Kasolita
La kasolita és un silicat hidratado de uranilo i plom. Es va descobrir en la mina de Kasolo (o de Shinkolobwe), en Shinkolobwe, districte d'Alt Katanga, República Democràtica del Congo, que conseqüentment és la seua localitat tipo, El nom del mineral deriva del nom de la mina.[1]
Propietats físiques i químiques
[editar | editar còdic]La kasolita és l'únic silicat de uranilo i plom conegut fins al moment. En contindre urani, és un mineral radiactiu. Es troba com a cristals de morfologia senzilla, tabular aplanados segons {001}, que és un pla d'exfoliació perfecta. És de color groc més o menys anaranjado o marronáceo, a voltes groga llima i rarament groc verdenc o vert groguenc, en lluentor grassa o subadamantino. El color depén de la presència de chicotetes cantitats de ferro. Es troba també com a masses terrosas.[2]
Jaciments
[editar | editar còdic]La kasolita és un mineral secundari dels jaciments d'urani, produït generalment per alteració de la uraninita, i apareix associat a atres minerals secundaris. És relativament freqüent, ya que es coneix en al voltant de 200 localitats. Els millors eixemplars, en cristals molt ben definits, són provablement els trobats en la mina de Musonoi, en Kolwezi, Lualaba, República Democràtica del Congo.[3] En Espanya s'ha trobat en la mina Sant Rafael, en Cardeña (Còrdova), com microcristales.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Comptes Rendus de l‘Académie dones Sciences, Série II, 173, 1476-1477.
- ↑ Anthony, J.W., Bideaux, R.A., Bladh, K.W. i Nichols, M.C. (1990). Handbook of Mineralogy, Mineral Data Publishing, p. 403.
- ↑ The Mineralogical Record, 49, 236-304.
- ↑ Arreplegues, 3: 63-76.doi:10.7597/arreplegues2171-7788.2012.63.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kasolita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.