es construïx el disseny guanyador.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Jacques Cabanieu: Competitions and Architectural Excellence, in Plaus 9:2, MIT, 1994, retrieved 2009-09-25
- ↑ 130 Years of Finnish architectural competitions, retrieved 2009-09-23
- ↑ De Jong, Cees and Mattie, Erik: Architectural Competitions 1792-1949, Taschen, 1997, ISBN 3-8228-8599-1
- ↑ «Neugestaltung der Umgebung der Kathedrale Notre-Dame, Paris , Paris/ Frankreich».
- ↑ «The South African Institute of Architects Rules & Guidelines for Endorsement of Architectural Competitions». Archivat des de l'original, el 28 d'abril de 2015. Consultat el 18 de juliol de 2018.
- ↑ Jurídica, Àrea. «Consell Superior de Coleges d'Arquitectes d'Espanya» (en es-és). www.cscae.com. Archivat des de l'original, el 18 de juliol de 2018. Consultat el 18 de juliol de 2018.
- ↑ Letó, Sandra López. «Traga l'obra de la seua casa a concurs», El País, 18 de giner de 2015. Consultat el 18 de juliol de 2018 (en es).
- ↑ UIA competition guide, retrieved 2009-10-10
- ↑ Canadian competition rules, retrieved 2009-10-10
- ↑ Finish competition rules
- Archivat el 13 de març de 2016 archivat en Wayback Machine., retrieved 2009-10-10
- ↑ Indian competition guidelines
- Archivat el 12 de decembre de 2009 archivat en Wayback Machine., retrieved 2009-10-10
Més informació
- De Jong, Cees and Mattie, Erik: Architectural Competitions 1792-1949, Taschen, 1997, ISBN 3-8228-8599-1
- Chupin, Jean-Pierre, Carmela Cucuzzella and Bechara Helal, eds. Architecture Competitions and the Production of Culture, Quality and Knowledge: An International Inquiry. Montreal: Potential Architecture Books, 2015, p.404. ISBN 978-0-9921317-0-8
- Hossbach, Benjamin and Lehmhaus, Christian (Eds.): The Architecture of Competitions 1998-2005 Dom Publishers, Berlín, 2005. ISBN 3-938666-14-5
- Este artícul conté una traducció derivada de «Concurso de arquitectura» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.