Becquerelita
La becquerelita és un mineral de la classe dels minerals òxits. Va ser descoberta en 1922 en les mines de Katanga (República Democràtica del Congo),[1] sent nomenada aixina en honor d'Henri Becquerel, físic francés que va descobrir la radiactivitat. Un sinònim poc usat és beckerelita.
Característiques químiques
És un òxit-hidròxit d'urani en cationes adicionals de calcio, en estructura molecular de poliedres pentagonals de UO2(O,OH)5.[2] Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurea plom.
Formació i jaciments
Es forma com a producte de l'alteració al ras de l'uraninita en les zones d'oxidació de depòsits d'urani sedimentaris i, més rarament, en roques pegmatites.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: uraninita, schoepita, soddyita, curita, fourmarierita, dewindtita, iantinita, wölsendorfita, rutherfordina, masuyita, kasolita, johannita, uranopilita o zippeíta.
Referències
- ↑ (1922).«Sur la becquerélite, nouveau minéral radioactif».Comptes Rendus Hebdomadaires dones Séances de l’Académie dones Sciences.174
- 1240-1242.
- ↑ (1982).«Nouvelle détermination de la structure cristalline de la bequerelite».Bulletin de Minéralogie.105
- 606-610.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Becquerelita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.