Estabilitat química

El terme estabilitat química en ser usat en el sentit tècnic en química es referix a l'estabilitat termodinàmica d'un sistema químic.

L'estabilitat termodinàmica ocorre quan un sistema està en el seu estat de menor energia o equilibri químic en el seu entorn. Est pot ser un equilibri dinàmic, en a on molècules o àtoms individuals canvien de forma, pero el seu número total en una forma o estat particular es conserva. Este tipo d'equilibri químic termodinàmic es mantindrà indefinidament a menos que el sistema siga modificat. Els sistemes químics poden incloure canvis en l'estat de la matèria o un grup de reaccions químiques. Ademés tenen com a propietat: L'inestabilitat L'estabilitat termodinàmica s'aplica a un sistema particular. La reactivitat d'una substància química és una descripció de cóm podria reaccionar a través d'una varietat de sistemes químics potencials.

Substàncies químiques o estats poden persistir indefinidament encara que no siguen l'estat més baix d'energia si experimenten metaestabilidad - un estat estable solament si no és molt pertorbat. Una substància pot ser cinéticamente persistent si està canviant a una atra substància o estat relativament llent, i per lo tant no és un equilibri termodinàmic.

El "estat A" és més estable termodinámicamente que el "estat B" si l'energia de Gibbs del canvi de "A" a "B" és positiva.

.

Química exterior

En llenguage comú i a sovint en la ciència de materials, es diu que una substància és estable si no és particularment reactiu en l'ambient o durant us normal, i manté les seues propietats útils en l'escala de temps de la seua durabilitat esperada. En particular la durabilitat és mantinguda en presència d'aire, humitat o calor, i baix les condicions esperades d'aplicació, per lo que es diu que el material és inestable si es corroe, descompon, polimeriza, crema o explota baix les condicions anticipades d'us o condicions ambientals normals.