Anar al contingut

Bateria Z

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La bateria Z era un sistema antiaèreu britànic que llançava eixides de 76 mm (3 polzades) des de llançadors simples i múltiples instalats en terra, per a la defensa aérea del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial.

Desenrolle

L'eixida de combustible sòlit de 76 mm (3 polzades) amprat per les bateries Z era conegut com UP-3 i va ser desenrollat a fins de la década de 1930 pel Projectile Development Establishment de Fort Halstead en Kent, baix la direcció de Alwyn Crow,[1] estant relacionat en el Proyectil desestabilisat de 178 mm (7 polzades) de la Royal Navy. L'arma naval havia segut recolzada en entusiasme per Winston Churchill quan era Primer Lord del Almirantazgo a l'inici de la guerra. Per a juliol de 1940, Churchill era primer ministre i va solicitar "grans suministraments de llançadors [d'eixides]" per a la defensa antiaèrea del territori. El desenroll de totes les eixides britàniques estava baix el control del Professor Frederick A. Lindemann i est va recolzar en entusiasme la sugerència de Churchill. L'arma naval anava a derribar avions que volaven a baixa altitut remolcant una càrrega explosiva en l'extrem d'un cable; no obstant, el sistema terrestre ho faria per mig d'una ogiva d'alt poder explosiu, detonada per una espoleta de proximitat fotoeléctrica. L'eixida era propulsado per una càrrega de cordita especial sense solvents, que era inicialment produïda per ROF Bishopton en Escòcia; en decembre de 1940, es va ordenar una nova fàbrica de pólvora en Ranskill, que va escomençar a produir-l'en giner de 1942.[2] A l'empresa de metalmecánica G. A. Harvey and Co. de Greenwich se li va otorgar el contracte per a fabricar els cossos de les eixides i per a setembre de 1940 s'havien fabricat més de 1000 unitats.[3]

En octubre de 1940, una bateria Z experimental va entrar en operació en Cardiff al mando del Mayor Duncan Sandys, el gendre de Churchill. Les proves de tir contra un avió teledirigit Queen Bee varen ser exitoses, encara que el director d'Artilleria del Ministeri d'Abastiment va sospitar que els resultats varen ser "arreglats". A pesar d'açò, Churchill i Lidemann varen dur alvance el proyecte, en 1942 produint-se a l'any 2,4 millons d'eixides.[4]

Servici

Quatre bateries Z operades per l'Home Guard en Merseyside, juliol de 1942.
Membres de la Royal Artillery carregant un lanzacohetes múltiple montat sobre remolc, juny de 1941.

Les primeres bateries Z estaven equipades en un lanzacohetes simple, el Llançador, 3 polzades, Mark 1 (Projector, 3-inch, Mark 1).[5] Pronte es va descobrir que les eixides no eren tan precisos com les proves sugerien i que les espoletas de proximitat poques voltes funcionaven.[6] Per tals motius, es va introduir la tècnica de llançar les eixides en grans salves i es desenrollador llançadors en una major capacitat d'eixides. El Llançador, 3 polzades, No. 2, Mk 1 (Projector, 3-inch, No 2, Mk 1) era un llançador doble, mentres que els No. 4 Mk 1 i No. 4 Mk 2 llançaven secuencialmente 36 eixides al mateix temps.[5]

Durant la Batalla d'Anglaterra, en un atac de bombarders Dornier Do 17 contra la base de la RAF de Kenley, la Cap segona David Roberts va derribar un dels avions enemics en la més recent arma antiaèrea de la RAF, una llínea de vinticinc lanzacohetes que desplegaven una barrera de cables de 152,4 m (500 peus) sostinguda per paracaigudes. Esta arma - la versió naval de la barrera Z - era característica de la multitut d'armes suministrades al Regiment de la RAF en les primeres etapes de la guerra.[7] L'atre Dornier Do 17 va ser derribat per la Cap John Miller dels Scots Guards en una ametralladora Lewis. Per estes accions, abdós hòmens varen rebre la Medalla Militar.

A partir de giner de 1942, l'operació de les bateries Z va ser transferida a l'Home Guard, ya que l'equip era prou senzill i les eixides eren llaugeres. Açò es va deure a que l'edat llímit dels membres de l'Home Guard era de 60 anys, mentres que la mateixa era de 40 anys per als sirvientes de canons antiaèreus convencionals i bateries costeres pel major pes de les municions.[8]

Us com a arma terrestre

Tant els llançadors múltiples n.º 2 i n.º 4 varen ser amprats en la Campanya del nort d'Àfrica, montats sobre afustes modificats del QF de 3 polzades 20 cwt.[5] L'us d'emergència del lanzacohetes múltiple n.º 4 contra un atac de l'infanteria enemiga en dit front, va ser l'inspiració per al llançador n.º 8, més conegut com Land Mattress, que era un lanzacohetes múltiple empleat en combat pel Eixèrcit Canadenc en 1945.[9]

L'eixida UP-3 va servir com a base per al desenroll de l'eixida antitanque aire-superfície RP-3.[10]

Desastre de Bethnal Green

El 3 de març de 1943, els civils que feyen fila per a ingressar a l'estació Bethnal Green del Metro de Londres, que durant la nit era amprada com refugi antiaèreu, varen entrar en pànic pel sò del llançament de les eixides d'una bateria Z instalada en el propenc Victoria Park. Despuix que algú entropeçara en l'escala que conduïa a la boletería, unes 300 persones varen ser esclafades en l'escala. Varen morir 173 i 90 varen requerir hospitalisació.[11]

Referències

  1. ↑ «FORT HALSTEAD, DUNTON GREEN, SEVENOAKS, KENT: A brief assessment of the role of Fort Halstead in Britain's early rocket programmes and the atomic bomb project». english-heritage.org.uk. English Heritage. Archivat des d'el original, el 8 de novembre de 2014. Consultat el 7 de novembre de 2014.
  2. ↑ Edgerton, David (2012), Britain's War Machine: Weapons, Resources, and Experts in the Second World War Penguin Books, ISBN 978-0141026107 (p. 108-110)
  3. ↑ «Britain and Rocket Technology». www.historylearningsite.co.uk. Archivat des d'el original, el 7 de novembre de 2014. Consultat el 7 de novembre de 2014.
  4. ↑ Edgerton, p. 11.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Bishop, Chris (2002). The Encyclopedia of Weapons of World War II, Metrobooks, p. 176. ISBN 978-1586637620.
  6. ↑ Edgerton, p. 10.
  7. ↑ Kingsley, Oliver (2002). The RAF Regiment at War, Pen & Sword, p. 5. ISBN 0-85052-852-6.
  8. ↑ Longmate, Norman (1974). «6», The Real Doneu's Army: The Story of the Home Guard, Amberley Publishing. ISBN 978-1-84868-914-5.
  9. ↑ «The Land Mattress: Canadian Ingenuity Takes Flight». www.flamesofwar.com. Consultat el 7 de novembre de 2014.
  10. ↑ Bishop, p. 177.
  11. ↑ «The Bethnal Green Tube Disaster, 1943». www.theguardian.com. Guardian News and Mija Limited. Consultat el 7 de novembre de 2014.

Enllaços externs

BBC : "Z" Battery, Rocket AA in Hyde Park by Lionel Francis
[1]
Underground Kent - Z Rocket [2] archivat en Wayback Machine.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bateria_Z&oldid=1465568»