Cordita
En el terme cordita es fa referència a un tipo de pólvora sense fum composta de nitroglicerina i cotó pólvora que es mesclen en acetona, per a produir una pasta que posteriorment serà prensada en forma de corda. La cordita va ser descoberta de forma accidental pel químic germà-suís Cristian Friedrich Schöbein (1799-1868), també responsable del descobriment del ozon i de la síntesis de la nitrocelulosa.
Descobriment i orige del nom
Fent un experiment en la seua casa en l'any 1845, Cristian Friedrich Schönbein va derramar de forma accidental una mescla d'àcit nítric i àcit sulfúric, la qual secaria posteriorment en el devantal de cotó de la seua dòna. Va penjar la peça de roba a secar en l'estufa, pero una volta seca va detonar i va desaparéixer. Havia convertit la celulosa del devantal en nitrocelulosa. Els grups nitro (procedents de l'àcit nítric) servien com una font interna d'oxigen, i la celulosa, en calfar-se, es oxidó per complet en un instant.[1]
Friedrich Schönbein va comprendre les possibilitats del compost. La pólvora negra ordinària explotava entre un fum espés, ennegrint les armes, embrutant els canons i les armes menudes, aixina com enfosquint el camp de batalla. La nitrocelulosa va fer possible la "pólvora sense fum", i pel seu potencial com a propulsor en els proyectils d'artilleria va rebre el nom de cotó pólvora.
Els primers intents de fabricar cotó pólvora per a fins militars varen fracassar, pel perill d'explosions en les fàbriques. No va ser fins a 1891 quan el físic-químic escocés James Dewar i el químic anglés Frederick Augustus Abel (1827-1902) varen conseguir preparar una mescla segura a pur de cotó pólvora. Degut a que la mescla podia prensarse en llargues cordes, es va denominar cordita.
Composició química
La cordita, que és un explosiu de doble base, es troba formada per sesenta y cuatro parts de cotó pólvora, per trenta parts de nitroglicerina i per cinc parts de vaselina o gelea de petròleu, els quals actuen com estabilisadors. Ademés també es troba composta per un 0,8 % d'acetona, la qual és imprescindible per a realisar la mescla. Tots els productes generats en la reacció són gasos invisibles, llevat el vapor d'aigua quan es condensa.
Referències
- ↑ Kenneth E. Hendrickson III (25 de novembre de 2014). The Encyclopedia of the Industrial Revolution in World History, Rowman & Littlefield Publishers, pp. 214–. ISBN 978-0-8108-8888-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cordita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.