La johannita és un mineral de la classe dels minerals sulfat.[1] Va ser descoberta en 1830 en Jáchymov, en Bohèmia (República Checa), sent nomenada aixina en honor de Johann von Österreich, archiduc d'Àustria fundador del Museu Universal Joanneum. Un sinònim poc usat és uranilovitriolo.

Johannita

Característiques químiques

Químicament és un sulfat de uranilo hidroxilado i hidratat de coure, que cristalisa en el sistema triclínic.[2] Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurea ferro.

Formació i jaciments

Apareix com a mineral secundari en les porcions oxidadas dels depòsits de minerals sulfat en uraninita, comunament en les fosmaciones postmineras.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: algeps, zippeíta, uranopilita, brochantita o calcantita.


Referències

  1. ↑ Palache, C.; Berman, H.; Frondel, C.(1951).«Dana’s system of mineralogy».v. II: 606–607.
  2. ↑ Mereiter, K.(1982).«Die Kristallstruktur dones Johannits, Cu(UO2)2(OH)2(SO4)2 •8H2O».Tschermaks Mineral. Petrog. Mitt..30: 47–57.(en alemà)