Bhavishia-purana
El Bhavishia-purana (en sànscrit ‘històries del futur’) és un dels 18 texts hinduistes cridats Puranas (‘lo antic, el història’). Els creents hinduistes creuen que (com totes les escritures védicas) va ser escrit per el sabio Viasa i creuen que conté profecies, conté ritos religiosos (cerimònies de fòc, adoració d'ídols, etc.).
Datació i texts
La datació d'este text és problemàtica. En registres de otorgaments de terres del V se citen versos que solament apareixen en el Padma, Bhavishia i Brahma puranás. Sobre la base d'açò, en 1912, l'indólogo F. E. Pargiter (1852-1927) va assignar estos Puranás en particular a un periodo inclús anterior. En canvi Moriz Winternitz considera més provable que estos versos, tant en les inscripcions com en els Puranás, són meres cites d'alguns Dharmashastres més antics, i per lo tant no servixen per a datar cronològicament el Bhavishia puraná.[1]
Quatre parts
1: Brāhma parva
La part més gran de l'obra es referix a festivitats i cerimònies brahmánicas, els deures de les quatre castes, alguns relats de mits de serps i atres temes.[2] També relata els deures de les dònes, els bons i mals signes corporals de les persones, i els métodos per a adorar a Brahmá (el deu de quatre caps), Ganesha (el deu elefant), Skandá (el deu de la guerra) i les serps.[3]
Una secció considerable tracta sobre l'adoració del deu Sol en un país cridat Shaka Duip (que podria referir-se a Escitia).[4]
El Bhavishia puraná té 22 capítuls:[5]
Descripció del Bhrama parva (el capítul sobre l'ocasió en que Krishná va confondre [bhrama] al deu Brahmá) Descripció de la creació, i de cóm els Puranás varen sorgir de la quinta boca de Brahmá.
Els distints ritos que deuen realisar els naixcuts dos voltes (els bráhmanas, chatrías i vaishias). Significat del mantra om, i les glòries del mantra Gáiatri. Calificacions d'un bráhmana i els deures d'un brahmachari (estudiant célibe). Les característiques auspiciosas i inauspiciosas d'una dòna. Més característiques de la dòna. Importància del matrimoni. Huit tipos de casament. Característiques dels fills de cada tipo de matrimoni. Métodos per a examinar la naturalea bona i mala de la dòna. Maneres de tractar en abdós. Deures de la dòna. Descripció de la mala conducta d'una dòna. Deures domèstics de la dòna. Més deures de la dòna. Conducta d'una dòna l'espós de la qual està llunt de la llar. Conducta de les coesposas entre elles. Consells a una esposa abandonada i conducta d'una esposa que complau al seu marit. El vot sagrat del pratipada. L'adoració a Brahmā, o Pratipada. Més activitats que es deuen realisar durant el pratipada. Discussió del pushpa dwitíia, a on es narra el història de Chiavana Muni. Les glòries del dia conegut com asunia-saiana-dwitiia. Les glòries d'observar el vot de tritiia. Les glòries d'observar el vot de chaturthi, a on es narra el història de Vinaiaka, Kartikeia, Brahmá i Shivá. Descripció dels somis d'un home baix l'influència de Vinaiaka.
2: Madhiyama parva
De les quatre parts del text que existixen actualment, el «Madhyama parva» (capítul mig), no es menciona en cap text antic com a component del Bhavishia puraná,
Segons Rayendra Hazra és un apèndix tardà (que hauria segut agregat ulteriorment) que abunda en elements tántricos.[6]
3: Pratisarga parva
En l'índex del Bhaviṣia (1, 1, 2 i 3), es menciona un «Pratisarga parva», pero no s'explica el seu contingut.
«Profecies»
A fins del sigle XIX o principis del XX (mentres els indis estaven ocupats per l'imperi britànic), els nacionalistes indis varen escomençar a forjar «cites» d'este text (encara que sense mai mostrar la font), i afirmaven que en el Bhavishia apareixien tota classe de «profecies» pronunciades pel propi deu Brahmā.
Segons Rajendra Chandra HAZRA (en «The Purāṇas», que es troba en Radhakrishnan (1962), volum 2, pág. 263),[7] s'hauria trobat el text del perdut «Pratisarga-parva», que provindria del Bhavishia puraná (adhyaya 3, śloka 5 a 27), a on apareixerien les següents «profecies»:
Eixa tercera part reapareguda del Bhavishia conté històries sobre Tamerlán, Nadir Shah, Akbar (emperador de Delhi), Yaiachandra, i molts uns atres. Inclús coneix sobre l'invasió britànica en Índia, i nomena a Calcutá i al Parlament.[8]
A. K. Ramanujan menciona que ha trobat referències a Crist, Moisés i la regna Victoria en el «apropiadament actualisat Bhavishia-purana» i justifica estes actualisacions històriques: «Els puranes —a pesar de que cada tant es realisen repetits esforços per impondre'ls cànons— són sistemes oberts».[9]
el mit judeocristià de la creació (allí, Adán i Eva es nomenen com Adama i Haviavati); el mit judeocristià de Noé; el mit judeocristià de Moisés; una menció a un sadhú (sant) cridat Isha (qui seria Jesucrist, que en arameu s'hauria cridat Ieshú, i en este text es nomenaria en sànscrit com Īśa, ‘el Senyor’), sobre la seua trobada en el rei Shalamayi o Shalamoy (majarásh de Cachemira), despuix de la seua crucifixió i fugida del país dels mleches; menció a Mahoma (en àrap Mohamed): «El dimoni Tripurasura tornarà a nàixer en l'era de Kali Iuga com Mahamad (‘gran locada’) i establirà una religió destructiva i demoníaca» (BP 3, 3, 5-27). Els musulmans també havien invadit l'Índia durant l'época migeval, per lo que este text es va inventar per a «demostrar» que el hinduisme hi havia profetizado a l'islamisme. En el adhyaya (‘capítul’) 3, śloka (‘vers’) 5 a 27 es descrivia a Mahāmada com un mlechha (‘barbar: ‘bla bla’, algú que no parla sànscrit, o algú naixcut fòra de l'Índia), un mac ilusioniste carismàtic a qui el deu Shivá havia donat la bendició de poder confondre a les gents en la seua parla. Mahoma es menciona com Mahāmada (‘gran estupidea’ o ‘gran locada’). Evidentment els autors saben sobre l'orige àrap de Mahoma, i ho retraten com un epítet de Brahmá. Declara que Mahoma tornarà a desenrollar la religió dels aris, i destruirà l'adoració d'ídols. una menció a un llenguage asura ‘no diví’, demoníac) que contenia paraules tals com february (que per lo tant seria l'idioma anglés). menció a la religió dels mlechas (el cristianisme), que és nomenat com dharma dūṣaka (‘contaminador de la religió’), preceptor del paiśācha dharma (’religió oixosa’) que arruïna la terra dels àraps.[10] Despuix es referix a atres religions (l'atra religió important en el XIX era el cristianisme) com mleches (bàrbares o no àries), els qui duran al poderós enemic Tripura Asura, a qui Mahamad va destruir, per a bendició de l'humanitat. el història de la malvada reina Vichiavati, símil de la regna Victoria (1819-1901, qui —com a monarca de l'Imperi britànic— va terminar la conquista de tota l'Índia a mitan del sigle XIX. El fet de que no hi haja més profecies ni es nomene cap personage despuix de la reina Vichiavati —tals com Eduardo VII (qui va regnar entre 1901 i 1910), Eduardo VIII (qui va regnar entre 1910 i 1936, Jorge VI (qui va regnar com a emperador de l'Índia entre 1936 i 1947) o el propi hindú Majatma Gandhi (qui va ajudar a lliberar a l'Índia del jou britànic— permet datar este forjat Pratisarga Parva a fins del sigle XIX. des d'eixe moment (fins del sigle XIX) les profecies boten inexplicablement a una época dins de 427 000 anys (segons la tradició dels visnuitas), a on descriuen detalladament els acontenyiments futurs previs a l'arribada del deu Kalki, al final de l'actual era d'obscuritat (kali iugá).
4: Uttara parva
El Uttaraparvan, encara que adjunt al Bhavishia puraná, generalment es considera una obra independent, també conegut com Bhaviṣiottara purāṇa, i com a tal està inclós entre els Upapuranás (Puranás menors).[11] El Bhaviṣiottara puraná és principalment un manual de rituals religiosos, en poques llegendes i mits.[12] Rajendra Hazra ho caracterisa com una recopilació de materials perduts, presos de vàries fonts, i carix de les cinc parts fonamentals d'un puraná, pero oferix un estudi interessant sobre vots, festivals i donacions des del punt de vista religiós i sociològic.[13]
Notes
- ↑ Vore: Winternitz, volum 1, pág. 526, nota 2.
- ↑ Un resum del contingut del Brahmaparvan es troba en Winternitz, volum 1, pág. 567.
- ↑ Esta enumeració de temes secundaris del Brahma Parva apareixen en Hazra: «The Purāṇas», en: Radhakrishnan (CHI, 1962), volum 2, pág. 264.
- ↑ L'adoració del Sol en el país Shaka (que podria ser el país dels escites), es menciona en Winternitz, volum 1, pág. 567.
Un número més gran de capítuls sobre l'adoració al Sol, varis mits solars i la regió Shakaduip, apareix en Rajendra Chandra HAZRA, «The Purāṇas», en: Radhakrishnan (CHI, 1962), volum 2, pág. 264. - ↑ ExoticIndiaArt.com (Bhavisia-purana, 516 pág., text trasliterado en traducció a l'anglés per Purnapragñá Dasa. Vrindaban: Ras Bihari Lal & Sons, 2007. ISBN 81-8403-015-0).
- ↑ “[The ‘Madhyamaparvan’ is] a clapix appendage abounding in Tantric elements” (Rajendra Chandra HAZRA, «The Purāṇas», en Radhakrishnan (The Cultural Heritage of Índia, 1962), volum 2, pág. 263.
- ↑ RADHAKRISHNAN, Sarvepalli: The Cultural Heritage of Índia. Calcuta: The Ramakrishna Mission Institute of Culture, editorial Chairman (segona edició), 1962.
- ↑ Per a la cita que descriu al Pratisargaparvan com «pràcticament una obra nova», veja Rajendra Chandra HAZRA: «The Purāṇas», en Radhakrishnan (CHI, 1962), volum 2, pág. 263.
- ↑ Segons A. K. Ramanujan: «Folk Mythologies and Purāṇas», en: Wendy Doniger (pág. 105), 1993.
- ↑ Bhavishia puraná, parva 3 (1, 4, 21-23).
Bhavisia-purana, pág. 256-257.
Maulana Abdul Haque Vidyarthi: Muhammad in World Scriptures (Mahoma en les Escritures del món), pág. 55-67 (pdf). - ↑ Vore: Rajendra Chandra HAZRA: "The Purāṇas"; en: Radhakrishnan (CHI, 1962), volum 2, pág. 263.
- ↑ Per a vore el contingut del Bhaviṣiottara puraná vore: Winternitz, volum 1, pág. 567.
- ↑ Vore: Rajendra Chandra HAZRA: "The Upapurāṇas" en: Radhakrishnan (CHI, 1962), volum 2, pág. 285.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bhavishia-purana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.