Anar al contingut

Bibliotheca Alexandrina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Bibliotheca Alexandrina

La Biblioteca Alexandrina (en idioma àrap: مكتبة الإسكندرية, Maktabat al-Iskandarīyah) és una important biblioteca i centre cultural situat en la ciutat egipcíaca d'Aleixandria, en la costa del mar Mediterrànea. Va ser construïda en commemoració de l'antiga Biblioteca d'Aleixandria, destruïda en l'Antiguetat, intentant revivar la lluentor que este anterior centre d'estudi i erudición va representar.[1][2]

En 1987 va sorgir un ambiciós proyecte cultural: construir una nova biblioteca —la Bibliotheca Alexandrina— en la ciutat d'Aleixandria per a recuperar aixina un enclavament mític de l'Antiguetat, patrimoni de la Humanitat. Açò ocorria uns 1600 anys despuix de la desaparició definitiva d'aquelles grans coleccions del saber. Per a portar a terme semblant proyecte es varen unir els esforços econòmics de diversos països europeus, americans i àraps, més el govern d'Egipte i l'Unesco. El presupost en aquell any va ser de 230 millons de dólars. Les obres varen escomençar el 15 de maig de 1995 i es varen terminar el 31 de decembre de 1996. El 16 d'octubre de 2002, l'actual Biblioteca d'Aleixandria va obrir les seues portes, 1360 anys despuix. A la seua inauguració varen acodir tres reines: la d'Espanya, la de Suècia i la de Jordània, ademés d'alguns caps d'Estat.[3]

L'edifici va ser dissenyat per l'estudi d'arquitectura noruec Snøhetta, en forma d'un enorme cilindre de ciment, cristal i granit, realisat en materials duts des d'Asuán per a la frontera, disposta en bajorrelieves caligràfics de la majoria de les llengües del món. Està situat en el malecón d'Aleixandria, prop del lloc a on se supon que es trobava l'antiga biblioteca.

Té una superfície de 36 770 metros quadrats en una altura de 33 metros. Consta d'onze nivells, dels quals quatre es troben per baix del nivell del carrer. Posseïx una sala hipóstila d'estil egipcíac, sostinguda per columnes de formigó i fusta noble, situada en el centre de l'edifici, destinada per a llectura, en un aforament de 2000 persones. La seua coberta és circular, fent aixina un homenage al deu egipcíac Ra, el deu del Sol. Esta coberta està dissenyada i construïda de tal manera que la combinació de vidre i alumini tamiza la llum interior, mentres que per fòra es reflectix cap al Mediterràneu, com un recort del famós Far d'Aleixandria.

S'estima que el número de llibres podrà aplegar als vint millons encara que inicialment va dispondre d'uns 200 000; la majoria d'ells són donacions. Va rebre, per eixemple, en 2010 una donació de 500 000 llibres per part de la Biblioteca Nacional de França, llibres impresos i publicats en França.[4] Hi ha uns 50 000 mapes, 10 000 manuscrits, 50 000 llibres únics i ademés eixemplars del món modern, en uns 10 000 archius multimèdia d'àudio i 50 000 visuals. Tot açò ho dirigixen i supervisen uns 600 funcionaris.

Vista interior.

Dependent d'esta biblioteca s'han construït ademés atres dos edificis, un dedicat a centre de conferències i un atre a planetari que consta de tres museus: de la Ciència, de la Caligrafia i de l'Arqueologia. Hi ha ademés un laboratori de restauració, una biblioteca per a chiquets invidents o discapacitats i una moderna imprenta.

La biblioteca hostaja l'anual Fira Internacional del Llibre d'Aleixandria, que es va crear pocs anys despuix de l'edificació de la biblioteca.

Servicis com a biblioteca

La missió de la Bibliotheca Alexandrina és ser un centre d'excelència en la producció i difusió del coneiximent i ser un lloc de diàlec, aprenentage i enteniment entre cultures i pobles.[5] La Biblioteca d'Aleixandria oferix diverses activitats complementàries, com a fires del llibre, presentacions de llibres, cerimònies, cine, concursos, concerts, conferències, cursos educatius, exposicions, festivals, fòrums, conferències, trobades, representacions, presentacions, activitats de llectura, taules redones, seminaris, espectàculs, teatre, cursos de formació, videoconferències i tallers per a adults, chiquets, jóvens i la comunitat acadèmica.[6][7] Alguns dels espais i exposicions de que consta són:

Biblioteca principal

Pot albergar fins a 8 millons de llibres (2016).[8]

Sis biblioteques especialisades

  • Biblioteca d'Arts i Multimèdia
  • Biblioteca Taha Hussein per a discapacitats visuals
  • Biblioteca Infantil
  • Biblioteca Jovenil
  • Biblioteca de Microfichas
  • Biblioteca de llibres rars i coleccions especials[9]

Una còpia de l'Internet Archive

La biblioteca oferix accés a llibres impresos baix demanda a través de la Espresso Book Machine.[10]

Vore també més avall.

Biblioteca Taha Hussein per a cegos i deficients visuals

La Biblioteca Taha Hussein conté material per a cegos i deficients visuals que utilisa un software especial que permet als llectors llegir llibres i revistes. Deu el seu nom a Taha Hussein, professor egipcíac d'àrap i crític lliterari i una de les principals figures de la Renaixença Àrap (Nahda) en lliteratura, que va quedar cego als tres anys.[11]

Secció Nobel

Conté coleccions de llibres dels guardonats en el Premi Nobel de Lliteratura des de 1901 fins a l'actualitat.[12] La Secció Nobel va ser inaugurada per la Reina Silvia de Suècia i la Reina Sonja de Noruega el 24 d'abril de 2002.[13]

Institucions internacionals

  • Oficina Regional Àrap de l'Acadèmia de Ciències per al Món en Desenroll
  • Oficina Regional de la Federació Internacional d'Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques
  • Secretaria de les Comissions Nacionals Àraps de l'UNESCO[14]

Associació en Internet Archive

L'associació Bibliotheca Alexandrina/Internet Archive té com a objectiu preservar el patrimoni per a les generacions futures i proporcionar accés universal al coneiximent humà.[15] La Bibliotheca Alexandrina va ser la sèu de la primera rèplica i còpia de seguritat externa d'Internet Archive.[16] Internet Archive donó cinc millons de dólars a la BA, que incloïen:

  • 10.000 millons de pàgines web de més de 16 millons de llocs entre 1996 i 2001.
  • 2000 hores d'emissions de televisió egipcíaques i nortamericanes
  • 1000 películes d'archiu
  • 100 terabytes de senyes almagasenades en 200 ordenadors
  • Una instalació d'escanejat de llibres locals[17]

Quatre museus

Museu d'Antiguetats

Creat en 2001, el Museu d'Antiguetats de la Bibliotheca Alexandrina és el primer museu arqueològic situat dins d'una biblioteca.[18] Els principals objectius del museu són promoure l'investigació, la creativitat i la consciència cultural. En aproximadament 1.316 objectes, la colecció del Museu d'Antiguetats oferix una visió de l'història egipcíaca des de l'época faraònica fins a la conquista d'Alejandro Magne, passant per les civilisacions romanes abans de l'arribada de l'Islam a Egipte. La colecció inclou antiguetats subaquàtiques del fondo marí del Mediterràneu, prop del Port Oriental i de la Baïa de Abukir.[19]

El museu oferix descripcions dels objectes en tres idiomes: anglés, àrap i francés.

Museu de Manuscrits

El Museu de Manuscrits posa a disposició de visitants i investigadors manuscrits i llibres rars. Creat en 2001, el Museu de Manuscrits conté la major colecció de manuscrits digitals del món.[20] i és una institució acadèmica afiliada a la Biblioteca d'Aleixandria. Els objectius declarats del museu són preservar el patrimoni, fomentar els quadros humans en la conservació i restauració de manuscrits.[21]


El Museu de Manuscrits funciona junt en el Centre de Manuscrits, que proporciona accés digital a més de 6.000 llibres rars, mapes i documents de la colecció del museu.[22]

El museu alberga tres seccions:

  • Coleccions Rares: Esta secció inclou les peces úniques de la Bibliotheca Alexandrina, com a manuscrits originals, llibres impresos antics, mapes i monedes antigues.[23]
  • Microfilmes: Esta secció inclou microfilmes d'uns 30.000 manuscrits rars i 50.000 documents, aixina com una colecció de The British Library d'uns 14.000 manuscrits àraps, perses i turcs, considerada la major colecció d'Europa. Ademés, els visitants poden trobar un vast archiu de periòdics nacionals i àraps.
  • Exposició Museográfica: Esta secció es dividix en el grup de la Galeria d'Exposicions i el grup de l'Exposició Itinerant. La Galeria d'Exposicions mostra les publicacions electròniques del Centre de Manuscrits i manuscrits digitals seleccionats.

Museu Sadat

Este museu conté numerosos objectes personals del president egipcíac Anwar el-Sadat. Les coleccions inclouen alguns dels seus trages militars, la seua medalla del Premi Nobel, el seu eixemplar del Corán, algunes de les seues cartes manuscrites, fotografies seues i de la seua família, i el trage militar tacat de sanc que duya el dia del seu assessinat. El museu també conté una gravació en la seua veu de part del Corán i diversos artículs de prensa escrits sobre ell.[24]

Costs inicials i d'explotació

La polèmica va escomençar en quant es va fer la petició de finançació per al proyecte, en la década de 1990. Primer va ser el president dels Emirats Àraps Units qui va concedir una suma considerable (20 millons), seguit de Sadam Huseín (21 millons), dos líders de països totalitaris: el primer era pro-talibáns i l'atre, dispost a invadir Kuwait.[25] Ademés, el proyecte de la Bibliotheca es va estimar inicialment en 65 millons de dólars[26] finalment el cost total va superar els 250 millons de dólars[27] més del triple del seu preu inicial. Aziz Abid, corresponsal del proyecte en la UNESCO, temia que els preus es dispararen i, sobretot, que s'agotaren els recursos locals en una ciutat llegendària la realitat de la qual és hui molt distinta. Els costs recurrents anuals s'han estimat en 30 millons de dólars (salaris i adquisicions). Un lux que la comunitat no podia permetre's, ya que la majoria de la població era pobra i analfabeta, reservant en última instància la biblioteca per als rics.[28] Com va informar Chris Lakeman,[29] alguns varen senyalar que eixos diners podria haver-se invertit en biblioteques ya existents o inclús en proyectes socials.

Vore també

Referències

  1. ↑ Planet, Lonely. "Bibliotheca Alexandrina - Lonely Planet". Lonely Planet. Archivat de l'original el 2016-03-20. Arab Republic of Egypt, Ministry of Communications and Information Technology. p. 133.
  2. ↑ Ravindra N. Sharma; IFLA Headquarters (30 July 2012). Libraries in the early 21st century, volume 2: An international perspective. Walter de Gruyter. pp. 213–214. ISBN 978-3-11-029285-5.
  3. ↑ Bibliotheca Alexandrina [1] archivat en Wayback Machine. (anglés).
  4. ↑ «Li don de 500 000 livres français célébré à la Bibliotheca Alexandrina els 10 et 11 avril 2010» (en francés). Consultat el 12 d'agost de 2021.
  5. ↑ «Overview».
  6. ↑ «2015-2016 Annual Report».
  7. ↑ «2016-2017 Annual Report».
  8. ↑ «Bibliotheca Alexandrina Overview». Bibliotheca Alexandrina.
  9. ↑ «Overview - Bibliotheca Alexandrina» (en en).
  10. ↑ «EBM Locations: List View». OnDemandBooks.com.
  11. ↑ «Taha Hussein Library» (en en).
  12. ↑ «Nobel Section».
  13. ↑ «The New Alexandrian Library».
  14. ↑ Murray, Stuart. The Library: an illustrated history, Skyhorse Publishing, Inc, pp. 282, 283. OCLC 855503629. ISBN 978-1-62873-322-8.
  15. ↑ Landgraf, Greg (2011). "How the Bibliotheca Alexandrina Is Supporting the 2011 Egyptian Revolution; American Libraries Magazine". americanlibrariesmagazine.org. Archivvado de l'original el 16 d'octubre 2011. Consultat 18 octubre 2011.
  16. ↑ «WSIS+10». Arab Republic of Egypt, Ministry of Communications and Information Technology.
  17. ↑ «Bibliotheca Alexandrina».
  18. ↑ «Overview – Antiquities Museum». Archivat des d'el original, el 19 d'octubre de 2014.
  19. ↑ «Antiquities Museum – Museums – Bibliotheca Alexandrina». Archivat des d'el original, el 7 d'octubre de 2014.
  20. ↑ «Manuscript Museum – Museums». Archivat des d'el original, el 8 d'octubre de 2014.
  21. ↑ «Manuscripts Museum» (en en).
  22. ↑ «Manuscript Center – Academic Research Centers». Archivat des d'el original, el 8 d'octubre de 2014.
  23. ↑ «Manuscript Museum (MsM) – Manuscript Center».
  24. ↑ «Sadat Museum» (en en).
  25. ↑ Alexandre Buccianti (15 de juny 2026). “Política i polèmica entorn a una construcció.”. Le Monde.
  26. ↑ Beverley Butler. Retorne a Aleixandria: una etnografia del patrimoni cultural, el revivalismo i la memòria museística (Ser. Publicacions de l'Institut d'Arqueologia del University College de Londres. Critical Perspectives on Cultural Heritage), Routledge, p. 182.
  27. ↑ Hala Bouyami, Karine Bennafla. Atles de l'Egipte contemporàneu - Bibliotheca Alexandrina: el mit renaix secció 130, CNRS Éditions.
  28. ↑ Beverly Butler. Ibid, p. 183.
  29. ↑ Chris Lakeman. “L'últim tesor d'Egipte”. Bookseller (5050): 21-22.

Enllaços externs

Commons

no:Biblioteket i Alexandria#Det moderne biblioteket i Alexandria


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bibliotheca_Alexandrina&oldid=1425613»