Zippeíta
La zippeíta és un mineral de la classe dels minerals sulfat, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la zippeíta”. Va ser descoberta en 1845 en els monts Metàlics, en la regió de Karlovy Vary (República Checa),[1] sent nomenada aixina en honor de František X.M. Zippe, mineralogista austríac. Un sinònim poc usats és el de dauberita.
Característiques químiques
És un sulfat de uranilo hidroxilado i hidratat de potassi. Molts dels espècimen que varen ser etiquetats com zippeíta són en realitat natrozippeíta, el membre en sodi del grup, especialment aquells que procedien de jaciments de roques sedimentarias.
Formació i jaciments
Apareix com a comú en mines d'urani, sent un mineral de formació secundària, en part post-mineria, en jaciments oxidats d'urani contenint sulfur.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: uranopilita, zippeíta sòdica, zippeíta niquélica, zippeíta mangánica, johannita, uranofano, schröckingerita o algeps.
Referències
- ↑ W.(1845).«Zweite Klasse: Geogenide. XI. Ordnung, Erze. VII. Uranerz. Zippeit.».Handbuch der Bestimmenden Mineralogie, Bei Braumüller and Seidel (Wien).: 506-511.(en alemà)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zippeíta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.