Vaselina

La vaselina (del nom comercial anglés vaseline, i est, potser, de wasser —en alemà, 'aigua'— + έλαιον —elaion, en grec, 'oli'— + sufix -ine), també conegut com a greix mineral, petrolatum o petrolato, és una mescla semisólida d'hidrocarburs del petròleu. La marca comercial de Vaseline en Estats Units va popularisar la vaselina altament purificada com pomada per a aplicació tòpica per les seues propietats curativas i lubrificants des de 1870.

En popularisar-se la vaselina com medicina tradicional, formant part habitualment del botiquín de moltes famílies, el seu us es va ampliar com cosmètic i per a tractar dolències com, foncs en les ungles dels peus, erupció genitals (no ITS), hemorràgies nassals, dermatitis per culer i dermatitis per refredat comú. Des de llavors, el seu valor medicinal folklòric com "panacea universal" s'ha reduït distinguint usos més apropiats o segurs.

Està aprovat com medicament de venda lliure per a la protecció o conte de la pell per l'Administració d'Aliments i Medicaments d'Estats Units. Seguix sent àmpliament utilisat en cosmètica, a on a sovint se li coneix vagament com oli mineral, en contraposició als olis orgànics. També s'utilisa com a vehícul per a atres ingredients en atres productes de farmàcia o perfums, i es pot trobar en alguns processats dels aliments, o com a lubrificant per a la maquinària.

Història

El mercader i viager Marque Pol en 1273 va descriure l'exportació d'un oli, provablement nafta, provinent de la península de Bakú en les proximitats del Mar Caspio en centenars de camellos i també en barco, per a cremar i com a ungüent per a tractar la sarna.

Els indígenes americans varen descobrir l'us de la vaselina per a protegir i curar la pell. Ya en 1415-1450 s'havien construït pous de petròleu sofisticats en l'oest de Pennsilvània. En 1859, els treballadors que operaven les primeres plataformes petroleres dels Estats Units d'Amèrica varen notar que es formava un material similar a la parafina en les plataformes mentres investigaven falles. Creent que la substància accelerava la curació, els treballadors usaven la gelatina en corts i cremades.

Envàs de vaselina produïda en el Regne Unit en la década de 1910.

Robert Chesebrough era un jove químic encara que naixcut en Londres, havia creixcut en Nova York en Estats Units. La seua carrera havia començat com destilador de queroseno produït per l'oli de cachalote. No obstant, en l'us massiu del petròleu, el seu treball havia quedat obsolet. Aixina que va ser a Titusville en Pennsilvània per a vore qué nous materials tenien potencial comercial en els nous camps petrolífers. Chesebrough va conéixer una cera en barra de color vert a dorat sense refinar que usaven els treballadors dels camps de petròleu. En analisar una mostra en el seu laboratori va descobrir que en destilar i purificar els productes d'oli més llaugers i prims de la cera en barra, podia crear un gel de color clar, més transparent i consistent. Chesebrough va patentar el procés de fabricació de vaselina per mig de la palesa de 127.568 en 1872. El procés implicava la destilació al buit del material brut seguit de la filtració del residu en alambique a través de carbó animal. Chesebrough va viajar per Nova York demostrant el producte per a fomentar les vendes cremant la seua pell en àcit o una flama oberta, després escampant l'ungüent sobre les seues ferides i mostrant les seues ferides passades curades, afirmava, en el seu producte miraculós. Va obrir la seua primera fàbrica en 1870 en Brooklyn en el nom de Vaseline.

La marca comercial Vaseline està registrada en països de parla hispana i portuguesa, no obstant, utilisa el nom de Vasenol, ya que «vaselina» es considera un nom genèric.

Característiques físiques i químiques

És un producte químic, un coloide format per una fracció pesada d'hidrocarburs en forma de compost saturat de cadena llarga, principalment d'hidrocarburs líquits i cristalins saturats en un número de carbono majoritàriament superior a 26 àtoms de carbono. La composició de dita mescla pot variar depenent de la classe de petròleu i del procediment de refinat, quan es produïx per primera volta, sol ser de color obscur per les impurees. Despuix del suficient refinament es convertix en una substància blanca, a voltes groguenca, inodora, espessa i esvarosa.

En ser una mescla presenta un punt de fusió no definit, observant-se un reblandecimiento en les proximitats dels 36 °C i completant-se el pas a l'estat líquit sobre els 60 °C. El punt d'ebullició està sobre els 350 °C. La vaselina és hidrófoba, és dir, pràcticament no es dissol en aigua, i és menys densa que esta (0,9 g/cm³). El petrolatum té una llarga vida útil, lo que significa que no requerix de conservants adicionals per a mantindre's intacte.

Risc per a la salut

l'Environmental Working Group (EWG), una organisació sense ànim de lucre dels Estats Units que es dedica a informar per a millorar la protecció de la salut pública i l'ecologia, dona una calificació de seguritat de "perill moderat", i diu que els cosmètics que usen petrolatum necessiten més estudis de seguritat. Pot existir un risc de contaminació per hidrocarburs aromàtics policíclics (HAPs), substàncies químiques cancerígenas que es troben en el petròleu i els seus derivats. Els estudis sugerixen que l'exposició als HAPs -inclós el contacte en la pell durant llarcs periodos de temps- està associada en el càncer.

La vaselina és segura i efectiva quan es purifica adequadament no obstant, encara que cap estudi ha demostrat mai una relació directa entre el petrolatum i el càncer, l'Unió Europea ha inclós numerosos graus de petrolatum en una llista de substàncies potencialment perilloses. En l'Unió Europea, el petrolato només pot utilisar-se en cosmètics "si es coneix l'historial complet de refinación i es pot demostrar que la substància a partir de la qual es produïx no és carcinógena".

Impacte ecològic

El petrolatum prové del petròleu sense refinar, i com a tal és un recurs no renovable. L'estudi citat de EWG diu que hi ha petrolato en una proporció d'un de cada 14 productes cosmètics en el mercat, incloent el 15 per cent dels llàpissos labials i el 40 per cent de les locions i olis per a bebés. No hi ha senyes que donen sifres de l'impacte generalisat del producte en el mig ambient.